Mola de Sall

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mola de Sall
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCentral hidroelèctrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1924 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud832 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAltron (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
 42° 27′ 10″ N, 1° 06′ 31″ E / 42.452901°N,1.108646°E / 42.452901; 1.108646

La Mola de Sall fou una central hidràulica construïda l'any 1924 en territori de l'antic terme d'Altron, de l'actual terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà, i que va deixar de funcionar a la dècada dels seixanta.

El poble d'Altron disposà d'una minicentral hidràulica de la qual avui dia encara se'n conserva l'edifici i la maquinària. Des del segle xvi existia en el municipi un molí fariner;[1] la minicentral, anomenada la Mola de Sall, es va construir juntament amb un molí fariner, l'any 1924. Els promotors van ser JoaquIm Moner de Casa Sobirà d'Altron i Josep Bertran de Casa Bertran de Surp, que van adquirir els drets de l'aigua d'una antiga concessió per a molins drapers.

La minicentral està situada en el punt on s'uneixen les aigües del barranc d'Altron (continuïtat aigües avall del barranc de Pamano) i del riu de Berasti per tal de formar el torrent de Sant Antoni. S'hi pot arribar seguint una pista forestal situada a l'esquerra de la carretera d'Escàs. Hi ha un rètol per a excursionistes que ho indica a la carretera.

La minicentral produïa llum per als pobles d'Altron, Sorre (quan encara no tenia minicentral), Rodés, Caregue i Escàs, i es va tancar aproximadament durant els anys seixanta (projecte de línia d'alta tensió cap a Altron el 1967 i connexió d'Altron el 1969).

Els propietaris la van vendre juntament amb la concessió d'aigües a inversors (Compañía Mercantil Eléctrica de Altrón, S. L.) que pretenien construir-hi una minicentral de nova generació per a vendre l'energia a FECSA Endesa projecte que no s'ha dut mai a terme.

Referències

  1. ↑ Arroyo, Mercedes. «Las mini-centrales hidroeléctricas: de vestigios del pasado a opción de futuro?» (pdf) (en castellà) página 9. [Consulta: 8 novembre 2019].

Enllaços externs