Mitridatita

Mitridatita
Fórmula química	Ca₂Fe³⁺₃O₂(PO₄)₃(H₂O)₂·H₂O
Epònim	mont Mithridat
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DH.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DH.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.15
Dana	42.8.4.1
Heys	19.14.17
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,53Å; b = 19,35Å; c = 11,25Å; β = 95,92°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc verdós, verd oliva, marronós-verd, etc
Macles	similars a les de la robertsita, rotació multiple (π/3) perpendicular a {100}
Exfoliació	molt bona - {100} observada en cristalls de la pegmatita gap lode, Dakota del Sud
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	cerosa, grassa, mat, terrosa
Color de la ratlla	verd clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,25 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,785 nβ = 1,850 nγ = 1,850
Birefringència	δ = 0,065
Angle 2V	mesurat: 5° to 10°
Dispersió òptica	extrema
Fluorescència	No emet fluorescència en l'UV
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1914
Símbol	Mit
Referències	[1]

La mitridatita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la mitridatita. Va rebre el seu nom l'any 1914 per part de P. A. Dovoitxenko en honor del mont Mithridat, situat a la península de Kertx, on va ser descoberta.

La mitridatita és un fosfat de fórmula química Ca₂Fe³⁺₃O₂(PO₄)₃(H₂O)₂·H₂O.^[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són tenen rarament forma de pseudoromboedres tabulars prims, de fins a 2 mm, compostos de {100}, {001} i {423}; més comunament massius, en nòduls, filons i crostes.^[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mitridatita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, esfeniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteïta-(CaFeMg), whiteïta-(CaMnMg), whiteïta-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniïta, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneïta, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

La mitridatita es troba sovint en forma de taques o crostes en minerals a prop de minerals de fosfat de ferro(II) oxidants, com ara trifilita i vivianita en pegmatites de granita; també pot ser un component de ciment o reemplaçament en fòssils en alguns sediments ferruginosos oolítics; també es forma en sòls fosfàtics. A més del mont Mithridat, la mitridatita també ha estat trobada en altres indrets de la península de Crimea i a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Bèlgica, el Brasil, el Canadà, Espanya, els Estats Units, Etiòpia, les Filipines, Finlàndia, França, Grècia, el Japó, Madagascar, el Marroc, Namíbia, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Ruanda, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa i Ucraïna. A Catalunya ha estat trobada a la pedrera del turó de Montcada, a Montcada i Reixac (Vallès Oriental, Barcelona), al cap de Creus (Alt Empordà, Girona) i al rierol de Vilella, a Bellver de Cerdanya (Cerdanya, Lleida).^[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: trifilita, vivianita, rockbridgeïta, heterosita, hureaulita, fairfieldita, cyrilovita, jahnsita, col·linsita, apatita i hidròxids de ferro.^[3]