Mosquer de pit ocre
Nephelomyias ochraceiventris  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Nephelomyias |
| Espècie | Nephelomyias ochraceiventris Cabanis, 1873 Nephelomyias ochraceiventris |
| Distribució | |
 | |
El mosquer de pit ocre[1] o mosquer de pit ocraci[2] (Nephelomyias ochraceiventris) és un ocell de la família dels tirànids (Tyrannidae). Es troba a Bolívia i Perú.[3]
Descripció
El mosquer de pit ocre fa de 12 a 14 cm de llarg i pesa de 8,2 a 13 g. Els sexes són molt similars. Els mascles adults tenen una corona color oliva amb una taca parcialment amagada de color taronja (al nord) a vermell-taronja (al sud) al mig. Ambdós sexes tenen lores fosques i un prim anell ocular beix a la cara que és color oliva groguenca. L'esquena i el dors són de color oliva a marró oliva. Les ales són fosques amb puntes blanquinoses o beix amples a les cobertores que es mostren com dues barres alars. La cua és fosca. La gola i el pit són de color groc ocraci a beix ocraci i el ventre groc. Les femelles adultes tenen una taca més petita, de color castany vermellós, a la corona. Els adults tenen l'iris marró fosc, potes i peus negres i el bec negre. Els juvenils no solen tenir la taca a la corona; si n'hi ha, és groga en els mascles.[4]
Distribució i hàbitat
El mosquer de pit ocre es troba al vessant oriental dels Andes des del departament central d'Amazones, al nord del Perú, fins al sud de Bolívia, fins a l'est del departament de La Paz.[4]
Habita a l'interior i límits del bosc montà humit i del bosc pigmeu. En altitud oscil·la entre els 2.200 i els 3.700 m.[4]
Ecologia
Desplaçaments
Es creu que el mosquer de pit ocre és resident durant tot l'any.[4]
Alimentació
Sembla que s'alimenta principalment d'insectes i alguns fruits petits. Normalment busca aliment en grups petits (possiblement famílies) des del pis mitjà del bosc fins a la capçada i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. Sovint es posa sobre fulles grosses i pesades. Captura preses del fullatge amb vols curts per fer-ho.[4]
Reproducció
Només es coneix un niu del mosquer de pit ocre. Era un globus construït amb molsa i falgueres a 60 cm del terra. Descobert a l'octubre, contenia dos ous blancs amb algunes taques marrons. Es desconeix el període d'incubació, el temps fins a descloure i els detalls de la cura parental.[4]
Vocalització
A principis del 2026, Xeno-canto només tenia set enregistraments de vocalitzacions de mosquer de pit ocre;[5] la Biblioteca Macaulay del Laboratori Cornell d'Ornitologia en tenia disset.[6] El cant de l'espècie és "un txip seguit d'un trinat curt i agut: tsip...tsop-tiiirrr" i els reclams són "tsip aguts o notes agudes".[7]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat el mosquer de pit ocre com en risc mínim. No es coneix la mida de la població i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[8] Es considera bastant comú al Perú.[9] "L'activitat humana probablement té poc efecte a curt termini sobre el mosquer de pit ocre".[4]
Taxonomia i sistemàtica
El mosquer de pit ocre va ser descrit originalment l'any 1873 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb el nom binomial Mitrephorus ochraceiventris i la localitat tipus "Maraynioc, Junin, Peru".[10] Des de principis del segle XX es va classificar en el gènere Myiophobus. Un estudi publicat el 2009 va determinar que el mosquer de pit ocre i dues altres espècies no pertanyien a Myiophobus, per la qual cosa l'any 2010 es va crear el gènere Nephelomyias per encabir-les.[11][12][13]
És una espècie monotípica, és a dir, no se li reconeixen subespècies.[14][15]
Aquesta espècie i el mosquer de Linton (N. lintoni) són espècies germanes i formen una superespècie.[16]
Referències
- ↑ «Mosquer de pit ocre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/06/2021(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 4 gener 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 Schulenberg, Thomas S.; Johnson, Tom. Ochraceous-breasted Flycatcher (Nephelomyias ochraceiventris) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.ocbfly2.01.
- ↑ «mosquer de pit ocraci · Nephelomyias ochraceiventris · (Cabanis, 1873)». xeno-canto. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ «Ochraceous-breasted Flycatcher - Nephelomyias ochraceiventris - Media Search». Macaulay Library and eBird. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Schulenberg, 2010, p. 444.
- ↑ «Nephelomyias ochraceiventris: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22699696a264407248.en..
- ↑ Schulenberg et al., 2010, p. 444.
- ↑ Cabanis, Jean Louis. Nachrichten: Journal-Angelegenheit. ser.4:Jahrg.21=no.121-124 (1873). Berlin: Friedländer, 1873, p. 320 (Journal für Ornithologie).
- ↑ «Species lists of birds for South American countries and territories». South American Classification Committee, 19-12-2025. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ Ohlson, Jan I.; Fjeldså, Jon; Ericson, Per G. P. «A new genus for three species of tyrant flycatchers (Passeriformes: Tyrannidae), formerly placed in Myiophobus». Zootaxa 2290, 31-12-2009. DOI: 10.5281/ZENODO.191390.
- ↑ «Proposal #425: Recognize Nephelomyias Ohlson et al., 2009». South American Classification Committee. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ Meyer de Schauensee, R. Notes on Ecuadorian Birds (en anglès). vol. 234. Academy of Natural Sciences, 1951, p. 1–11 [8] (Notulae Naturae of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia). ISBN 978-1-60483-234-1.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 8: Suboscine Passeriformes, C (Pipridae to Tyrannidae)». South American Classification Committee. [Consulta: 4 gener 2026].
Bibliografia
- Schulenberg, T.S.; Stotz, D.F.; Lane, D.F.; O'Neill, J.P.; Parker, T.A. III. Birds of Peru. Princeton Field Guides (revised and updated ed.). Princeton, NJ: Princeton University Press, 2010, p. 444. ISBN 978-0-691-13023-1.