Mother 3

Mother 3
Modifica el valor a Wikidata
Publicació
Game Boy Advance: 20 abril 2006 (Japó)
Wii U: 17 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc de rol Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesLucas, Claus i Hinawa Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaGame Boy Advance i Wii U Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)HAL Laboratory Modifica el valor a Wikidata
EditorNintendo Modifica el valor a Wikidata
DirectorNobuyuki Inoue (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Productor1-UP Studio (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
CERO
Més informació
Lloc webnintendo.co.jp… (japonès) Modifica el valor a Wikidata
MobyGamesmother-3 i mother-3-deluxe-box Modifica el valor a Wikidata
Id. Subredditmother3 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0825477 Musicbrainz (obra): a55032c6-2f28-4b6a-aae3-7b0de03ce224
Youtube (canal): UCjmHOQpaFRXX0zNcnnrfPUw Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Mother Modifica el valor a Wikidata

Mother 3[nota 1] és un videojoc de rol del 2006 desenvolupat per Brownie Brown i HAL Laboratory i publicat per Nintendo per a la Game Boy Advance. És la tercera i última entrega de la sèrie Mother. El joc segueix Lucas, un nen amb habilitats psíquiques, i un grup de personatges que intenten impedir que un misteriós exèrcit invasor corrompi i destrueixi el món.

Com les entregues anteriors, Mother 3 se centra en l'exploració del món del joc des d'una perspectiva zenital i en combats per torns contra enemics. El seu desenvolupament es va allargar dotze anys i quatre consoles, començant el 1994 per a la Super Famicom i passant després a la Nintendo 64 i al seu accessori 64DD, quan era conegut com a EarthBound 64. Inicialment es va cancel·lar el 2000, però el desenvolupament es va reprendre el 2003 per a la Game Boy Advance. El joc destaca pel seu to significativament més madur i dramàtic que el dels seus predecessors, i explora temes com l'ecologisme, el capitalisme, el consumisme, la pèrdua, el dol i la rebel·lió contra la tirania. Tot i això, conserva bona part de l'estètica i l'humor enginyós, idiosincràtic i característic de la sèrie.

Mother 3 no es va localitzar ni publicar mai fora del Japó, perquè va aparèixer cap al final del cicle de vida de la Game Boy Advance i l'empresa estava centrada en la Nintendo DS.[1] Tanmateix, va ser un èxit comercial i de crítica en els anys posteriors, i ha generat un seguiment de culte, amb elogis pel desenvolupament dels personatges, els gràfics estilitzats, la música i la història.

El 2008, la comunitat d'internet Starmen.net va publicar una traducció de fans no oficial a l'anglès, que va superar les 100.000 descàrregues en una setmana. Mother 3 es va reeditar per a la Virtual Console de Wii U al Japó el 2015, i per al servei Nintendo Classics, exclusivament al Japó, el 2024.

Jugabilitat

Mother 3 és un videojoc de rol per a un jugador semblant als jocs anteriors de la sèrie Mother. El jugador controla un grup de personatges jugables que exploren el món fictici bidimensional del joc, mostrat principalment des d'una perspectiva zenital. Mentre recorre el món exterior, el jugador pot conversar amb personatges no jugadors, obtenir objectes o trobar enemics. Guanyar combats contra enemics concedeix punts d'experiència al grup, necessaris per pujar de nivell. Pujar de nivell un personatge millora permanentment els seus atributs individuals, com ara el màxim de punts de vida —PV—, els punts de poder —PP—, l'atac i la defensa. Es poden equipar armes, armadures o accessoris en un personatge per incrementar determinats atributs. El jugador pot restaurar els PV i els PP dels personatges o guarir diversos estats alterats visitant aigües termals, que són abundants al món del joc, i pot desar la partida parlant amb granotes.[2] A la segona meitat del joc s'introdueix la moneda, anomenada Dragon Power —DP—, que s'obté guanyant combats i es fa servir per comprar objectes. El jugador pot ingressar o retirar DP parlant amb granotes.[3]

Mother 3 conserva el sistema de combat per torns d'EarthBound. Quan el jugador entra en contacte amb un enemic al món exterior, el joc passa a una pantalla de combat. Els combats es mostren des d'una presumpta perspectiva en primera persona, amb els enemics davant d'un fons distorsionat i animat. El jugador pot assignar una acció a cada personatge del grup, com atacar un enemic o utilitzar objectes per restaurar PV o PP. Alguns personatges poden utilitzar habilitats basades en poders psíquics, anomenades PSI, que inclouen atacs més potents i habilitats de curació, però requereixen PP per executar-se. Com a EarthBound, el combat fa servir un sistema de «salut rodant»: quan un dels personatges del jugador rep dany, els seus PV baixen gradualment, de manera semblant a un comptaquilòmetres, en lloc de reduir-se immediatament. Això permet que un personatge ferit de mort dugui a terme accions com atacar o guarir-se si el jugador actua prou de pressa. Si els PV d'un personatge arriben a 0, cau inconscient i no pot dur a terme cap acció fins que un altre personatge el revifa. El jugador perd el combat si tots els personatges queden inconscients; aleshores se li dona l'opció de continuar la partida des del punt de desament més proper, però amb la meitat dels DP que duia al damunt.[4]

El combat de Mother 3 inclou un sistema musical de combo absent dels jocs anteriors de la sèrie. Quan un dels personatges del jugador ataca directament un enemic amb una arma, pot atacar-lo repetidament prement el botó al ritme de la música de fons, i cada enemic té un tema musical amb ritmes diferents. Amb aquest sistema, el jugador pot atacar l'enemic fins a setze vegades seguides.[5] Quan el ritme correcte no és evident, el jugador pot adormir l'enemic per aïllar el ritme de la música.[2]

Argument

Mother 3 està ambientat a les Illes Enlloc, un temps indeterminat després dels esdeveniments d'EarthBound. El joc comença amb els bessons Lucas i Claus i la seva mare, Hinawa, preparant-se per tornar a casa, al poble de Tazmily, després de visitar Alec, el pare de Hinawa, que viu al nord de les illes. Abans que puguin tornar, el poble de Tazmily és atacat per una misteriosa força militar coneguda com l'Exèrcit Màscara de Porc, que bombardeja el bosc proper i hi provoca un incendi. Flint, el marit de Hinawa, és alertat de l'incendi i surt a rescatar la família. Troba Lucas i Claus, però descobreix que Hinawa ha mort defensant-los d'un Drago hostil, una criatura semblant a un dinosaure que normalment és pacífica. Més tard, Claus abandona el poble per venjar-se del Drago; Flint intenta seguir-lo, descobreix i derrota el Drago, que ha estat convertit en un cíborg, però no aconsegueix trobar Claus.

