Matías Barrio y Mier

Plantilla:Infotaula personaMatías Barrio y Mier
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1844 Modifica el valor a Wikidata
Verdeña (província de Palència) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
19 setembre 1905 – 23 juny 1909
Circumscripció electoral: Cervera de Pisuerga
Delegat Comunió Tradicionalista
1899 – 1909
← Enrique de Aguilera y Gamboa – Bartolomé Feliu →
Diputat a Corts
22 febrer 1891 – 27 març 1903
Circumscripció electoral: Cervera de Pisuerga
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
5 maig 1871 – 24 gener 1872
Circumscripció electoral: Cervera de Pisuerga
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, historiador, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central
Universitat de Valladolid
Universitat de Saragossa
Universitat de València
Universitat d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata

Matías Barrio y Mier (Verdeña, 10 de febrer de 1844 - Madrid, 23 de juny de 1909) va ser un advocat, catedràtic i polític carlista espanyol.

Biografia

Va néixer el 10 de febrer de 1844 a la petita localitat de Verdeña, província de Palència.[1][2]

Va estudiar les carreres d'Arxiver i Bibliotecari, Filosofia i Lletres i Dret.[3] Va ocupar la càtedra de Geografia i Història a Saragossa entre 1871 i 1874.[4]

Adherit al carlisme durant el Sexenni Revolucionari, va resultar elegit diputat a Corts pel districte de Cervera de Pisuerga en les eleccions de 1871.[5] Iniciada la tercera guerra carlina, va anar amb Don Carlos al nord, per la qual cosa va perdre la seva càtedra a Saragossa. Durant la contesa bèl·lica va ser corregidor de Biscaia i rector de la Universitat de Oñate. Quan els carlins van perdre la guerra, va emigrar.[3]

Al seu retorn a Espanya, va fer oposició a una càtedra distinta a la Universitat d'Oviedo i la hi van donar. Va perdre aquesta càtedra per ser diputat a Corts, per la qual cosa va fer terceres oposicions a una de la Universitat Central de Madrid, i també la va guanyar.[3] En aquesta última arribaria a ser degà de la Facultat de Dret.[6]

Va exercir també com a advocat dels col·legis de Madrid, Valladolid, Burgos, Palència, entre altres, i va ser conseller d'Instrucció Pública i vocal de la Comissió de Codis.[6]

«Mapa del caciquismo en España», per Joaquín Moya; Barrio y Mier a Palència.

Ja en la Restauració, va ser novament elegit diputat per Cervera de Pisuerga en les eleccions de 1891, 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1905 i 1907,[5] sempre com a carlista.

Segons «Eneas», la idea romàntica d'una monarquia paternal era el que més li agradava a Barrio y Mier del carlisme. En el debat polític de 1891 va exposar aquestes idees en el Congrés amb la seva veu «clara, dolça i atraient», arribant —a dir d'aquest autor— a captivar als seus oients.[7]

Malgrat la seva erudició en la història del Dret, no va deixar obres escrites, ja que, a més del seu treball en la Universitat i en el Consell d'Instrucció Pública, el càrrec de diputat en les Corts li absorbia tot el seu temps. Segons el periòdic El Universo, mantenia correspondència amb gairebé tots els seus electors, alguns dels quals fins i tot li manaven encàrrecs personals que ell acceptava.[8] La seva salut es va ressentir molt en morir un fill seu, de la pèrdua del qual no es va recuperar.[9]

Va morir el 23 de juny de 1909 a Madrid.[1][10] Barrio y Mier, que en 1899 havia estat nomenat cap delegat de la Comunió Tradicionalista[6] en substitució del marquès de Cerralbo,[11] va ser reemplaçat en aquest càrrec després de la seva mort per Bartolomé Feliú Pérez.[12]

Família i llegat

Després de morir, el seu cadàver va ser traslladat a Cervera del Pisuerga. Va acudir a l'enterrament una comissió de vint-i-cinc diputats designada pel president del Consell, Eduardo Dato. També va assistir el claustre en ple de catedràtics de Dret de la Universitat Central, a més dels degans de les altres facultats i moltes altres persones.[13]

Va estar casat amb Maximina Marcos Sánchez, amb qui va tenir diversos fills.[6] Segons Luis Cortés Echánove, Matías Barrio y Mier era un home molt familiar al qual li agradava passar temps amb els seus nets i imbuir-los «ferms sentiments d'amor a Espanya»; alguns d'ells moririen durant el «cop d'estat del 18 de juliol ».[14] Un altre dels seus nets, Carlos Barrio Cuadrillero,[15] va ser metge militar i va escriure sobre el mètode de control de natalitat Ogino-Knaus.[16]

El 24 de setembre de 1947 se li va rendir un homenatge pòstum en Verdeña, organitzat per la madrilenya Casa de Palència, durant el qual es va descobrir una làpida en el seu record a la casa en què va néixer. A la ciutat de Palència encara conserva un carrer al seu nom.[17]

Referències

  1. 1 2 Petit, 2011.
  2. ↑ Lózar, 2007, p. 167.
  3. 1 2 3 El Correo Español, 1909, p. 1.
  4. ↑ Lózar, 2007, p. 169-170.
  5. 1 2 «Barrio y Mier, Matías». Buscador Histórico de Diputados (1810-1977).
  6. 1 2 3 4 «Esquela de Matías Barrio y Mier». El Correo Español, 24-06-1909, p. 1.
  7. ↑ Eneas «Después del entierro: La familia carlista». El Correo Español, 26-06-1909, p. 1.
  8. ↑ «El Sr. Barrio y Mier y la prensa: El Universo». El Correo Español, 24-06-1909, p. 2.
  9. ↑ Cortés Echánove, 1959, p. 35.
  10. ↑ Lózar, 2007, p. 178.
  11. ↑ Fernández Escudero, 2011, p. 146 y 149.
  12. ↑ González Calleja, 1998, p. 479.
  13. ↑ Cortés Echánove, 1959, p. 38.
  14. ↑ Cortés Echánove, 1959, p. 41-42.
  15. ↑ «Notas de sociedad: Varias». El Adelanto [Salamanca], 28-03-1922, p. 1.
  16. ↑ «Anuario español e hispano-americano del libro y de las artes gráficas». Catálogo mundial del libro impreso en lengua española. Editores del Anuario Marítimo Español, 1958, p. 161.
  17. ↑ Cortés Echánove, 1959, p. 40-41.

Bibliografia