Mercat dels Encants
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat cobert  | |||
| Ús | mercat | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fort Pienc (Barcelonès) | |||
| Lloc | Av. Meridiana, 63-75 / Castillejos, 154-156 / Encants Vells, 2-4 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 42748 | |||
| Lloc web | encantsbarcelona.com | |||
El Mercat dels Encants (oficialment Mercat Encants Barcelona - Fira de Bellcaire)[1] és un mercat brocanter del barri de Fort Pienc de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] La paraula «encant» fa referència a la subhasta pública de mercaderies[3] que s'hi realitza cada dilluns, dimecres i divendres de 7 a 9 del matí.
Història
El 2006, l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa municipal BIMSA (Barcelona d'Infraestructures Municipals), va convocar un concurs d'àmbit europeu per a la construcció del nou Mercat dels Encants, emmarcada en la reforma de la plaça de les Glòries, on destaquen la Torre Glòries i el Disseny Hub Barcelona, seu del nou Museu del Disseny.[2] El 2008, el projecte fou adjudicat a l'estudi d'arquitectura b720, dirigit per Fermín Vázquez.[2]
El nou mercat va ser obert al públic el 25 de setembre del 2013, durant les festes de la Mercè, i inaugurat oficialment uns dies més tard.[2][4]
Edifici
Ocupa l'illa compresa entre els carrers dels Encants Vells i dels Castillejos i l'avinguda Meridiana. Es planteja com un espai de diverses plantes connectades entre sí mitjançant rampes, que concilien les diferents cotes dels carrers circumdants, configurant una gran plaça coberta, tot fugint del plantejament dels grans centres comercials.[2] A més de les botigues, també hi ha espais de restauració, oficines, banys, una sala polivalent i un aparcament soterrat, així com zones de càrrega i descàrrega, magatzems i una àrea d'escombraries i reciclatge.[2]
La coberta fa aproximadament 25 m d'alçada, destacant a la silueta urbana. Està dividida en diferents mòduls i cada un pren una inclinació diferent. Gràcies a aquesta inclinació i al material emprat (acer inoxidable a la part inferior) es reflecteix la llum i el paisatge urbà, augmentant-ne la sensació de lleugeresa.[2]
Referències
- ↑ «Mercat Encants Barcelona - Fira de Bellcaire». Mercats de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 6 7 «Mercat dels Encants». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «encant». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ López Lloret, Juan; Gay, Cesc. «Encants: diari d'un trasllat». Sense ficció. TV3, 21-01-2014. «Documental de 52 minuts dedicat al Mercat de Bellcaire i el seu trasllat materialitzat el 2013»
Bibliografia
- Bermejo, Victoria; Guayabero, Oscar; March, Enric H.; Bohigas, Josep; Vargas, Rafael. Encants i miralls de Barcelona: Memòria gràfica dels Encants Fira de Bellcaire. Ajuntament de Barcelona, 2020. ISBN 978-8491562788.