Com a resposta a la invasió dels Màscara de Porc, Duster, un lladre novell, és enviat pel seu pare i mestre, Wess, al castell abandonat d'Osohe per recuperar el misteriós Ou de Llum. Allà coneix l'enèrgica princesa Kumatora, però tant ell com l'Ou cauen en una trampa i desapareixen. Al mateix temps, un venedor ambulant misteriós conegut com Yokuba,[nota 2] que treballa amb els Màscara de Porc, introdueix el concepte de diners i ven als habitants del poble uns aparells semblants a televisors anomenats Caixes Felices, amb l'ajuda forçada d'un mico anomenat Salsa, a qui maltracta. Salsa escapa del control de Yokuba amb l'ajuda de Kumatora, Lucas i Wess.

Tres anys més tard, el poble de Tazmily ha estat ocupat per l'Exèrcit Màscara de Porc, que l'ha modernitzat amb ferrocarrils, Caixes Felices i altres tecnologies modernes. Lucas sent rumors que Duster, desaparegut des que va marxar cap al castell d'Osohe, treballa com a baixista al Club Titiboo proper, i hi parteix amb el seu gos Boney. Durant el viatge, aprèn poders psíquics d'Ionia, una criatura andrògina, benèvola i amb superpoders coneguda com a Magípsia. Al club, Lucas troba Kumatora treballant de cambrera, així com Duster, que pateix amnèsia. S'uneixen per recuperar l'Ou i restaurar la memòria de Duster, però quan intenten pujar a una nau voladora dels Màscara de Porc, un misteriós Home Emmascarat els fa caure i els dispersa.

Lucas i Boney aterren en un paller a Tazmily, i les Magípsies els expliquen que sota les illes hi ha una criatura enorme i adormida coneguda com el Drac Fosc. La missió de les Magípsies és protegir set Agulles col·locades al drac per controlar-ne el poder; qui arrenqui la majoria de les Agulles podrà utilitzar l'immens poder del drac per remodelar completament el món. Per això, l'Home Emmascarat intenta trobar i arrencar les Agulles. Lucas i Boney es retroben amb Duster i Kumatora i corren per arrencar les Agulles abans que l'Home Emmascarat, però només aconsegueixen arrencar-ne tres, mentre que l'Home Emmascarat n'arrenca tres més.

La setena i última Agulla es troba sota New Pork City, la capital de l'Exèrcit Màscara de Porc. Lucas i companyia hi viatgen, convidats pel Rei P, i coneixen Leder, un altre vilatà, que revela que els habitants del poble de Tazmily són els últims supervivents d'una apocalipsi global, que van viatjar fins a les Illes Enlloc perquè estaven protegides pel poder del drac. Per evitar una segona apocalipsi, els supervivents van segellar els seus records anteriors dins de l'Ou de Llum; Leder va rebre la missió de revelar la veritat si la situació ho requeria. També revela que el líder dels Màscara de Porc és Porky Minch —conegut com a Pokey Minch a Mother 2—, que, després dels esdeveniments de Mother 2, va viatjar en el temps fins a les Illes Enlloc i hi va començar a construir un imperi, segrestant habitants d'altres períodes temporals —inclòs el Dr. Andonuts de Mother 2— per poblar-lo, i transformant la fauna local en noves formes retorçades per divertir-se —inclòs el Drago que va matar Hinawa—.

Lucas i companyia parteixen per enfrontar-se a Porky i arrencar l'última Agulla. Mentre s'obren pas fins a ell, descobreixen que Yokuba era la Magípsia encarregada de protegir la setena Agulla, però que va trair les altres i va començar a treballar per als Màscara de Porc. Els herois finalment troben Porky a la planta número 100 de l'Empire Porky Building de New Pork City, on es burla de Lucas i companyia en un monòleg, ridiculitza el fet que la humanitat segellés els seus records i revela que vol destruir el món per satisfer el seu avorriment. Els envia a les profunditats de New Pork City per participar en una cursa retorçada, on acaba enfrontant-s'hi per impedir que els herois arrencin l'última Agulla, però es tanca dins d'una «Càpsula Absolutament Segura» construïda pel Dr. Andonuts; tanmateix, sense que Porky ho sàpiga, Andonuts l'ha enganyat, perquè la Càpsula Absolutament Segura també protegeix el món exterior segellant Porky a dins per sempre.

Lucas arriba a la setena Agulla i s'enfronta a l'Home Emmascarat, que resulta ser Claus, sotmès a un rentat de cervell. Durant la batalla entre Claus i Lucas, l'esperit de Hinawa parla als nois i els suplica que no lluitin. Això acaba fent que Claus es tregui la màscara i se suïcidi llançant un llamp contra l'Insígnia Franklin de Lucas, que reflecteix la màgia. Lucas arrenca l'última Agulla, desperta el Drac i destrueix les Illes Enlloc.

