Martin Flämig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1913 Aue (Alemanya) |
| Mort | 13 gener 1998 Dresden (Alemanya) |
| Formació | Conservatori de Leipzig |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, músic eclesiàstic, professor universitari, director de cor, músic |
| Ocupador | Escola de Música Carl Maria von Weber |
| Partit | Christian Democratic Union (GDR) (en) |
| Premis | |
Martin Flämig (Aue (Saxònia), 19 d'agost, 1913 - Dresden (Saxònia), 13 de gener, 1998), va ser un músic eclesiàstic alemany, director de música eclesiàstica regional protestant i mestre de capella a Dresden.
Biografia
Després del seu examen estatal com a músic d'església, Flämig va succeir a Franciscus Nagler com a cantor de la "Matthäuskirche" de Leisnig. Des d'allà va arribar primer a Döbeln, abans de convertir-se en cantor de l'Església de la Reconciliació de Dresden el 1948, succeint al seu antic mestre Alfred Stier. Un any més tard va fundar l'Escola Estatal de Música de l'Església. A més, des de 1945 era professor i cap del departament de direcció coral de l'Acadèmia de Música i Teatre de Dresden. El 1953 va ser nomenat professor a la Universitat de Música de Dresden. A partir de 1959 va assumir les funcions de professor al conservatori de Berna i director de cor de l'"Engadiner Kantorei" a la “Laudinella” de St. Moritz.
Per tal de permetre'l continuar la seva feina a Suïssa, que estava en perill, i així mantenir-lo com a director, membres del "Berne Kantorei", el "Basilea Münsterkantorei" i l'aleshores "Eastern Switzerland Selected Choir" van fundar la Congregació de Cant Evangèlic el 1962 i van contractar Martin Flämig com a primer director musical.
També va treballar com a organista a Berna, Thun i Effretikon i com a director del "Thuner Singkreis", el "Seeland Teachers' Choir" i el "Zurich Radio Choir". El 1971 va ser nomenat successor de Rudolf Mauersberger com a Dresden Kreuzkantor. Va ocupar aquest càrrec fins al 1991; El 1988 es va convertir en ciutadà honorari de la ciutat de Dresden. Flämig era membre de la Germandat Evangèlica Michael i de la Unió Demòcrata Cristiana de l'RDA.[1]
Des de 1991, Flämig va viure jubilat a Tschingel, prop de Gunten, al llac Thun. Va morir el 1998 i va ser enterrat al cementiri forestal Weißer Hirsch de Dresden.
Al diari "Dresdner Neueste Nachrichten", Flämig va ser escollit com un dels "100 Dresdeners del segle XX" l'any 2000.[2]
Representació fotogràfica de Flämig (selecció)
Referències
- ↑ File:KAS-BV Cottbus, Bezirksdelegiertenkonferenz in Cottbus 1975-Bild-22319-1.jpg - Wikimedia Commons. In: commons.wikimedia.org. 29. Mai 1975, abgerufen am 12. Mai 2017 (englisch).
- ↑ 100 Dresdner des 20. Jahrhunderts. In: Dresdner Neueste Nachrichten. Dresdner Nachrichten GmbH & Co. KG, Dresden 31. Dezember 1999, S. 22.
- ↑ Matthias Creutziger: Flämig, Martin (1913-1998, Kreuzkantor 1971-1990). Aufnahme im Kuturpalast Dresden während der Probe mit Dresdner Philharmonie, Philharmonischem Chores und Kreuzchor. 19. Mai 1984, abgerufen am 16. Dezember 2022.
- ↑ Erich Höhne: Professor Flämig. 1971, abgerufen am 16. Dezember 2022.
Bibliografia
- Matthias Herrmann (ed.): Dresdner Kreuzchor i la música coral contemporània entre Richter i Kreile. Marburg 2017, ISBN 978-3-8288-3906-9 (= Writings of the Dresden Kreuzchor, Vol. 2). (Allà sobre Flämig: pàg. 103–131, 217–293, 318–322.)
- Matthias Herrmann (ed.): Martin Flämig. Sobre el treball d'un Kreuzkantor: cartes, entrevistes, discursos, textes. Baden-Baden 2018, ISBN 978-3-8288-4214-4 (= Escrits del Kreuzchor de Dresden, Vol. 3).
- Bernd Klempnow: El Kreuzkantor infravalorat. A: Sächsische Zeitung. 2 de maig de 2019 (saechsische.de [consultat el 3 de maig de 2019]).
- Matthias Herrmann: Entre el barroc i el modern: Kreuzchor i Philharmonie al Kreuzkantorat de Martin Flämig (1971-1990). A: Caroline Förster (ed.): Dresdner Hefte: 150 Years of the Dresden Philharmonic. Núm. 143. Dresden 2020, ISBN 978-3-944019-34-5, pàg. 65–73.
