Miner becut roquer
Ochetorhynchus andaecola  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Ochetorhynchus |
| Espècie | Ochetorhynchus andaecola (d'Orbigny i Lafresnaye, 1838) Ochetorhynchus andaecola |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Upucerthia andaecola
|
| Protònim | Upucerthia andaecola |
| Distribució | |
 | |
El miner becut roquer[1] (Ochetorhynchus andaecola) és una espècie d'ocell en la família Furnariidae.
Es troba a l'Argentina, Bolívia, i Xile. L'hàbitat natural són les zones de matoll subtropicals o tropicals de gran altitud i prades subtropicals o tropicals de gran altitud.[2]
Descripció
El miner becut roquer fa de 16 a 18 cm de llarg i pesa de 28 a 34 g. És un ocell de mida mitjana amb el bec llarg i lleugerament corbat. Els sexes són semblants. Els adults tenen el supercili beix, una franja marró fosc darrere l'ull i les galtes de color beix. La corona, esquena i dors són de color marró intens i les cobertores superiors de la cua són de color marró vermell fosc. La cua és de color vermell fosc i les ales lleugerament més vermelles que l'esquena. La gola és de color blanquinós beix, el pit i ventre més foscos amb un to marró i ratlles més fosques als costats i flancs, i les cobertores inferiors de la cua són de color marró. L'iris és marró, el bec negre amb una base gris pàl·lida a la mandíbula, i les potes i peus són de color marró fosc o gris marró. Els juvenils tenen vores de plomes pàl·lides a l'esquena i un patró escamós a les parts inferiors.[3][4]
Distribució i hàbitat
El miner becut roquer es troba als contraforts orientals de la serralada dels Andes, des del departament de La Paz a l'oest de Bolívia fins al nord de l'Argentina fins a la província de Catamarca i l'extrem oriental de la regió d'Antofagasta a Xile.[3][4] (El Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana el classifica com a divagant a Xile).[5]
El miner becut roquer habita matolls àrids i prats de puna amb gramínies i arbustos dispersos. Prefereix vessants rocosos, afloraments rocosos i barrancs. En altitud, oscil·la principalment entre els 2.600 i els 4.200 m i es troba localment fins a 4.500 m.[3][4]
Comportament
Moviment
El miner becut roquer és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució, excepte potser a Xile.[3][5]
Alimentació
S'alimenta a terra per capturar artròpodes, generalment sol però també en parelles. Recol·lecta i extreu les preses mentre salta entre les roques, l'herba i els arbustos.[3][4] Sovint és cautelós i difícil d'acostar-s'hi, volant distàncies considerables quan se'l molesta.[6]
Reproducció
Es creu que el miner becut roquer és monògam. Pel que sembla, cria a l'estiu austral. Excava un túnel en un marge de terra o ocupa una esquerda de roca, i folra la cambra del niu amb material tou com herba, pèl i plomes. La mida de la posta és de dos ous. Es desconeix el període d'incubació, el temps fins al niu i els detalls de la cura parental.[3]
Vocalització
El miner becut roquer canta des d'una perxa sobre un arbust o roca, una sèrie de notes fortes i estridents "vii-vii-vii-vii-vi-viit", que de vegades acaben amb un xiulet.[4] Fa un crit d'alarma, "un tsuiiii" agut, semblant a un rosegador, que xiula i grinyola".[3]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat el miner becut roquer com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució una mica limitada i la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[7] Es considera de poc comú a bastant comú, i es creu que és "raonablement segur, amb el sobrepasturatge com a única pertorbació humana".[3]
Sistemàtica
El miner becut roquer va ser descrit per primera vegada pels naturalistes francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye el 1838 sota el nom científic «Uppucerthia (error) andæecola»; i la localitat tipus és: «Sicasica, La Paz, Bolívia».[3]
El nom genèric Ochetorhynchus deriva del grec antic «okhetos» que significa “canal”, “conducte”, “solc”; i «rhunkhos», “bec”; significant “amb solc al bec”;[8] i el nom de l'espècie andaecola, prové d'«Andes», i del llatí «cua»: “habitant”; significant “habitant dels Andes”.[9]
Ochetorhynchus andaecola anteriorment era col·locada en el gènere Upucerthia. Els estudis de Chesser et al. (2007) i Fjeldså et al. (2007)[10][11] trobaren que l'espècie llavors anomenada Eremobius phoenicurus era german amb la llavors anomenada Upucerthia ruficaudus. Es va recomanar la resurrecció d'Ochetorhynchus per a ruficaudus (i també andaecola) i que Eremobius i la llavors Chilia melanura fossin també inclosos. La Proposta NÚM. 324 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica va aprovar el restabliment del gènere.[12] Treballs posteriors de Derryberry et al. (2011) van corroborar els tractaments taxonòmics exposats.[13]
És una espècie monotípica.[14]
Referències
- ↑ «Miner becut roquer». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Remsen, Jr., J. V.. Rock Earthcreeper (Ochetorhynchus andaecola) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.rocear1.01.
- 1 2 3 4 5 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 68. ISBN 978-0-292-71748-0.
- 1 2 «Species lists of birds for South American countries and territories». South American Classification Committee. [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ Lane, Daniel F.; Parker, Theodore A.; Brack Egg, Antonio; O'Neill, John Patton; Schulenberg, Thomas S.. Birds of Peru: Revised and Updated Edition. Princeton, N.J: Princeton University Press, 2010, p. 302. ISBN 978-1-4008-3449-5.
- ↑ «Ochetorhynchus andaecola: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22702046a263744030.en.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Ochetorhynchus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: andaecola» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ Fjeldså, Jon; Irestedt, Martin; Jønsson, Knud A.; Ohlson, Jan I.; Ericson, Per G. P. «Phylogeny of the ovenbird genus Upucerthia : a case of independent adaptations for terrestrial life» (en anglès). Zoologica Scripta, 36, 2, 3-2007, p. 133–141. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2006.00270.x. ISSN: 0300-3256.
- ↑ Chesser, R. Terry; Barker, F. Keith; Brumfield, Robb T. «Fourfold polyphyly of the genus formerly known as Upucerthia, with notes on the systematics and evolution of the avian subfamily Furnariinae» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 44, 3, 9-2007, p. 1320–1332. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.04.014.
- ↑ «Proposal 324: Reinstate Ochetorhynchus and merge Chilia and Eremobius into it». South American Classification Committee, 2007. [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 20 setembre 2025].