Mineo Chini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 maig 1866  Massa (Regne d'Itàlia) |
| Mort | 11 novembre 1933 (67 anys) Florència (Regne d'Itàlia) |
| Formació | Universitat de Pisa (–1888) Escola Normal Superior de Pisa. Classe de Ciències - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1885–1888) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de Florència (1919–1930) Ministeri d'Educació Pública del Regne d'Itàlia (1910–1919) Institut Galileo Galilei (Florència) (1910–1919) Universitat de Pavia (1898–1906) Acadèmia Reial de Torí (1889–1896) |
| Professors | Giuseppe Peano i Mario Pieri |
| Família | |
| Pares | Biagio Chini i Vittoria Baldi |
| Premis | |
Mineo Chini (Massa, 8 de maig de 1866 - Florència, 11 de novembre de 1933) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra
Chini va néixer a la localitat toscana de Massa, uns cinquanta quilòmetres al nord de Pisa. Va estudiar a la universitat de Pisa, en la que es va graduar el 1888. A continuació es va dedicar a l'ensenyament secundari. A partir de 1893 va donar classes a l'Acadèmia Militar de Torí, on va coincidir amb Mario Pieri i Giuseppe Peano els quals van ser una influència significativa en la seva obra matemàtica,[1] essent un dels diversos col·laboradors en el projecte Formulario Mathematico de Peano.[2]
Després de ser docent a la universitat de Pavia, a partir de 1910, va ser inspector central d'ensenyament secundari del Ministeri d'Instrucció Pública d'Itàlia.[3] El 1919 es va traslladar a Florència per a ser professor de l'escola d'arquitectura de la universitat d'aquesta ciutat.[4] Després d'aconseguir una reordenació notable dels estudis matemàtics dels futurs arquitectes,[5] es va retirar el 1933 per malaltia.[6] Va morir a Florència aquest mateix any.
Chini va publicar una cinquantena d'obres matemàtiques, entre llibres i articles. Els seus llibres de text, universitaris i de secundària, van ser força apreciats, fins el punt que el seu llibre Corso speciale di matematiche con numerose applicazioni ad uso dei chemici e dei naturalisti (1921) va cridar l'atenció de Piero Sraffa, qui va utilitzar un conjunt d'equacions d'aquest llibre per elaborar la seva teoria de l'equilibri general.[7]
Referències
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 73.
- ↑ Luciano, 2017, p. 190.
- ↑ Janiro, 1980, p. Diz..
- ↑ O'Connor i Robertson, 2018, p. MacTutor.
- ↑ Quinterio, 2023, p. 7.
- ↑ Quinterio, 2023, p. 17.
- ↑ Kurz, 2015, p. 235.
Bibliografia
- Kurz, Heinz D. «Sraffa equations "unveiled"?». A: Heinz Kurz, Neri Salvadori (eds.). Revisiting Classical Economics (en anglès). Routledge, 2015, p. 193-225. ISBN 978-0-4157-3290-1.
- Luciano, Erika «Characterizing a Mathematical school: Shared Knowledge and Peano's Formulario» (en anglès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 23, Num. 2, 2017, p. 183-231. ISSN: 1262-022X.
- Marchisotto, Elena Anne; Smith, James T. «Mineo Chini». A: The Legacy of Mario Pieri in Geometry and Arithmetic (en anglès). Birkhäuser, 2007, p. 73. ISBN 978-2-8176-3210-6.
- Quinterio, Francesco. «Guida alla nascita della Facoltà di Architettura di Firenze: docenti, didattica, esercitazioni, esperienze nei primi dieci anni di vita della Scuola Superiore di Architettura e della Facoltà (1926-1936)». A: Gabriele Corsani, Marco Bini (eds.). La Facoltà di Architettura di Firenze fra tradizione e cambiamento (en italià). Firenze University Press, 2023, p. 3-26. ISBN 9788884534170.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mineo Chini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Janiro, Nicoletta. «Chini, Mineo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1980. [Consulta: 19 agost 2026].