Marquesat de Bellpuig

Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Bellpuig
Tipusmarquesat jurisdiccional i títol nobiliari Modifica el valor a Wikidata
Data1637 Modifica el valor a Wikidata –
EpònimPriorat de Santa Maria de Bellpuig Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El Marquesat de Bellpuig és un títol nobiliari concedit el 1637 a Albertí Dameto i Quint Burguès, marquès de Torbigo. Aquest darrer títol havia estat concedit el 1625 al seu pare Albertí Dameto i Cotoner sobre els seus territoris als estats de Milà, però el 1637 fou extingit per Felip IV mentre elevava a marquesat el senyoriu de Bellpuig, unes terres vinculades a la possessió de Bellpuig d'Artà.[a] La concessió del marquesat comportà que les terres en qüestió abandonaven la jurisdicció reial; els jurats d'Artà reclamaren de continuar sota jurisdicció reial, i els fou concedit, però la resta del marquesat efectivament va estar sota jurisdicció dels marquesos de Bellpuig fins a l'abolició dels senyorius el segle xix,[3] amb jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi.[5]

Amb el casament d'Antoni Dameto i Crespí de Valldaura, fill i pare dels VI i VII marquesos de Bellpuig, amb Joana de Boixadors i Cotoner, comtessa de Peralada, vescomtessa de Rocabertí i comtessa de Savellà, aquests títols dels Rocabertí s'incorporaren a la família, que sovint emprà el cognom Rocabertí de Dameto pel fet que el comtat de Rocabertí va estar vinculat històricament a aquest llinatge. El marquesat de Bellpuig, doncs, pertangué a la casa de Dameto (família de Florença establerta a Mallorca el segle xiv) de la seva creació fins a Joana Adelaida Dameto i Verí, qui morí sense fills, i així el marquesat passà a Pere Satorras i Dameto, fill de Maria Dameto i Fuster, que pertanyia a una branca menor dels Dametos que descendia d'Antoni Dameto i Dameto, V marquès de Bellpuig.[6] No obstant això, la família només heretà els títols, i no pas el patrimoni, que passà al seu parent més pròxim, Ferran Truyols Despuig, marquès de la Torre. Actualment el títol roman vacant, després de la mort el 2001 de Lluís d'Alforno i Satorras.

Marquesos de Bellpuig

Aquesta és la llista dels marquesos de Bellpuig.[3][6][7]

TitularParentiuPeríode
IAlbertí Dameto i Quint Burguès-1637-
IIAlbertí Dameto i de RocabertíNet de l'anterior-1661
IIIPere Dameto i EspanyolFill de l'anterior1661-
IVAlbertí Dameto i EspanyolGermà de l'anterior-1727
VFrancesc Dameto i TogoresNebot del II marquès1727-1749
VIAntoni Dameto i DametoFill de l'anterior1749-1805
VIIFrancesc Xavier Dameto i DespuigFill de l'anterior1805-1828
VIIIFrancesc Xavier Rocabertí de Dameto i de BoixadorsNet de l'anterior1828-1875
IXTomàs Dameto i VeríFill de l'anterior1875-1898
XJoana Adelaida Dameto i VeríGermana de l'anterior1898-1899
XIPere Satorras i DametoRe-rebesnét del VI marquès1899-
XIIManuela Satorras i DametoGermana de l'anterior
XIIILluís Manuel d'Alforno i SatorrasFill de l'anterior-2001
Vacant

Notes

  1. ↑ La família posseïa aquestes terres del segle xv ençà,[1][2][3] quan l'havia heretat dels Vivot, els quals l'havien obtengut com a permuta amb els premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes per unes terres que els Vivot tenien a Os de Balaguer, atès que els monjos havien tancat el monestir d'Artà.[4]

Referències

  1. ↑ Bover, Joaquim Maria. Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca. Palma: Impremta Guasp, 1836, p. 114 [Consulta: 10 gener 2022].
  2. ↑ Bover, Joaquim Maria. Nobiliario Mallorquín. Palma: Impremta Gelabert, 1850, p. 128 [Consulta: 10 gener 2022].
  3. 1 2 3 Padrosa Gorgot, Inés. «Albertí Dameto de Quint». Diccionario Bibliográfico Español. Real Academia de la Historia. [Consulta: 10 gener 2022].
  4. ↑ Gili Ferrer, Antoni «Santa Maria de Bellpuig d'Artà». Quaderns de Patrimoni Cultural, 10, 2006 [Consulta: 10 gener 2022].
  5. ↑ «Bellpuig, marquesat de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum II. Palma: Promomallorca, p. 65. ISBN 84-8661702-2.
  6. 1 2 Vidal i de Barnola, Lluís Alfonso «Títols nobiliaris de Mallorca (I)». Paratge, 2, 1991, p. 54-56 [Consulta: 10 gener 2022].
  7. ↑ «Dameto». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 236. ISBN 84-8661702-2.