En un epíleg ambientat en una foscor absoluta, el repartiment del joc revela que ha sobreviscut i s'acomiada del jugador.[6]:234 Després dels crèdits, el logotip de Mother 3 es mostra restaurat i fet completament de fusta.[7]

Desenvolupament

El desenvolupament de Mother 3 va començar el 1994 per a la Super Famicom, amb Shigeru Miyamoto i Satoru Iwata com a productors. En aquell moment, el creador de la sèrie Mother, Shigesato Itoi, ja havia treballat en els jocs anteriors de la sèrie i en Itoi Shigesato no Bass Tsuri No. 1, i tenia experiència presentant projectes de videojocs, de manera que Miyamoto li va proporcionar un equip sense problemes. L'equip estava format sobretot per membres que havien participat en el desenvolupament del joc anterior de Mother, tot i que diverses persones van marxar i l'equip va créixer. Segons Miyamoto, la decisió de crear Mother 3 va ser comercial, a causa de l'èxit del seu predecessor. Van saltar-se la fase habitual de prototipatge i van entrar directament en desenvolupament amb la previsió de crear una cosa sense precedents. Itoi va dir que volia fer el joc com una pel·lícula de Hollywood.[8] Inspirat per Super Mario 64, l'equip va passar de la Super Famicom a la Nintendo 64, amb la convicció que també podria prosperar creativament fent un món 3D sense restriccions tècniques.[8] El setembre del 1994, Itoi va predir que el desenvolupament de Mother 3 acabaria cap al 1996, amb un llançament a la futura consola de Nintendo.[9] Les primeres especificacions del joc excedien les capacitats i els límits de memòria de la Nintendo 64; a mitjan desenvolupament, l'equip en va reduir el gran abast i va canviar la plataforma al 64DD, un perifèric d'expansió de la Nintendo 64 que més endavant només es va publicar al Japó el 1999.[8] A l'E3 del juny del 1997, Miyamoto va especular que Mother 3 seria un dels quatre jocs per al llançament, aleshores previst per al 1998, del perifèric exclusiu del Japó.[10][11][12] El desenvolupament finalment va tornar a la Nintendo 64 després del fracàs comercial del 64DD.[11][13]

Nintendo va mostrar una demostració de Mother 3 a la fira Nintendo Space World de 1999. S'esperava que es publiqués a l'Amèrica del Nord amb el títol EarthBound 64, en un cartutx de 256 megabits, semblant a The Legend of Zelda: Ocarina of Time. IGN va reaccionar favorablement a la demostració i va comparar-ne la narració amb diversos personatges amb el joc de rol per a Super Famicom exclusiu del Japó Live A Live;[13] els lectors de Famitsu van situar el joc entre els deu més esperats cap al final del 1999.[14] IGN va afirmar que el joc semblava «molt avançat»[15] i completat a la meitat. Després d'un període de silenci mediàtic, l'anunci de la seva conversió de disc de 64DD a cartutx de 256 megabits més disc d'expansió de missions va ser interpretat per IGN com un signe de nou retard o de cancel·lació del 64DD en conjunt.[13][16] El joc es considerava prou allunyat de la sèrie perquè l'equip de desenvolupament es preguntés si els fans el considerarien part de la saga.[8]

El 1999, l'equip de desenvolupament no va assolir la fita que tenia fixada. Això va provocar una discussió sobre si calia cancel·lar el joc, cosa que es va rebutjar perquè hauria estat malbaratar la feina feta. Es va considerar un llançament per a la futura GameCube, que segons Miyamoto hauria resolt alguns dels problemes de maquinari de la Nintendo 64.[8] Itoi finalment va anunciar a finals d'agost del 2000 que Mother 3 havia estat cancel·lat després de diversos retards.[17][18] Iwata i Miyamoto van aclarir en una entrevista que els recursos s'havien traslladat al desenvolupament de la GameCube. Itoi va afirmar que caldrien dos anys més per acabar el joc, que en el moment de la cancel·lació estava completat en un 30 %. Iwata va dir retrospectivament que l'èmfasi en els gràfics 3D havia fet que el projecte esdevingués massa complex. També va manifestar la seva convicció que, si l'abast del joc s'hagués reduït dos anys abans, hauria pogut publicar-se el 2000. També van aparèixer altres problemes, com ara que Miyamoto estava implicat en altres tasques i passava poc temps presencialment amb el projecte, i que Iwata estava massa distret per les preocupacions de fallida de HAL Laboratory i per problemes de salut relacionats amb l'estrès. Miyamoto va afirmar que la franquícia Mother no havia estat abandonada i que encara estava interessat a tirar endavant el joc.[8] Miyamoto i Iwata també van discutir la possibilitat de publicar el joc a la Game Boy Advance, però es van adonar que fer un joc així requeriria «el mateix temps», amb entre 40 i 50 persones. Retrospectivament, Iwata es va preguntar en veu alta per què el joc havia de ser en 3D quan el «talent més gran» d'Itoi era l'escriptura, i va considerar que l'energia abocada a fer un joc 3D potser havia estat una mala decisió. Va dir que se'n sentia «genuïnament avergonyit» i va reconèixer que tots dos estaven «atrapats en l'obsessió pel 3D» i se sentien obligats a seguir aquell camí. En el moment de la cancel·lació, Itoi va predir que Mother 3 continuaria sent una història que només coneixeria l'equip del joc, tot i que també va expressar interès a convertir-la en una novel·la o en kamishibai si tenia temps.[8]

El 2003, en un anunci japonès del joc recopilatori Mother 1+2, Nintendo va anunciar que havia reprès el desenvolupament de Mother 3 per a la consola portàtil Game Boy Advance.[19] Itoi havia cregut que reprendre el projecte era impossible, però va canviar d'opinió arran de l'ànim de la comunitat de fans de Mother.[20] La filial de Nintendo Brownie Brown va desenvolupar el joc, amb aportacions d'Itoi. Tot i que els gràfics van passar del 3D al 2D, la història no es va modificar. Mother 3 estava completat en un 60 % aproximadament el juliol del 2004. Estava previst que es publiqués al Japó a finals del 2005 i finalment es va publicar el 20 d'abril de 2006.[21][22]

