Missa de camp
| Títol original | Polní mše (cs) |
|---|---|
| Forma musical | cantata concert |
| Compositor | Bohuslav Martinů |
| Llibretista | Jiří Mucha |
| Llengua | txec |
| Creació | octubre 1939 (<desembre 1939) |
| Catalogació | H. H. 279 |
| Dedicat a | Als voluntaris txecoslovacs a la línia francesa |
| Moviments / Acte | |
| |
| Estrena | |
| Estrena | 28 febrer 1946 |
| Escenari | Praga (Txèquia) |
| Director musical | Rafael Kubelík |
La Missa de camp (en txec Polní mše), H. 279, és una cantata en llengua txeca per a baríton, cor masculí i orquestra, composta per Bohuslav Martinů el 1939 a París.[1] El llibret escrit per Jiří Mucha no segueix el text de la missa tradicional, però està basat en textos de salms i litúrgia txeca. Es va estrenar el 28 de febrer de 1946 a Praga.[2]
Va ser escrit per honrar els voluntaris txecs que lluitaven a l'exèrcit francès.[3] El llibret no segueix un text de missa tradicional sinó un llibret lliure escrit per Jiří Mucha a partir de textos del salm i textos litúrgics.[4][5] Estructurada en cinc parts, l'obra està escrita per a un cantant baríton, cor masculí, instruments de vent, piano, harmònium i percussió.[6]
El coreògraf txec Jiří Kylián va crear el seu ballet per a 12 ballarins, Soldier's Mass, amb aquesta música l'any 1980 amb el Nederlands Dans Theater.[7][8]
El text és del seu amic i poeta Jiří Mucha, un altre dels emigrants txecs, que cita de forma lliure versos de l'Evangeli segons sant Mateu, dels Llibre dels Salms i aportacions pròpies. El text de Mucha representa un sentinella de guàrdia, parlen de la lluita dels refugiats per la seva pàtria lluny de casa i compara la seva enyorança i el seu patiment amb el que va patir Crist a la creu.[9] Els seus pensaments es dirigeixen cap a la llar mentre demana la protecció divina i expressa una fe en la victòria final. La combinació dels pensaments del soldat amb el llenguatge bíblic fa que la Missa de camp pugui ser considerada un precursor del War Requiem de Britten.
Origen i context
Consolidat ja com a compositor instrumental de primer ordre —amb música difosa arreu del continent i estrenes a ciutats com Berlín, Londres, Venècia, Basilea i, fins i tot, als Estats Units gràcies a un encàrrec de Serge Koussevitzky per a Boston—, Martinů es va obrir també camí en el camp de l’òpera. L’estrena parisenca de Julietta el 1937 li va assegurar un prestigi sòlid dins del gènere líric. La seva activitat el portava constantment d’un país a un altre, seguint les presentacions de les seves obres i complint encàrrecs. Tot i tenir París com a base, passava llargues estades fora, sobretot a Suïssa, on les orquestres de Paul Sacher li proporcionaven nous projectes i un espai privilegiat per al desenvolupament de la seva música.[9]
La inestabilitat de l’entorn europeu va condicionar decisivament la seva vida. Amb l’inici de la guerra i la invasió nazi de Txecoslovàquia, Martinů es va posicionar clarament en contra de l’ocupació i va brindar suport als artistes txecs que buscaven refugi a París. A la tardor, va intentar incorporar-se a l’exèrcit txec establert a França sota la direcció del general Svoboda,[10] amb 49 anys, Martinů ja superava l’edat per al servei militar actiu, però va continuar contribuint de manera significativa: ajudant els refugiats txecs a París i component música impregnada d’un fort esperit nacionalista i humanista.[9]
La Missa de camp està dedicada a la banda de l’exèrcit lliure txec, un grup de voluntaris entrenant-se al sud de França abans de reincorporar-se al front. Composta en només unes setmanes el novembre de 1939, tot i que el títol inclou «Missa», no s’orienta cap a l’ús litúrgic tradicional. En realitat, és una cantata concebuda per a interpretació a l’aire lliure, pensada especialment per a ser executada al campament de les tropes, tot mantenint present l’esperit cristià com a marc simbòlic.[10]
El text de la Missa de camp és obra del poeta i amic de Martinů, Jiří Mucha, un altre emigrant txec,[10] que combina lliurement versos de l'Evangeli segons sant Mateu, fragments dels Llibre dels Salms i composicions pròpies. Els versos de Mucha representen la veu del soldat vigilant, reflectint la lluita dels refugiats lluny de la seva pàtria i comparant la seva enyorança i sofriment amb el patiment de Crist a la creu.[9] Aquests pensaments, orientats cap a la protecció divina i amb una esperança en la victòria final, fan que la peça pugui considerar-se una antecedent conceptual del War Requiem de Britten.
