Ochetorhynchus

Infotaula d'ésser viuOchetorhynchus Modifica el valor a Wikidata

Ochetorhynchus andaecola Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFurnariidae
GènereOchetorhynchus Modifica el valor a Wikidata
(Meyen, 1834) Ochetorhynchus Modifica el valor a Wikidata

Ochetorhynchus és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció

Són ocells terrestres i relativament grossos, mesurant al voltant de 18,5 cm de longitud, caracteritzats pels colors llisos i el bec llarg i corbat. Es troben en llocs oberts i semioberts en regions andines, generalment en vessants rocosos. Habitualment, el niu el fa en forats excavats en barrancs, excepte el niu del miner cuaenlairat (O. phoenicurus), que difereix radicalment dels altres i consisteix d'un aglomerat de branquetes.[1]

Distribució

Agrupa espècies natives de la regió andina d'Amèrica del Sud, on es distribueixen des del sud del Perú i oest de Bolívia fins a l'extrem sud d'Argentina i Xile.[2]

Etimologia

El nom genèric Ochetorhynchus es compon de les paraules del grec antic «οχετος okhetos» que significa “canal, conducte, solc” i «ῥυγχος rhunkhos», “bec”; significant “amb solc al bec”.[3]

Taxonomia

El present gènere va ser usat anteriorment per a agrupar a les llavors Upucerthia harterti i U. certhioides reconeixent les diferències d'aquestes dues espècies dels altres Upucerthia (especialment en relació amb les característiques del niu); no obstant això, l'espècie tipus d'Ochetorhynchus era O. ruficaudus, per tant, no hi havia nom disponible per a aquelles dues espècies. Diversos autors van demostrar que el llavors ampli gènere Upucerthia era altament polifilètic (Chesser et al (2007),[4] Fjeldså et al (2007),[5] Moyle et al (2009)[6]), amb:

  1. harterti i certhioides en un grup amb Pseudocolaptes i Premnornis,
  2. andaecola i ruficaudus en un grup amb Eremobius i Chilia,
  3. U. serrana basal a un grup que inclou Cinclodes i la resta dels Upucerthia.

Per a certhioides + harterti va ser proposat un nou gènere exclusiu Tarphonomus.

Els estudis de Chesser et al (2007) i Fjeldså et al (2007) van trobar que la llavors Eremobius phoenicurus estava agermanada amb la llavors Upucerthia ruficaudus. Es va recomanar recuperar el gènere Ochetorhynchus per a ruficaudus i andaecola i que Eremobius i la llavors Chilia melanura fossin també inclosos. La Proposta N° 324 al Comitè de Classificació de Sud-americà va aprovar el restabliment del present gènere.[7] Treballs posteriors de Derryberry et al (2011) van corroborar els tractaments taxonòmics exposats.[8]

Estudis genètics moleculars recents de Moyle et al (2009)[6] i Derryberry et al (2011),[8] indiquen que aquest gènere està agermanat a un grup que inclou Microxenops i Pygarrhichas. Els estudis de Ohlson et al (2013) van proposar la inclusió dels tres en una subfamília Pygarrhichinae.[9]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 4 espècies:[10]

Referències

  1. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1a. ed. Austin, TX: University of Texas Press, 2009. ISBN 978-0-292-71748-0.
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 febrer 2025].
  3. ↑ Jobling, James A. Ochetorhynchus. Londres: Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 18 febrer 2025].
  4. ↑ Chesser, R. Terry; Barker, F. Keith; Brumfield, Robb T. «Fourfold polyphyly of the genus formerly known as Upucerthia, with notes on the systematics and evolution of the avian subfamily Furnariinae» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 44, 3, 9-2007, p. 1320–1332. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.04.014.
  5. ↑ Fjeldså, Jon; Irestedt, Martin; Jønsson, Knud A.; Ohlson, Jan I.; Ericson, Per G. P. «Phylogeny of the ovenbird genus Upucerthia : a case of independent adaptations for terrestrial life» (en anglès). Zoologica Scripta, 36, 2, 3-2007, p. 133–141. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2006.00270.x. ISSN: 0300-3256.
  6. 1 2 Moyle, Robert G.; Chesser, R. Terry; Brumfield, Robb T.; Tello, Jose G.; Marchese, Daniel J. «Phylogeny and phylogenetic classification of the antbirds, ovenbirds, woodcreepers, and allies (Aves: Passeriformes: infraorder Furnariides)» (en anglès). Cladistics, 25, 4, 8-2009, p. 386-405. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00259.x. ISSN: 0748-3007.
  7. ↑ «Proposal (324): Reinstate Ochetorhynchus and merge Chilia and Eremobius into it». South American Classification Committee, 01-12-2007. [Consulta: 18 febrer 2025].
  8. 1 2 Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
  9. ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1.
  10. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17 agost 2024. [Consulta: 18 febrer 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.