Disseny

Itoi va pensar el concepte de Mother 3 cap al final de la producció de Mother 2: una «història detectivesca en què la ciutat era el personatge principal».[8] Va imaginar un detectiu privat de poca categoria, faldiller i mediocre que es veuria immers en un gran cas d'assassinat, i la història es desplegaria a partir d'una jove dependenta d'una floristeria que aniria recordant a poc a poc fragments d'una història important per a la trama. D'aquesta manera, la ciutat semblaria créixer. Aquesta idea d'un «únic lloc que canvia amb el temps» era central a Mother 3.[8] A diferència dels RPG anteriors, que ell veia com a «pel·lícules de carretera» amb poques raons per tornar a visitar un lloc, volia que el jugador veiés com els rumors del poble creixien dinàmicament.[8] Era una desviació prou gran de la sèrie perquè l'equip de desenvolupament es preguntés si els fans el considerarien part de la saga.[8] Itoi volia que el joc tingués dotze capítols amb diverses mecàniques de joc i personatges jugables rotatius.[23] Aquesta mecànica de personatges jugables rotatius ja s'havia intentat per primera vegada a Mother 2.[8] Va posar exemples de diferents tipus de capítols, com un amb mecàniques clàssiques de videojoc de rol i un altre compost només d'escenes cinemàtiques. Va conceptualitzar el desenvolupament com moure titelles 3D abans d'adonar-se del grau de programació que requeria. A mesura que avançava el desenvolupament, va proposar que alguns capítols es poguessin substituir per imatges estàtiques i text. Itoi va reduir l'abast dels capítols fins que en van quedar set o nou. Va descriure la història com a «normal» a la primera meitat abans d'arribar a un «triple gir» argumental.[8] El joc havia de continuar deu anys després del primer Mother. El personatge jugable, Flint, era un vaquer en la línia de Clint Eastwood, amb dos fills, Lucca i Klaus —que més endavant es convertirien en Lucas i Claus—, i un gos, Boney. El joc havia d'incloure més de deu personatges jugables i abastar deu anys de la seva història, centrada en l'Exèrcit Porc, que intentava fer servir «maquinària primitiva per esclavitzar la humanitat».[13] A l'Space World 1999, IGN va provar entorns com un aerolliscador en un canyó desèrtic, una masmorra de serps, una escena cinemàtica amb un tren bala, un poble amb personatges no jugadors i una escena en un vagó de mina, a través de temes com la fantasia, l'edat mitjana i la ciència-ficció. El contacte físic amb un enemic al món exterior desencadenava una escena de combat per torns mostrada en primera persona, de manera semblant a EarthBound. Els combats tenien fons psicodèlics i un menú circular que incloïa una ordre per «aixecar-se» si el jugador era tombat en una seqüència en temps real.[13] Els atacs es podien sincronitzar amb la música del joc per obtenir efectes més potents. Els desenvolupadors també planejaven diverses rutes per avançar en el joc i complicacions imprevistes derivades d'accions menors, com ara un monstre trobant menjar abandonat al bosc. El joc havia d'incloure característiques com la sincronització de l'hora del joc amb l'hora real, però aquestes funcions requerien el 64DD. Mother 3 havia de durar entre 40 i 60 hores.[13]

La «bellesa incòmoda» de les quimeres —diverses criatures fusionades en una de sola— era central al joc i a la idea del logotip metàl·lic i de fusta de Mother 3.[8] El logotip de Mother 3 estava fet d'una fusió de metall i arbres, que Itoi interpretava com la incomoditat de dos materials impossibles de fusionar.[8] El tema de les quimeres va informar el subtítol original del joc, «Forest of the Chimeras»,[8] que finalment es va convertir en «The End of the Pig King» abans que el joc fos cancel·lat.[13] La versió final no tenia subtítol perquè Itoi no volia condicionar la interpretació del jugador.[24] Itoi va tenir menys paper de gestor i més de membre de l'equip i guionista que en els cicles de desenvolupament anteriors de Mother. Es veia a si mateix com algú que alhora feia el joc que volia jugar, parava trampes al jugador i feia un joc que Nintendo no podia fer.[8]

Itoi va escollir utilitzar l'estil pixelat de Mother 2 per al Mother 3 de Game Boy Advance perquè no li interessaven les tendències dels gràfics per ordinador.[25] Els jocs de la sèrie es van escriure en l'alfabet hiragana en lloc de kanji —caràcters xinesos— per continuar sent accessibles als infants.[26] Itoi va descriure el món del joc com governat per una lluita de poder basada en el principi que «la força fa el dret».[27] El antagonista, Porky, va ser escrit com un «símbol de la humanitat», complementant la visió d'Itoi del mal en un espectre moral fungible amb «bromes» i «crims» als extrems.[27] Itoi va comparar la manera com els personatges adonen els seus poders psíquics amb la menstruació, i va afegir que la fisiologia humana era «un dels seus temes».[28] Els jugadors suen quan aprenen una habilitat, a partir de la creença d'Itoi que l'esforç físic facilita el creixement. També va incloure personatges com les Magípsies i Duster —que té una cama lesionada— per mostrar el valor de tenir amics amb qualitats diferents.[29]

Un altre dels seus temes era la dualitat entre serietat i lleugeresa dels jocs, i per això va afegir una escena de mort important al primer capítol.[29] La versió per a Nintendo 64 del final d'Itoi era més fosca, «més bruta» i més pertorbadora, tot i que la versió final va canviar poc de concepte.[30] Itoi va atribuir el canvi de to al seu propi creixement i a la composició de personatges del nou equip de desenvolupament. Posteriorment, va reflexionar sobre la lliçó del final sobre la virtut d'ajudar les persones dolentes. Itoi considerava que el tema de renovació del final reflectia la seva visió del món: apreciar el temps a la Terra a la llum de la fi inevitable del planeta.[30] Bona part del guió restant es va escriure després de l'horari de feina en un hotel local, on l'equip continuava treballant.[27]