L’obra està estructurada en cinc moviments i la versió original preveia solistes, cor masculí i orquestra de cambra amb una instrumentació particular: dos flabiols, dos clarinets, trompetes, tres trombons, dos harmòniums, piano, timbales i percussió, amb un paper destacat per a aquesta última.[10]
Representacions
L'obra no va arribar a ser interpretada per al públic al qual estava destinada. França va caure en mans dels nazis la primavera següent, i la seva estrena es va posposar fins al 1946. Va ser presentada a Praga per Rafael Kubelík i el Cor Filharmònic Txec, durant el breu període entre el final de l'ocupació nazi i el cop d'estat comunista de 1948.[10]
Anàlisi musical
L’inici de la Missa de camp combina tensió i calma en una obertura que sorprèn per la seva força continguda. La combinació de trompetes sovint dissonants, flabiols, un tambor militar i un sistre simultanis evoca tant l’amenaça de la guerra com l’ambient religiós de l’obra. Un solo de baríton introdueix la recitació de l’oració del Senyor, mentre que alguns passatges mostren influències clarament eslaves i remeten a la música sacra ortodoxa.[9] L’ús freqüent de cinquenes paral·leles en l’escriptura coral recorda l'organum de l'època medieval.[10]
El drama musical s’intensifica amb la predominança de les fanfàrries militars, que culminen amb el so d’una campana funeral i una sensació creixent d’amenaça reforçada per la percussió i els crits corals del Kyrie eleison. Tanmateix, després de la pregària del baríton, el cor interpreta els fragments del Dominus vobiscum i l'Agnus Dei, fent emergir un ambient de calma i esperança que contrasta amb la tensió inicial.[10]
Referències
- ↑ Nick Strimple, Choral Music in the Twentieth Century, 2005, p. 103: "Martinu's best-known choral work is the unusual and moving Field Mass, a masterpiece written in 1939 to honor Czech volunteers then fighting in the French army. The librettist Jiří Mucha (b. 1915(–94)) combined psalm verses and some liturgical ..."
- ↑ «Dades de l'obra» (en anglès). Boruslav Martinů Institute. [Consulta: 6 gener 2018].
- ↑ F. James Rybka, Bohuslav Martinů: The Compulsion to Compose, p. 88: "Around that time, Martinů asked Jiří if he would write the lyrics of his Field Mass (Polní mše). Jiří Mucha was also cast under her spell at this time, and he proposed to Vítka (as he called her) around Christmas time, 1939, and gave her a ..."
- ↑ Martinů's mysterious accident: essays in honor of Michael Henderson, p. 65, Michael Brim Beckerman, Michael Henderson, 2007: "It was edited by the writer Jiří Mucha, the author of the text of Bohuslav Martinu's cantata Field Mass. (Mucha married Vítězslava Kaprálová two months before her death, in 1940.) The period of Martinu's intense social commitment ended with ..."
- ↑ Completed November 4, 1939 according to Robert Simon, Bohuslav Martinů: A Research and Information Guide, p. 21.
- ↑ Joseph Stevenson. Polní mše a Allmusic
- ↑ "Ballet: Netherlands and Soldiers' Mass" by Anna Kisselgoff, The New York Times, 7 July 1981
- ↑ Soldier's Mass, jirikylian.com
- 1 2 3 4 5 Subirà, Pilar. «Bohuslav Martinu dècada1930». Qui té por del segle xx. Catalunya música. [Consulta: 15 gener 2017].
- 1 2 3 4 5 6 7 Stevenson, Joseph. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 15 gener 2017].