Miner becut becdret
Ochetorhynchus ruficaudus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Ochetorhynchus |
| Espècie | Ochetorhynchus ruficaudus Meyen, 1834 Ochetorhynchus ruficaudus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Upucerthia ruficaudus (Meyen, 1834)
|
| Distribució | |
 | |
El miner becut becdret[1] (Ochetorhynchus ruficaudus) és una espècie d'ocell de la família Furnariidae. Se'l troba a l'Argentina, Bolívia, Xile, i el Perú.[2] L'hàbitat natural és la zona de matoll subtropical o tropical de gran altitud.
Descripció
El miner becut becdret fa de 16 a 19 cm de llarg i pesa de 28 a 41 g. És un ocell de mida mitjana, de bec llarg i lleugerament corbat. Els sexes són semblants. Els adults de la subespècie nominal tenen la cara de color marró apagat amb algunes inclusions més pàl·lides, un supercili blanquinós estret, una franja negra a través de l'ull i galtes blanquinoses. Al nord de l'àrea de distribució, la corona és marró amb lleugeres taques més fosques, l'esquena i la gropa marrons rogencs, i les cobertores superiors de la cua són roig fosc. Al sud, les parts superiors són més fosques i menys roges. El parell central de plomes de la cua té una base roja que es barreja amb les puntes negres i el parell més extern és majoritàriament roig. Les plomes entre elles tenen majoritàriament traces interiors de color marró negrós i les exteriors de color vermell fosc. La gola és blanquinosa, el pit blanquinós amb febles ratlles marrons apagades, els costats i el ventre són de color marró rogenc pàl·lid amb algunes ratlles blanquinoses a la part superior del ventre, i les cobertores inferiors de la cua són de color marró fosc. L'iris és marró, el bec negre o marró negrós amb la base color camussa blanquinosa a la mandíbula, i les potes i peus negres o marró negrós. Els juvenils tenen un to vermellós general i vores pàl·lides a la corona i a les plomes del dors.[3][4]
La subespècie O. r. montanus té la gola i el pit més blancs que la nominal amb ratlles més visibles als costats i flancs. O. r. famatinae té l'esquena lleugerament més fosca que la nominal, el pit més blanc i els flancs i les cobertores subcaudals més foscos.[3][4]
Distribució i hàbitat
El miner becut becdret és un ocell dels Andes meridionals.[3]
El miner becut becdret habita matolls àrids amb gramínies i arbustos dispersos. Prefereix vessants rocosos, afloraments rocosos i barrancs. En altitud, es troba principalment entre 2.300 i 4.300 m, tot i que és comú fins als 1.800 m i es troba localment fins a 1.300 m.[3][4]
Comportament
Moviment
El miner becut becdret és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[3]
Alimentació
El miner becut becdret s'alimenta d'artròpodes que captura del terra, generalment sol però també en parelles. Recol·lecta i extreu les preses mentre salta entre les roques, les gramínies i els arbustos del hàbitat.[3][4]
Reproducció
Sembla que el miner becut becdret és monògam. Es reprodueix a l'estiu austral, principalment entre novembre i febrer. Excava un túnel en un marge de terra o ocupa una esquerda de roca i folra la cambra del niu amb material tou com herba, pèl i plomes. La mida de la posta és de dos ous. No es coneixen el període d'incubació, el temps que les cries resten al niu ni els detalls de les cures parentals.[3]
Vocalització
El cant del miner becut becdret és una sèrie de notes fortes que primer pugen de to i després baixen lentament i s'esvaeixen.[4] El reclam és "un 'cuiiip' o 'uiiiit' agut".[3]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat el miner becut becdret com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució força extensa, però la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'han identificat amenaces immediates.[5] Es considera bastant comú a tota l'àrea de distribució i està "raonablement segur de les pertorbacions antropogèniques, excepte el sobrepasturatge".[3]
Taxonomia i sistemàtica
El miner becut becdret va ser descrit per primera vegada pel zoòleg alemany Franz Julius Ferdinand Meyen el 1834 sota el mateix nom científic i la localitat tipus és: «base del Volcà de Maipú, 3050 m, Santiago, Xile».[3]
El nom genèric Ochetorhynchus deriva del grec antic «okhetos» que significa “canal”, “conducte”, “solc”; i «rhunkhos», “bec”; significant “amb solcs al bec”;[6] i el nom de l'espècie ruficaudus, prové del llatí «rufus» que significa “roig”, “vermell” i «caudus», “cua”; significant “de cua roja”.[7]
Anteriorment, el miner becut becdret estava inclòs en el gènere Upucerthia. Els estudis de Chesser et al. (2007) i Fjeldså et al. (2007)[8][9] trobaren que l'espècie llavors anomenada Eremobius phoenicurus era germana, llavors anomenada Upucerthia ruficaudus. Es va recomanar la resurrecció d'Ochetorhynchus per a ruficaudus (i andaecola) i que Eremobius i la llavors Chilia melanura fossin també inclosos. La Proposta NÚM. 324 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica va aprovar el restabliment del gènere.[10] Treballs posteriors de Derryberry et al. (2011) van corroborar els tractaments taxonòmics exposats.[11]
La diferència de coloració de la subespècie nominal entre els extrems nord i sud (més fosca i menys vermellosa per baix al sud) poden indicar tant una forta variació clinal com, potser, una subespècie no descrita.[3]
Es reconeixen aquestes tres subespècies:[12]
- O. r. montanus (d'Orbigny & Lafresnaye, 1838) - puna del sud del Perú (Arequipa i Tacna).
- O. r. famatinae (Nores, 1986) - nord de l'Argentina.
- O. r. ruficaudus (Meyen, 1834) - puna de l'oest de Bolívia fins al nord de Xile i el nord-oest de l'Argentina.
Durant un temps, el miner becut becdret es va classificar dins del gènere Upucerthia, però des de principis dels anys 2000 ha estat dins del gènere actual.[13]
Referències
- ↑ «Miner becut becdret». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Remsen, Jr., J. V.. Straight-billed Earthcreeper (Ochetorhynchus ruficaudus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.stbear2.01.
- 1 2 3 4 5 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 68–69. ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ «Ochetorhynchus ruficaudus: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22702034a263745086.en..
- ↑ «The Key to Scientific Names: Ochetorhynchus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 21 setembre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: ruficaudus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 21 setembre 2025].
- ↑ Fjeldså, Jon; Irestedt, Martin; Jønsson, Knud A.; Ohlson, Jan I.; Ericson, Per G. P. «Phylogeny of the ovenbird genus Upucerthia : a case of independent adaptations for terrestrial life» (en anglès). Zoologica Scripta, 36, 2, 3-2007, p. 133–141. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2006.00270.x. ISSN: 0300-3256.
- ↑ Chesser, R. Terry; Barker, F. Keith; Brumfield, Robb T. «Fourfold polyphyly of the genus formerly known as Upucerthia, with notes on the systematics and evolution of the avian subfamily Furnariinae» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 44, 3, 9-2007, p. 1320–1332. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.04.014.
- ↑ «Proposal 324: Reinstate Ochetorhynchus and merge Chilia and Eremobius into it». South American Classification Committee. [Consulta: 21 setembre 2025].
- ↑ Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 21 setembre 2025].
- ↑ «A Classification of the Bird Species of South America | Part 7. Suboscine Passeriformes, B (Furnariidae)» p. Nota 5a. South American Classification Committee. [Consulta: 21 setembre 2025].