Música

Shogo Sakai, compositor de videojocs de HAL Laboratory entre els treballs anteriors del qual hi havia música per a Kirby Air Ride i Super Smash Bros. Melee, va compondre la banda sonora de Mother 3. Shigesato Itoi va afirmar que Sakai havia estat escollit per al paper perquè entenia profundament la història del joc i la sèrie EarthBound en conjunt, a més del fet que els compositors d'EarthBound, Keiichi Suzuki i Hirokazu Tanaka, no estaven disponibles. Sakai va treballar perquè la música s'assemblés a les entregues anteriors de la sèrie.[7] La banda sonora de Mother 3 es va publicar en disc compacte el 2 de novembre de 2006. Kyle Miller, de RPGFan, va escriure que el joc mantenia l'excentricitat de les bandes sonores anteriors de la sèrie malgrat el canvi de compositor. Va considerar que la segona meitat de l'àlbum, que incloïa «clàssics» reinterpretats de la sèrie, era la més potent.[31]

«Love Theme», el tema principal de Mother 3, es va compondre tard en el desenvolupament del joc; en etapes anteriors, Itoi tenia previst utilitzar el tema «Pigmask Army» com a tema principal. Durant la creació d'una escena important del joc, però, es va demanar a Sakai que creés una cançó que tingués més impacte que el tema dels Màscara de Porc; després de ser creada, va ser escollida com a tema principal en lloc de «Pigmask Army». Itoi va afirmar que, tenint en compte la rapidesa amb què Sakai va compondre la cançó, «havia estat esperant l'ordre» de fer una peça com «Love Theme». Itoi va demanar que «Love Theme» es pogués tocar al piano amb un sol dit, tal com el tema «Eight Melodies» de Mother havia guanyat popularitat i s'havia tocat a escoles primàries per la seva simplicitat.[7] «OK desu ka?», que sona després que el jugador selecciona el nom del personatge, va ser enregistrada sense que Itoi ho sabés per Hirokazu Tanaka més d'una dècada abans del llançament de Mother 3.[32]

Llançament

Mother 3 es va publicar al Japó el 20 d'abril de 2006, on va esdevenir un èxit de vendes.[33] Abans del llançament, el joc figurava entre els «cinc jocs més desitjats» de Famitsu[34][35] i al capdamunt de les llistes japoneses de jocs reservats.[36] En un moment anterior al llançament, el «Love Theme» del joc va sonar com a música en espera per als residents que trucaven al correu del Japó.[35] Es va produir una edició limitada Deluxe Box Set amb una Game Boy Micro d'edició especial i una agulla de l'Insígnia Franklin.[37][38] El joc es va promocionar al Japó amb un anunci televisiu en què l'actriu japonesa Kō Shibasaki apareixia a punt de plorar mentre explicava què li havia fet sentir Mother 3. Itoi ha dit que la seva actuació no estava guionitzada.[26] El joc es va publicar per a la Virtual Console japonesa de Wii U el desembre del 2015.[39] El redactor de Game Informer Imran Khan va al·legar que Nintendo havia planificat una localització anglesa però l'havia cancel·lat per por que el tema central del dol, així com alguns casos de consum de drogues i crueltat animal, generessin controvèrsia.[40][41] L'antic president de Nintendo of America, Reggie Fils-Aimé, va dir més tard en una entrevista a Bloomberg News que la manca de localització es devia al fet que «no tenia sentit comercial» fer-ne una per a un joc publicat tan tard en el cicle de vida de la portàtil.[1] També va dir que havia mantingut converses amb Iwata per publicar-lo possiblement a la Wii U eShop nord-americana abans de la mort d'Iwata.[42] El joc es va reeditar al Japó mitjançant el servei Nintendo Classics el 21 de febrer de 2024.[43]

Traducció de fans

Mother 3 no va rebre cap llançament oficial fora del Japó. El 17 d'octubre de 2008, Starmen.net va publicar un pedaç de traducció de fans que, aplicat a una imatge ROM de Mother 3, converteix tot el text del joc a l'anglès.[44][45] Reid Young, cofundador de Starmen.net, va dir que quan es van adonar que Nintendo no localitzaria Mother 3, van decidir assumir la tasca per a ells mateixos i per als fans del joc.[46] L'equip de traducció estava format per una dotzena de persones, inclòs el cap del projecte, Clyde «Tomato» Mandelin, traductor professional del japonès a l'anglès. El projecte va trigar dos anys i milers d'hores de treball a completar-se; es va estimar que el cost teòric de mercat de la traducció hauria estat de 30.000 dòlars.[47]

El projecte va incloure la traducció, l'escriptura i la revisió d'unes 1.000 pàgines del guió del joc, a més d'un extens treball de ROM hacking i proves per assegurar-se que el joc mostrava correctament el text traduït. La traducció incloïa desviacions menors respecte de l'original, com la localització de noms de llocs i jocs de paraules. Els pocs canvis dramàtics van incloure el canvi de nom d'alguns personatges i indrets. Per exemple, el personatge «Yokuba», derivat vagament de yokubō —欲望, «cobdícia»—, va ser rebatejat com a «Fassad», derivat de la paraula àrab fasād —فساد, «corrupció»— i, incidentalment, de la paraula francesa façade. El ROM hacking va comportar canvis en assemblador al codi del joc per donar suport a característiques com les fonts d'amplada variable.[47]

