Mercedes Rodrigo Bellido

Plantilla:Infotaula personaMercedes Rodrigo Bellido
Imatge
(1949) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1891 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
San Juan (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEspanya Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Ginebra (–1923) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora d'universitat, psicòloga, pedagoga Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
GermansMaria Rodrigo Bellido Modifica el valor a Wikidata

Mercedes Rodrigo Bellido (Madrid, 12 de maig de 1891 - San Juan, 12 de setembre de 1982) va ser una psicòloga i pedagoga espanyola. Va ser la primera dona a formar-se en psicologia a Espanya i va fundar la primera carrera d'aquesta disciplina a Colòmbia, a la Universitat Nacional. Va esdevenir pionera de la psicotècnia a Amèrica Llatina en dedicar gran part de la seva vida als processos de selecció i orientació professional. Era germana de la compositora María Rodrigo.[1]


Formació inicial

Era filla de María Bellido Díaz i de Pantaleón Rodrigo i Falces, professor de música, tots dos naturals de Navarra. La seva infància i joventut van transcórrer a Madrid. Va ingressar a l'Escola Normal de Mestres, on va acabar els seus estudis bàsics el 1910 i va obtenir el títol de Mestra Superior el 1911. Després es va dedicar a la recerca i formació continuada en diferents centres educatius de Madrid, especialitzant-se en la formació de nens sordmuts i cecs, motiu pel qual va visitar diversos centres de formació de nens amb deficiències a Europa fins que s'inicià la Primera Guerra Mundial.[2]

El 1920, la Junta per a Ampliació d'Estudis li va concedir una beca per a ampliar els seus estudis a l'exterior, específicament a Suïssa, per tal de dur a terme estudis de psicologia i pedagogia a l'Institut Jean-Jacques Rousseau i a la Universitat de Ginebra. Allí va ser deixebla de psicòlegs com Édouard Claparède, amb qui va col·laborar en el Laboratori de Psicologia de la universitat. Treballà també amb Jean Piaget en diferents experiments sobre psicologia infantil. A més va rebre formació directa d'Alice Descoeudres, Pierre Bovet, Sabina Spielrein, Marjorie Duvillard i d'altres. Entre els treballs que va realitzar en la seva estada de dos anys, cal esmentar que va ser precursora de l'Educació per a la pau. En 1923 va rebre el títol de psicologia de la Universitat de Ginebra.[2]

Primers anys

En tornar a Espanya treballà a l'Escola Nacional de Persones sordes i cegues de Madrid, a més de rebre l'encàrrec del Ministeri d'Instrucció Pública del desenvolupament d'un curs de 5 mesos per a mestres sobre tècniques psicopedagògiques. Poc temps després es creà l'Institut de Reeducació d'Invàlids del Treball, sent nomenada directora de la secció d'orientació professional, camp on va ser pionera a Espanya. Aquest mateix any, tradueix i adapta els test de Claparède a la població espanyola. El 1925, Gonzalo Rodríguez Lafora fundà el seu Institut Mèdic-Pedagògic, nomenant-la directora pedagògica de l'institut, on es treballa amb una visió mèdica i tècnica de la disciplina psicològica.[2][3]

El 1929 es trasllada a l'Institut Nacional de Psicotècnia de Madrid, com a assistent de José Germain Cebrián, i fa tasques de psicometria per a selecció i orientació professional, publicant els resultats d'un test d'intel·ligència general (1933). En 1936 és nomenada directora de l'Institut de Psicotècnia, donada la negativa de Germain de tornar al país per la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest any i el següent va col·laborar amb la Llar de Delinqüents de Madrid, fent pública la seva simpatia per les idees de Sigmund Freud, pel que fa a la neurosi, i de Jean-Jacques Rousseau, pel que fa a la importància de l'educació en el desenvolupament dels nens. Poc abans que conclogui la guerra, el 1939, s'exilià d'Espanya, perquè malgrat no militar en cap bàndol activament, les seves relacions amb els republicans li portaren conseqüències negatives per a la seva estada al país.[3][2]

Vida a Colòmbia i Puerto Rico

Després d'una curta estada a Suïssa, Rodrigo va decidir emigrar a Colòmbia en companyia de la seva germana María Rodrigo (1888-1967) i d'un dels seus majors col·laboradors, José María García Madrid, qui continuaria sent el seu col·laborador. Va rebre una invitació del rector de la Universitat Nacional de Colòmbia, el professor i psicòleg Agustín Nieto Caballero, per a organitzar la Secció de Psicotècnia de la Facultat de Medicina. .[4][5][6]

