Mas de l'Albareda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | 16 dC | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 580 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | els Prats de Rei (Anoia) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 5962 | |||
El Mas de l'Albareda és una masia dels Prats de Rei (Anoia), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història
El 1524, el monestir de Montserrat va comprar la propietat als hereus de Gaspar Ballester i la va destinar a granja, a més d'un molí fariner i paperer.[1][2] L'Albereda de Montserrat era un terme autònom o quadra,[3] fins que va ser annexionat el 1840 al municipi dels Prats de Rei.[1]
El setembre del 1711, durant la Guerra de Successió, es va produir la batalla de Prats de Rei, que va acabar amb la derrota de les tropes borbòniques. Un dels enfrontaments més sagnants es va donar a l'Albareda, amb una lluita cos a cos a la vora del torrent, que es va omplir de cadàvers.[4]
Arran de la Desamortització de Mendizàbal (1836), la finca va passar a mans de l'Estat, i el 1842 va ser adquirida en subhasta pública per Francesc Planàs i Molist -impulsor de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona-[5] per 1.126.100 rals, equivalents a 56.305 duros.[6][7] Casat amb Eulàlia Armet, amb qui va tenir sis fills, va ser succeït pel seu primogènit Claudi Planàs i Armet, que es va casar amb Maria Sarrato i Salas, una serventa de la família, amb qui va tenir quatre fills.[8] Un d'ells era Josep Maria Planàs i Sarrato, que es va casar amb amb Lourdes Jordà Pons, amb qui va tenir Assumpció Planàs Jordà, que el 1952 va concedir a la seva mare una opció de compra de la propietat.[9] El 1954, va sortir a subhasta per una execució hipotecària del Banco de Bilbao. Valorada en 1.350.000 pessetes, tenia una extensió de 125,97 hectàrees, de les quals 69,17 ha, compresos la masia amb paller, dos corrals i un molí fariner, corresponien al terme de Prats de Rei, i les restants 56,69 ha al de Veciana.[10]
Descripció
És un gran casal d'origen medieval, ampliat i reformat als segles xvi i xvii, i novament als anys 1970.[2][1]
Destaca la construcció enterament en pedra, així com el portal adovellat de pedra ben treballada, a sobre del qual hi ha esculpit en relleu l'escut de Montserrat, així com d'altres elements gòtics. A més de l'edifici principal, hi ha altres edificacions auxiliars, així com una petita capella adossada a un dels murs. El conjunt és envoltat per un mur perimetral, en un dels costats del qual hi ha una gran portalada adovellada amb la data 1575 a la dovella central.[1][2] Adossada a la casa hi ha una capella dedicada a Sant Josep.[2]
Pel mateix costat de la masia hi passa el torrent de l'Anoia, amb un pont que dona al portal de la tanca i un altre per on passa el camí.[2]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Mas de l'Albareda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 «Mas de l'Albareda». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Albereda de Montserrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Echauz, Pau «300 años de la última batalla ganada por Catalunya». La Vanguardia, 16-09-2011.
- ↑ Martín, 2017, p. 62.
- ↑ AHPB, notari d'Hisenda Manuel Clavillart, 27-04-1842.
- ↑ Barraquer i Roviralta, Gaietà. «XIV. La persecución de 1835 en los monasterios benitos». A: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Libro III. Impr. de F.J. Altès y Alabart, 1915-1917, p. 245.
- ↑ Martín, 2017, p. 62-63.
- ↑ «RESOLUCIÓN DE 13 DE DICIEMBRE DE 1955 (B. O. DE 5 DE ENERO DE 1956)». Jurisprudencia de la Dirección General de los Registros y del Notariado.
- ↑ «Barcelona: Edictos». BOE, 15-02-1954, p. 367-368.
Vegeu també
Bibliografia
- Martín, Carme «La saga familiar dels Planàs». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, núm. 7, 2017, p. 62-65.