L'equip va informar que «els nivells més alts» de Nintendo of America sabien del projecte, tot i que no hi van intervenir.[47] L'equip de localització tenia previst acabar el projecte si Nintendo feia un anunci sobre el futur del joc o si se'ls demanava que cessessin el desenvolupament de la traducció.[47] Van reconèixer que la legalitat de la localització era poc clara,[46][48] ja que la traducció final requeria l'ús d'un emulador o d'un cartutx flaix.[44] El pedaç de localització va superar les 100.000 descàrregues durant la primera setmana posterior al llançament.[49] Juntament amb la traducció, l'equip va anunciar el Mother 3 Handbook, una guia de joc en anglès que estava en desenvolupament des del juny del 2008.[46] Wired va informar que la guia de joc de 200 pàgines a tot color era semblant a una guia estratègica professional, amb una qualitat «a l'altura de Prima Games i BradyGames».[50] The Verge va citar la traducció de fans de dos anys de Mother 3 com a prova de la dedicació de la seva comunitat de fans,[51] i Jenni Lada, de TechnologyTell, la va qualificar d'«indubtablement una de les traduccions de fans més conegudes que existeixen», amb retraduccions actives a altres llengües.[52]

Per exemple, l'octubre del 2025 el grup de Projecte Ce Trencada va traduir de manera comunitària i no oficial el joc en català.[53]

Rebuda

Mother 3 va rebre l'aclamació de la crítica. Va vendre unes 200.000 còpies durant la seva primera setmana al Japó i, malgrat no tenir localització anglesa, diversos crítics el van importar per ressenyar-lo i li van donar valoracions majoritàriament positives.[54] Va ser un dels vint jocs més venuts al Japó durant la primera meitat del 2006,[33] i va rebre una puntuació de 35 sobre 40, corresponent al «Platinum Hall of Fame», de la revista japonesa Weekly Famitsu.[55] Va acabar l'any amb més de 368.000 còpies venudes, la 36a xifra més alta de l'any al Japó.[56] Jenni Lada, de TechnologyTell, el va qualificar de videojoc de rol «perfecte» per a Game Boy Advance.[57] Els crítics en van elogiar la història —tot i que el joc només estava disponible en japonès—[58] i els gràfics, i van lamentar-ne les mecàniques de videojoc de rol pròpies de la dècada del 1990.[2][36][55][58] Els crítics també en van destacar positivament la música.[4][5][59]

Els ressenyadors de Famitsu van destacar el nivell de detall de la direcció del joc, l'accessibilitat i l'enginy de la història, l'estil artístic poc convencional i unes mecàniques de joc convencionals. Van considerar que els combats sincronitzats eren alhora útils i difícils.[55] Simon Parkin, d'Eurogamer, va detallar els dotze anys de desenvolupament, el llegat de la sèrie com una de les més estimades del Japó i com una «vaca sagrada» dels coneixedors del videojoc, i la persistència de la seva comunitat de fans.[36] Va quedar impressionat per la qualitat de la traducció de fans i va descriure Itoi com un «narrador» que havia escollit el mitjà del videojoc de rol japonès per explicar la seva història.[36] Parkin va assenyalar que el guió «excel·lent» passava d'una «història senzilla» a una amplitud i profunditat de qualitat que pocs títols amb pressupostos molt més grans aconseguien, amb «escenes commovedores» i un «impacte inesperat».[36] Va comparar l'enfocament per capítols amb el mètode de Dragon Quest IV.[2] Parkin va escriure que el guió permetia una juxtaposició una mica «evident» entre «natura i tecnologia, feudalisme i capitalisme, individus i comunitat»,[2] i que allò que inicialment considerava un «truc» de personalització de noms acabava tenint utilitat més endavant en el joc.[36] Mark Green, de NGC Magazine, va escriure que el joc semblava Mother 2.5 pel seu aspecte i sensació general, cosa que no considerava negativa, encara que sí una mica antiquada.[58] Lada, de TechnologyTell, va dir que Mother 3 era sorprenentment més «fosc» que els seus predecessors.[57]

Eurogamer va escriure que les imatges «infantils» i «inusualment occidentals» del joc eren semblants a les d'EarthBound, amb textures planes de colors pastel sense ombrejat, juxtaposades amb fons que «bullen de vida i caràcter».[36] Parkin va descriure les animacions de les escenes cinemàtiques com a fetes a mida, rares en videojocs de rol de 16 bits, i amb més impacte dramàtic.[2] Jordan Jackson, de RPGamer, va escriure que les imatges eren típiques de la sèrie i encaixaven amb l'estat d'ànim del joc,[4] mentre que Mike Moehnke, del mateix lloc web, va criticar els límits d'inventari heretats del joc anterior.[5] Green, de NGC, va dir que les mecàniques de joc eren «deprimentment bàsiques» en comparació amb videojocs de rol més avançats.[58] Parkin va considerar que els elements de videojoc de rol eren menys interessants i va afegir que Mother 3 tenia pocs punts de venda destacables a banda de l'atenció al detall i de la seva «única innovació sistèmica»: el sistema de combat basat en el ritme.[2] Richard Eisenbeis, de Kotaku, va elogiar aquest sistema,[22] i Greg Kasavin, de GameSpot, el va comparar amb el de la sèrie Mario & Luigi.[60] Jackson va escriure que la música era «tan enganxosa com la dels jocs anteriors» tot i ser «gairebé completament nova».[4] Moehnke hi va coincidir, qualificant-la de «ni més ni menys que impressionant».[5] També hi va detectar ecos de Wagner i Chuck Berry.[5] Jackson va dir que el joc era una mica més fàcil que la resta de la sèrie i també una mica més curt, d'unes trenta hores.[4] Tots dos ressenyadors de RPGamer van assenyalar que Mother 3 penalitza poc la mort.[4][5] Jackson va reflexionar que, tot i que el joc és humorístic i es torna més gaudible a mesura que avança, també té moments ombrívols.[4] Eisenbeis, de Kotaku, va citar «la importància de les mares» com a tema clau al voltant del qual gira el joc, cosa que preferia a la «bogeria de comèdia física» de la part central i al gir argumental final.[22] Parkin va escriure que el joc estava ple de «moments memorables», com un personatge que critica el jugador «per no riure amb jocs de paraules», granotes amb vestits cada cop més absurds que desen la partida, una batalla contra un «meca caribú reconstruït», un haiku dolent i l'«escena de la foguera», i que, tot i que la simplicitat del joc hauria pogut tendir cap a una «estupidesa crua», en lloc d'això era «elegant en la seva simplicitat».[2]

