Mollie Faustman
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1883 Kungsholm (Suècia) |
| Mort | 4 gener 1966 Sankt Nikolai församling (Suècia) |
| Sepultura | Skogskyrkogården, Kvarter 13, gravnummer 01190 (1966–dècada del 2010) 59° 16′ 25″ N, 18° 06′ 05″ E / 59.27359°N,18.10138°E |
| Formació | Valand School of Fine Arts (en) Acadèmia Matisse (1908–1911) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estocolm |
| Ocupació | escriptora, dibuixant, artista |
| Activitat | 1903 |
| Família | |
| Cònjuge | Gösta Chatham (1917–1926) Gösta Törneqvist (1910–1915) |
| Fills | Tuttan Faustman-Hedberg ( Hampe Faustman ( |
| Pares | Edvard Faustman |
Mollie Faustman, nascuda el 15 de març de 1883 a Estocolm i morta el 4 de gener de 1966 a Estocolm, va ser una pintora modernista, il·lustradora, periodista i autora sueca.[1]
Biografia
Originària del districte de Kungsholmen, Mollie Faustman era una de les tres filles de l'enginyer Edvard Faustman i la professora Alma Karsten. Va estudiar amb l'artista suec Carl Wilhelmson a l'Escola d'Art Valand de Göteborg del 1905 al 1908. El 1910 va anar a París per ampliar els estudis amb Henri Matisse.[1][2][3]
Mollie Faustman va estar casada amb Gösta Törneqvist del 1910 al 1915, abans de casar-se per segona vegada amb el dibuixant de premsa Gösta Chatham del 1917 al 1926, amb qui va tenir dos fills, Tuttan i Hampe.[2] Va participar en la construcció d'escoles educatives innovadores, com ara Olofskolan i Viggbyholmsskolan, a la zona d'Estocolm.[1]
Està enterrada al cementiri de Skogskyrkogården, Estocolm.[1]
Carrera artística
Ja el 1909, Mollie Faustman va exposar les seves primeres obres juntament amb els artistes Gösta Törneqvist, Frans Timén i Carl Luthander.[4] Es va centrar principalment en paisatges de colors vius amb característiques expressionistes i romàntiques, en particular amb nens. També va pintar retrats, inclosos els de l'actor Uno Henning i col·legues com Ture Nerman i Hanna Borrie.[1][5]
Mollie Faustman va ser membre de l'associació d'artistes Optimistrina del 1924 al 1932, i va exposar amb ells al Liljevalchs Konsthall. També es va unir al grup artístic Independentna. Va fer diverses exposicions individuals a la Casa d'Artistes d'Estocolm durant les dècades del 1930 i del 1940, i va participar en exposicions col·lectives influenciades per l'art cristià contemporani. El 1949 va crear la pintura monumental Människans glädjeämnen al Seminari d'Escola Infantil de Härnösands.[4]
La seva obra està representada al Nationalmuseum, al Moderna Museet, al Museu de Belles Arts de Göteborg, al Länsmuseet Gävleborg, al museu Östergötlands, al Norrköpings konstmuseum i al Museu Hälsingland.[1][2][6][7][8]
Carrera literària
Sota el pseudònim de «La Vagabonde», Mollie Faustman escrivia regularment per als diaris Idun i Dagens Nyheter.[2] El 1926 va tenir un paper important en la campanya que va conduir al tancament de la revista d'escàndol Fäderneslandet.[8] També va publicar diversos llibres, va crear il·lustracions de llibres i va dibuixar tires còmiques com ara Tuttan i Putte al diari Dagens Nyheter.[4][3]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 Kåreland, Lena. «Mollie Faustman» (en suec). Svenskt kvinnobiografiskt lèxikon, 08-03-2018. [Consulta: 8 desembre 2025].
- 1 2 3 4 «Mollie Faustman» (en anglès). National Museum. [Consulta: 8 desembre 2025].
- 1 2 «Mollie Faustman | Nordic Women in Film» (en suec). nordicwomeninfilm. [Consulta: 22 novembre 2020].
- 1 2 3 Englund, Boel.. Rätten till ordet : en kollektivbiografi över skrivande stockholmskvinnor, 1880-1920 (en suédois). Carlssons, 2008. ISBN 978-91-7331-146-5. OCLC 317722581.
- ↑ Kåreland, Lena «Faustman, Mollie» (en suec). Skeptron, 2002.
- ↑ «Hittagraven - Kyrkogårdsförvaltningen» (en suec). etjanst.stockholm.se. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ Robbert, Louise, 1941-. Den otroliga verkligheten : 13 kvinnliga pionjärer (en suec). Carlsson, [1994]. ISBN 91-7798-882-5. OCLC 36457362.
- 1 2 Kåreland, Lena. «Mollie Faustmanː "en skam för kvinnokönet"» (en suec). SvD Kultur, 27-09-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 8 desembre 2025].
