Maruja Torres

Maruja Torres

Biografia
Naixement	(es) María Dolores Torres Manzanera 16 març 1943 (83 anys) el Raval (Barcelonès)
Activitat
Ocupació	periodista, novel·lista, escriptora, actriu
Premis
(2009)  Premi Nadal de novel·la (2006)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2004)  Creu de Sant Jordi (2004)  Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme cultural i polític (2000)  Premi Planeta (1994)  Premi Comadre de Oro (1990)  Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (1986)  Premi Víctor de la Serna

María Dolores Torres Manzanera,^[1] més coneguda com a Maruja Torres (Barcelona, 16 de març de 1943) és una periodista i escriptora catalana. Començà la carrera periodística en el diari La Prensa, de Barcelona. Posteriorment, treballà per a mitjans com Garbo, Fotogramas, Mundo Diario, Tele/eXpres, El Papus, Por Favor i La Calle.

Nascuda al barri barceloní del Raval i de família murciana molt humil,^[2] es dedica al periodisme des dels dinou anys, tot i no tenir formació acadèmica en aquest camp.^[3] Va començar la seva carrera periodística sota el guiatge de l'escriptora Carmen Kurtz com a secretària de redacció al diari La Prensa després de realitzar un curs de taquimecanografia i comptabilitat en una acadèmia nocturna. Abans d'entrar en el món del periodisme, havia treballat als magatzems Capitolio.

Durant la seva juventut, va mantenir amistat amb Terenci Moix i la seva germana, així com amb Manuel Vázquez Montalbán, qui més endavant li demanaria col·laborar a la revista Por Favor. Més endavant, va col·laborar en diverses publicacions, com les revistes Garbo, Fotogramas, Por Favor i el diari Tele/eXpres, entre d'altres, així com a El Papus, La Calle i Mundo Diario.

Es traslladà a Madrid el 1981, any en què va començar a treballar amb El País, al dominical Color, sota la direcció de Rosa Montero.^[4] El febrer de l'any següent, va ingressar a la secció de Cultura del mateix diari fins al juny de 1984, quan va passar a treballar a Cambio 16 i, a partir del 1985, també com a columnista al Diario 16.^[4] El 1986 va tornar a El País.^[4] Entre 1982 i 1984 també va col·laborar amb TVE.

Com a periodista d'El País, va realitzar entrevistes a figures internacionals com Luis Alcoriza, Manuel Puig, Anthony Burgess, Joseph Losey, Giorgio Strehler, Doris Lessing, Susan Sontag, Meryl Streep, Patricia Highsmith, John Le Carré, Bette Davis i Marcello Mastroianni ( aquesta última mai publicada). També va dur a terme periodisme d'investigació, infiltrant-se en una comunitat gitana i en la Legió (1986).

El 1984 va signar el Manifest contra l'exposició Tintín i Hergé, i el 1986 va començar la seva incursió en la literatura amb la publicació de ¡Oh, es él! Viaje fantástico hacia Julio Iglesias, seguida el 1991 per Ceguera de amor. Dos anys després, va publicar Amor América: un viaje sentimental por América Latina, obra amb la qual, segons ella mateixa afirma, "va aprendre a escriure".

Maruja Torres és també coautora, amb Carles Mira, del guió de la pel·lícula d'aquest director El rey del mambo (1989).^[5] El 1999, va escriure un llibre de memòries titulat Mujer en guerra, amb el qual va vendre prop de 100.000 en poques setmanes,^[6] en què relata la seva experiència periodística a Barcelona i Madrid, i també com a corresponsal al Líban, Xile, Israel-Palestina, Haití i Panamà - on va cobrir la invasió de 1989 i la mort del fotògraf Juantxu Rodríguez.^[7]

Maruja Torres va rebre el Premi Víctor de la Serna de 1986, concedit per l'Asociación de la Prensa de Madrid; el Premi Francisco Cerecedo de Periodisme i l'any 2000 el Premi Ernest Hemingway de l'Associació de Corresponsals Estrangers.^[8] Va guanyar el Premi Planeta (2000) per la seva novel·la Mientras vivimos,^[4] traduïda al català, i l'octubre de 2004 va rebre per la seva tasca al diari El País el Premi Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme, concedit ex aequo amb la russa Anna Politkóvskaia. El 2001 li fou atorgada la Medalla Gabriela Mistral; el 2004, la Creu de Sant Jordi i el 2006, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.^[4] Després de la guerra entre Hesbol·là i Israel, que va cobrir des del Líban, es va instal·lar a Beirut, i allí va escriure Esperadme en el cielo, guanyadora del Nadal 2009.^[4]

El maig de 2013 va abandonar El País arran del seu cessament de la secció d'Opinió del diari després de treballar-hi durant 32 anys:^[4] «Sóc més pobra i estic millor», va afirmar després d'aquest afer.^[9] Des del 25 d'octubre de 2013, escriu la seva columna d'opinió en eldiario.es i també té una secció titulada «Cuéntaselo a Maruja» en la revista Mongolia i col·labora amb Alternativas Económicas.^[2] Al final de 2015, va publicar un llibre sobre la nova alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena.^[10] Actualment està confeccionant la segona part de Mujer en guerra ^[2] i resideix a Madrid.

• ¡Oh, es él! Viaje fantástico hacia Julio Iglesias (1986), novel·la d'humor
• Ceguera de amor (1991), novel·la d'humor
• Amor América: un viaje sentimental por América Latina (1993)
• Como una gota (1995), articles
• «La garrapata», conte inclòs a Barcelona, un día (1998)
• Un calor tan cercano (1998)
• Mujer en guerra. Más másters da la vida (1999), autobiografia periodística
• «El velo y las lágrimas», conte inclòs a Mujeres al alba (1999)
• Mientras vivimos (2000, Premi Planeta)
• Hombres de lluvia (2004)
• Esperadme en el cielo (2009, Premi Nadal)
• Fácil de matar (2011), novel·la negra ambientada a Beirut
• Sin entrañas (2012)
• Diez veces siete: una chica de barrio nunca se rinde (2014)
• Manuela Carmena en el diván de Maruja Torres (2015)

• Bloc de Maruja Torres (castellà).