Llegat

Diversos crítics van escriure que Mother 3 era un dels millors videojocs de rol de la Game Boy Advance.[5][57][61] Jeremy Signor, de GamePro, el va incloure entre els seus «millors videojocs de rol japonesos no publicats» pel guió i l'atenció al detall.[62] Tim Rogers va plantejar que Mother 3 era «el més a prop que els videojocs han estat mai de la literatura».[63]

Nintendo ha rebut crítiques importants per la manca d'un llançament internacional de Mother 3. IGN va descriure la sèrie Mother com a «abandonada» pel fet que, durant dècades, EarthBound havia estat l'únic joc de la sèrie publicat fora del Japó,[64] fins que Mother va ser localitzat globalment com a EarthBound Beginnings per a la Virtual Console de Nintendo, vint-i-sis anys després de la publicació original del joc per a la Famicom el 1989. Bob Mackey, de 1UP.com, va escriure sobre Mother 3 que cap altre joc de la història havia generat tanta demanda de traducció,[65] i Chris Plante, d'UGO Networks, va escriure que la manca d'una localització oficial anglesa de Mother 3 havia estat una de les «pitjors decepcions» del 2008.[66] Frank Caron, d'Ars Technica, va dir que l'«empresa colossal» de la traducció de fans «és un èxit enorme» i que «ni tan sols es pot començar a entendre per què Nintendo no va considerar oportú publicar el joc a Occident».[45]

Malgrat l'aclamació del joc, el guionista i creador de la sèrie Mother, Shigesato Itoi, ha afirmat que no té plans per crear una quarta entrega de la sèrie.[54]

La sèrie Super Smash Bros. inclou Lucas com a lluitador jugable, així com personatges menors de Mother 3 com a col·leccionables, objectes o perills d'escenari.[67][68][69]

Durant l'esdeveniment digital de Nintendo a l'E3 2014, Nintendo va fer una referència humorística a la manca de localització de Mother 3 amb una animació en stop-motion creada per Robot Chicken. El curt mostrava un fan que parlava amb el llavors president de Nintendo of America, Reggie Fils-Aimé. Després que el fan digués «Vinga, Reggie, dona'ns Mother 3!», Fils-Aimé responia «Què et sembla això, en canvi?» i es menjava una Flor de Foc de la sèrie Super Mario per llançar una bola de foc al fan.[70]

Notes

  1. ↑ En japonès: マザースリー; Hepburn: Mazā Surī.
  2. ↑ Rebatejat com a Fassad en la traducció de fans.

