Meierita
| Fórmula química | Ba44Si66Al30O192Cl25(OH)33 |
|---|---|
| Epònim | Walter M. Meier (en) |
| Localitat tipus | Llac Wilson, mont Itsi, districte miner de Watson Lake, Yukon, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GF.60 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 18,5502(4) Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | im3m |
| Color | blanc |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,50 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,598 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-039 |
| Any d'aprovació | 2014 |
| Símbol | Mir |
| Referències | [1] |
La meierita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Walter M. Meier (1926–2009), un pioner en la investigació de les zeolites.
Característiques
La meierita és un silicat de fórmula química Ba44Si66Al30O192Cl25(OH)33. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014, sent publicada per primera vegada el 2016. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la meierita pertany a «09.GF - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; altres zeolites rares» juntament amb els següents minerals: terranovaïta, gottardiïta, lovdarita, gaultita, chiavennita, tschernichita, mutinaïta, tschörtnerita, thornasita i direnzoïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del departament d'història natural del Museu Reial d'Ontario, a Ontario (Canadà), amb el número de catàleg: m56744.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al llac Wilson, situat al mont Itsi, dins el districte miner de Watson Lake (Yukon, Canadà), on es troba en forma de grans de fins a 200 μm de diàmetre, tancats dins de grans cristalls gil·lespita. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.