Montserrat Isern Rabascall

Plantilla:Infotaula personaMontserrat Isern Rabascall
Imatge
Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall a la vil·la La Galloise (França) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1900 Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1986 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresària, galerista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJaume Isern i Hombravella Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Isern Rabascall (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986),[1][2] galerista d'art,[3] comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra, va ser la primera dona responsable d'una galeria d'art[4] i va organitzar la primera Fira de Dibuix al Carrer, a la ciutat de Barcelona.[5]

Biografia

Fou la filla gran del matrimoni entre Maria Rabascall Aguiló i Jaume Isern i Hombravella, conegut metge catalanista i progressista, que exercí la medicina a l'Hospitalet de Llobregat, i tingué sis germans: Josep (1902), Núria (1908), Jaume (1912), Fanny/ Francisca, Teòfil i Salvador.[6]

Va formar part de la Junta de Dames de la Creu Roja de l’Hospitalet (1925), presidida per Eugenia Casanovas i formada per les senyores Pilar Guill de Jiménez, María Luisa Ortiz de Suero, Pilar de España, Juanita Farnés, Margarita Martínez i Consuelo Corominas.[7] També va formar part com a vocal de l'associació barcelonina Acció Femenina (1929-1930), una associació feminista impulsada i presidida per Carmen Karr.[8][9]

Montserrat Isern visqué a la casa amb jardí[1] que la família Isern Rabascall, al 1930, va encarregar als germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, com a casa familiar i consultori mèdic privat del doctor Isern, anomenada Xalet Isern. És una casa d'estil racionalista a la plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de Correus, on actualment s'ubica la Comissaria de Policia Nacional.[2]

Qualificada per Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez com "la marxant dinàmica de l'art català",[1] Montserrat Isern inaugurà, el 1931, la galeria d'art Syra, al carrer de la Diputació de Barcelona,[10] que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manuel Millares, entre d'altres.[1] La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle xx.[2]

El 1932 va organitzar la primera Fira de Dibuix a la Gran Via de la ciutat de Barcelona, als Jardins de la Reina Victòria Eugènia, on hi ha el monument a Francesc Soler i Rovirosa fronterers a la Casa del Llibre.[5] El projecte i l'execució foren a càrrec del grup d'arquitectes del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per el Progrés de l'Arquitectura a Catalunya). La inauguració oficial va ser a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià.[11]

Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria d'art Syra al passeig de Gràcia de Barcelona, als baixos de Can Batlló.[1]

Montserrat Isern, sempre que algun hospitalenc li demanava col·laboració, s'hi prestava, i així ho va fer al 1960, quan juntament amb el pintor Joan Commeleran, va cedir la galeria per organitzar una exposició subhasta de dibuixos i pintures que alguns artistes catalans havien regalat,[1] a benefici de la rehabilitació de l'ermita de Bellvitge.

Una mostra més del lligam que va mantenir sempre amb l'Hospitalet és el fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria Syra va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va fer sobre la ciutat. Altres artistes que van exposar a la galeria, vinculats a l'Hospitalet i que actualment es poden veure al Museu de l'Hospitalet,[1] van ser els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella els anys 1933 i 1934, i Josep Guinovart, que al 1948 va fer la seva primera exposició de pintura a la galeria Syra.[12]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 Marcé i Sanabra, Francesc. «Isern i Rabascall, Montserrat». A: Hospitalencs d'ahir. 1994. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, p. 181-184. ISBN 84-604-9519-1 [Consulta: 7 març 2022].
  2. 1 2 3 «Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall». Arxiu Municipal de L'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: 7 març 2022].
  3. ↑ «EL FONS. FRANCESC ISERN I HOMBRAVELLA. CATÀLEG». ARXIU MUNICIPAL DEL MASNOU, 14 octubre 2019. [Consulta: 7 març 2022].
  4. ↑ Montañés, José Ángel. «La rebotiga de les galeries d'art». El Pais, 17 gener 2013. [Consulta: 7 març 2022].
  5. 1 2 Sempronio «Montserrat Isern, en la "Syra petita». La Vanguardia, 09-09-1986, p. 34 [Consulta: 7 març 2022].
  6. ↑ Gil Meseguer, Enric «JAUME ISERN RABASCALL, DE LA FACULTAT DE MEDICINA AL FRONT DE GUERRA I A L’EXILI». No en van tornar. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica (1937­1965). Centre d'Estudis de l’Hospitalet, 6-2014, p. 111-113 [Consulta: 7 març 2022].
  7. ↑ «La Reina en Hospitalet de Llobregat. Visita los dispensarios de la Cruz Roja» (en castellà) p. 6. La Vanguardia, 04-06-1925. [Consulta: 8 març 2022].
  8. ↑ «ACCIÓN FEMENINA. Inauguración de la Exposición del trabajo artístico de la mujer.» (en castellà) p. 10. La Vanguardia, 13-10-1929. [Consulta: 8 març 2022].
  9. ↑ «En la asamblea general celebrada por Acción Femenina» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 16-02-1930. [Consulta: 8 març 2022].
  10. ↑ «SYRA. GALERÍAS DE ARTE, OBJETOS PARA REGALO» (en castellà) p. 6. La Vanguardia, 29-11-1931. [Consulta: 7 març 2022].
  11. ↑ «En 1932 se celebró por vez primera la Fira del Dibuix» (en castellà). La Vanguardia, 09-01-2026. [Consulta: 7 juny 2026].
  12. ↑ «Josep Guinovart». Bilbao Museoa. Museo de Bellas Artes de Bilbao. [Consulta: juny 2026].

Bibliografia