Amb suport de diverses persones, entre elles l'acadèmic Luis López de Mesa, metge i psiquiatre de la Universitat Harvard, es va crear en 1947 l'Institut de Psicologia Aplicada de la Universitat Nacional. L'institut va iniciar les seves activitats formals el 1948 i va rebre els primers estudiants en 1949, començant la formació dels primers 11 psicòlegs graduats a Colòmbia el 28 de novembre de 1952. L'any 1949 va publicar el seu únic llibre d'autoria individual, Introducción al estudio de la Psicología.[3][7]

Després dels esdeveniments del Bogotazo, la vida es va tornar molt difícil, com ja li havia passat a Espanya, d'on havia fugit. Es va veure obligada a exiliar-se el 1950. Encara que mai va tornar a Colòmbia, el 1971 la Federació Colombiana de Psicologia li va atorgar el Primer Premi Nacional de Psicologia.

Mercedes Rodrigo, a l'edat de 60 anys, va reiniciar la seva vida treballant a la Universitat de Puerto Rico, a l'àrea d'educació. El 1955 va iniciar tasques a l'administració de veterans dels Estats Units, dedicant-se a la psicologia clínica en teràpia grupal i individual. Va continuar les seves recerques, participant en esdeveniments i trobades acadèmiques i publicà en revistes sobre temes de pedagogia i d'història de la psicologia. Va rebre diferents reconeixements com ara la seva elecció de presidenta de l'Associació de Psicòlegs de Puerto Rico en 1957.[1]

Durant els últims anys de la seva vida, la seva salut es va anar deteriorant. Mercedes Rodrigo mai es va casar ni va tenir fills. Va morir el 18 de setembre de 1982 i va ser enterrada en el Cementiri Santa María Magdalena de Pazzis (San Juan de Puerto Rico).[8]

El 2004, la Universitat Nacional de Colòmbia va proposar a l'Associació Colombiana de Facultats de Psicologia la creació de la Càtedra Colombiana de Psicologia Mercedes Rodrigo, per a ressaltar les contribucions de la psicologia en recerca i pràctica professional. La primera càtedra es va realitzar en 2005 organitzada per la Universitat Nacional de Colòmbia, institució proponent i des de llavors fins a 2022, s'han organitzat 17 versions.[8][9][10][11]

Referències

  1. 1 2 «Mercedes Rodrigo: Una pionera de la psicología aplicada en España y Colombia». Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid, 16-05-2000 [Consulta: 16 març 2016].
  2. 1 2 3 4 ; Vera, Sara «Entre Europa y América Latina: Mercedes Rodrigo, psicopedagoga pionera». Revista Historia de la Educación Latinoamericana, 13, 17, Diciembre 2011 [Consulta: 16 març 2016].
  3. 1 2 3 «Mercedes Rodrigo (1891-1982), la primera psicóloga española». Revista de Psicología General y Aplicada, 56, 2, 2003, p. 139-148 [Consulta: 16 març 2016].
  4. ↑ Herrera, Aura Nidia; Roncancio-Henao. Rodrigo Bellido, Mercedes (en anglès). Springer International Publishing, 2020, p. 1–5. DOI 10.1007/978-3-030-38726-6_196-1. ISBN 978-3-030-38726-6.
  5. ↑ «Mercedes Rodrigo 1887 -1955». Avances en medición, 5, 2007, p. 175-177 [Consulta: 17 març 2016].
  6. ↑ Jaraba Barrios, Bruno Andrés. Un escritorio para Mercedes: revisando el mito fundacional de la Psicología en Colombia. Bogotá: Universidad Nacional de Colombia, 2014.
  7. ↑ ; Rodriguez, Olga «Historia de la psicología en Colombia: Recuento de algunos de los eventos más significativos en los primeros 50 años de historia profesional». Revista de Historia de la Psicología, 18, 3-4, 1997, p. 467-485 [Consulta: 17 març 2016].
  8. 1 2 «Mercedes Rodrigo (1891-1982)». Revista Latinoamericana de Psicología, 20, 3, 1988, p. 429-434 [Consulta: 17 març 2016].
  9. ↑ «Ley 1090 de 2006. Por la cual se reglamenta el ejercicio de la profesión de Psicología, se dicta el Código Deontológico y Bioético y otras disposiciones.». Diario Oficial No. 46.383, 06-09-2006 [Consulta: 20 novembre 2019].
  10. ↑ «Acta de creación del Instituto de Psicología Aplicada de la Universidad Nacional de Colombia». Revista Colombiana de Psicología, 7, 1998, p. 225-226.
  11. ↑ «Presentación» (en castellà). Cátedra Colombiana de Psicología Mercedes Rodrigo. [Consulta: 30 novembre 2022].

[[Categoria:Exiliats del franquisme a Colòmbia]] [[Categoria:Pedagogs espanyols]] [[Categoria:Morts el 1982]] [[Categoria:Naixements del 1891]]