Mas Umbert

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mas Umbert
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Feliu de Pallerols (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
 42° 04′ 27″ N, 2° 30′ 09″ E / 42.07418°N,2.5025°E / 42.07418; 2.5025

El mas Umbert (també escrit Ombert o Omvert), és una masia del terme de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).

Història i descripció

El 1310, la noble Ermessenda va confirmar a Simó de Vilar, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, i a Sibil·la, la seva muller, els masos Vila, Ballach, Bosch, Fàbrica, Boix i Lor a perpetuïtat. En un balcó figura la data del 1563, època en què s'hi feren reformes.[1]

Arran del matrimoni entre Joanna «des Villar» (c.1447-1527), propietària del mas Vilar, amb Miquel Ombert (c.1428-1513), els seus descendents, entre els quals hi hagué un bon nombre de notaris, incorporaren el nom del mas al cognom familiar.[2] Nicolau de Vilar-Ombert (1527-?),[3] fill de Baltasar Ombert i de Vilar,[4] es va casar amb Coloma Torra[5] i l'hereu fou Llorenç de Vilar-Ombert i Torra,[6] casat amb Anna Negre.[7][4] La pubilla Antiga de Vilar-Ombert i Negre (1589-1667)[8] es va casar amb Climent Boada i Masarnau (1577-?),[9] i l'hereu fou Joan de Vilar-Ombert i Boada (1610-?).[10] La nissaga va continuar amb Joan de Vilar-Ombert i Calm (1641-1720),[11] Joan Gaspar de Vilar-Ombert i Pinós (1677-1757),[12] i Joan Baptista de Vilar-Ombert i Desvilar (1704-1770),[13] que el 1733 es va casar amb Marianna de Prat de Sant Julià i de Tord (1703-1763).[14]

Pel que sembla, l'hereu fou Francesc de Vilar-Ombert i de Prat de Sant Julià, resident a Moià[15] i casat en segones noces amb Rafaela de Llança (també escrit Llanza o Llansà) i de Valls,[16] germana del militar Rafael de Llança. El seu fill Ramon de Vilar i de Llança[16] era notari[17] i es va enriquir amb els seus negocis barcelonins.[18]

Referències

  1. ↑ «Mas Umbert». lagarrotxa.net. Arxivat de l'original el 2022-12-05.
  2. ↑ Climent i Parcet, 2018, p. 40-41, 48.
  3. ↑ «Nicolau de Vilar-Ombert». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  4. 1 2 Climent i Parcet, 2018, p. 40, 48.
  5. ↑ «Coloma Torra». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  6. ↑ «Llorenç de Vilar-Ombert Torra». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  7. ↑ «Anna Negre». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  8. ↑ «Antiga de Vilar-Ombert Negre». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  9. ↑ «Climent Boada Masarnau». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  10. ↑ «Joan de Vilar-Ombert Boada». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  11. ↑ «Joan de Vilar-Ombert Calm». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  12. ↑ «Joan Gaspar de Vilar-Ombert Pinos». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  13. ↑ «Joan Baptista de Vilar-Ombert Desvilar». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  14. ↑ «Marianna de Prat de Sant Julià de Tord». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
  15. ↑ «Causa de don Antonio María de Pastor, vecino de la villa de Berga, contra don Francisco de Vilar y de Prat y doña Ignacia de Vilar y Carner, en la villa de Moià domiciliados, y don Mariano de Gible y Llopis, vecino de la villa de Berga». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 1984. ACA, 1803.
  16. 1 2 RPB, finca 23, llibre 15 d'Occident, tom 18, f. 160.
  17. ↑ «Documentació sobre Francesc de Vilar i de Prat i el seu fill Ramon de Vilar i de Llansà, notari». Herències, llegats. Vol. VIII. Inv. 1. Carpeta 72/11. Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
  18. ↑ Solà i Colomer, Xavier. El santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut: Vall d'Hostoles-Collsacabra, 2003, p. 176.

Vegeu també

Bibliografia