Referències

  1. 1 2 Schreier, Jason. «Ex-Nintendo President Talks Regrets And Mother 3» (en anglès). Bloomberg News. Bloomberg L.P., 6 maig 2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 Parkin, Simon. «Mother 3 Review» (en anglès). Eurogamer p. 2. Gamer Network, 29 octubre 2008. [Consulta: 7 setembre 2014].
  3. ↑ Plantilla:Ref-joc
  4. 1 2 3 4 5 6 7 Jackson, Jordan. «Mother 3 - Staff Review» (en anglès). RPGamer. [Consulta: 7 setembre 2014].
  5. 1 2 3 4 5 6 7 Moehnke, Mike. «Mother 3 - Staff Retroview» (en anglès). RPGamer. [Consulta: 7 setembre 2014].
  6. ↑ Young, Reid. Mother 3 Handbook (en anglès). Fangamer, març 2009 [Consulta: 11 octubre 2014].
  7. 1 2 3 «Shigesato Itoi Tells All about Mother 3 (Part Two)» (en anglès). Nintendo Dream p. 8, 01-08-2006. [Consulta: 31 agost 2014].
  8. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Itoi, Shigesato. «『Mother 3』の開発が中止になったことについての» (en japonès). 1101.com, 22 agost 2000. [Consulta: 30 agost 2014].
  9. ↑ «Interview with Shigesato Itoi» (en japonès). Weekly Famitsu, 02-09-1994, p. 21–23.
  10. ↑ Imamura, Takao; Miyamoto, Shigeru «Pak Watch E3 Report "The Game Masters"» (en anglès). Nintendo Power, 8-1997, p. 104–105.
  11. 1 2 «Four Games To Launch With Japanese 64DD» (en anglès). IGN. Ziff Davis, 02-06-1997. [Consulta: 31 agost 2014].
  12. ↑ Johnston, Chris. «Nintendo Says 64DD Delayed» (en anglès). GameSpot, 30-05-1997. [Consulta: 12 juny 2014].
  13. 1 2 3 4 5 6 7 «Earthbound 64 (Mother 3)» (en anglès). IGN. Ziff Davis, 22 agost 2000. [Consulta: 31 agost 2014].
  14. ↑ «Japan Wants Zelda» (en anglès). IGN. Ziff Davis. [Consulta: 1 setembre 2014].
  15. ↑ «Not Bound for E3» (en anglès). IGN. Ziff Davis, 18 abril 2000. [Consulta: 15 juny 2014].
  16. ↑ Mandelin, Clyde. «Mother 3's Timeline of Hope» (en anglès). Legends of Localization, 17 octubre 2018. [Consulta: 14 agost 2020].
  17. ↑ «Earthbound 64 Cancelled» (en anglès). IGN. Ziff Davis, 21 agost 2000. [Consulta: 31 agost 2014].
  18. ↑ «Mother 3 Pushed Back» (en anglès). IGN. Ziff Davis, 22 març 2000. [Consulta: 15 juny 2014].
  19. ↑ Hindman, Heath. «Mother 1 and 2 Hit the GBA» (en anglès). RPGamer, 2003. [Consulta: 1 setembre 2014].
  20. ↑ Putnam, Gabriel. «Further News of Mother 3» (en anglès). RPGamer, 2003. [Consulta: 1 setembre 2014].
  21. ↑ Adashek, Jeffrey. «Mother 3 to See 2005 Release» (en anglès). RPGamer, 22 juliol 2004. [Consulta: 1 setembre 2014].
  22. 1 2 3 Eisenbeis, Richard. «Years Later, Mother 3 Still Lives Up to All the Hype» (en anglès). Kotaku. Gawker Media, 29 març 2013. [Consulta: 1 setembre 2014].
  23. ↑ «Interview: Mycom Inc» (en anglès). Starmen.net. [Consulta: 1 desembre 2014].
  24. ↑ «Shigesato Itoi Tells All about Mother 3 (Part Two)» (en anglès). Nintendo Dream p. 7, 01-08-2006. [Consulta: 31 agost 2014].
  25. ↑ «Shigesato Itoi Tells All about Mother 3 (Part One)» (en anglès). Nintendo Dream p. 1, 01-07-2006. [Consulta: 31 agost 2014].
  26. 1 2 «Shigesato Itoi Tells All about Mother 3 (Part Two)» (en anglès). Nintendo Dream p. 7, 01-08-2006. [Consulta: 31 agost 2014].
  27. 1 2 3 «Shigesato Itoi Tells All about Mother 3 (Part One)» (en anglès). Nintendo Dream p. 3, 01-07-2006. [Consulta: 31 agost 2014].
  28. ↑ «Shigesato Itoi Tells All about Mother 3 (Part Two)» (en anglès). Nintendo Dream p. 10, 01-08-2006. [Consulta: 31 agost 2014].
  29. 1 2 «Shigesato Itoi Tells All about Mother 3 (Part One)» (en anglès). Nintendo Dream p. 4, 01-07-2006. [Consulta: 31 agost 2014].
  30. 1 2 «Shigesato Itoi Tells All about Mother 3 (Part One)» (en anglès). Nintendo Dream p. 6, 01-07-2006. [Consulta: 31 agost 2014].
  31. ↑ Miller, Ryan. «Mother 3+» (en anglès). RPGFan. [Consulta: 1 setembre 2014].
  32. ↑ «Exclusive Interview (Part 1)» (en anglès). Nintendo Dream. [Consulta: 19 gener 2009].
  33. 1 2 Cowan, Danny. «Vapor Trails: The Games that Never Were» (en anglès). 1UP.com p. 2. Ziff Davis, 7 febrer 2007. [Consulta: 15 juny 2014].
  34. ↑ «Inside Famitsu: Rogue Galaxy and More» (en anglès). Edge p. 5. Future, 30 novembre 2005. [Consulta: 7 setembre 2014].
  35. 1 2 Rogers, Tim. «The Week in Japan» (en anglès). Edge p. 3. Future, 24 febrer 2006. [Consulta: 7 setembre 2014].
  36. 1 2 3 4 5 6 7 Parkin, Simon. «Mother 3 Review» (en anglès). Eurogamer p. 1. Gamer Network, 29 octubre 2008. [Consulta: 7 setembre 2014].
  37. ↑ Sloderbeck, Matt. «Mother 3 Gets a Little More Special» (en anglès). RPGamer, 22 febrer 2006. [Consulta: 1 setembre 2014].
  38. ↑ Block, Gerry. «Deluxe Mother 3 Game Boy Micro» (en anglès). IGN. Ziff Davis, 1 maig 2006. [Consulta: 7 setembre 2014].
  39. ↑ Goldfarb, Andrew. «Mother 3 Coming to Wii U Virtual Console in Japan» (en anglès). IGN, 13 novembre 2015. [Consulta: 18 novembre 2015].
  40. ↑ Doolan, Liam. «Nintendo Allegedly Cancelled Localisation Of Mother 3 Due To Its Controversial Aspects» (en anglès). Nintendo Life, 11 febrer 2019. [Consulta: 12 febrer 2019].
  41. ↑ Tamburro, Paul. «Rumor: Nintendo canceled Mother 3 localization due to controversial themes» (en anglès). Game Revolution, 11 febrer 2019. [Consulta: 12 febrer 2019].
  42. ↑ Hagues, Alana. «Reggie Fils-Aimé Had "A Serious Conversation" About Bringing Mother 3 West With Iwata» (en anglès). Nintendo Life, 3 maig 2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  43. ↑ Robinson, Andy. «Classic Rare games have been added to Nintendo Switch Online» (en anglès). Video Games Chronicle, 21 febrer 2024. [Consulta: 21 febrer 2024].
  44. 1 2 Fahey, Mike. «Mother 3 Fan Translation Completed» (en anglès). Kotaku. Gawker Media, 17 octubre 2008. [Consulta: 28 juny 2014].
  45. 1 2 Caron, Frank. «Remember Earthbound? Play the sequel now, in English» (en anglès). Ars Technica. Condé Nast Digital, 20 octubre 2008. [Consulta: 28 juny 2014].
  46. 1 2 3 Plante, Chris. «Mother 3 in English! an Interview with SReid Young, co-founder of Starmen.Net!» (en anglès). UGO Networks. IGN Entertainment, 17 octubre 2008. [Consulta: 28 juny 2014].
  47. 1 2 3 4 Caron, Frank. «Mama's boys: the epic story of the Mother 3 fan translation» (en anglès). Ars Technica. Condé Nast Digital, 28 octubre 2008. [Consulta: 28 juny 2014].
  48. ↑ Parkin, Simon. «You Say Tomato: A Pro on Fan-Translating Nintendo's Mother 3» (en anglès). Gamasutra p. 2. UBM Tech, 28 desembre 2008. [Consulta: 28 juny 2014].
  49. ↑ Parkin, Simon. «You Say Tomato: A Pro on Fan-Translating Nintendo's Mother 3» (en anglès). Gamasutra p. 1. UBM Tech, 28 desembre 2008. [Consulta: 28 juny 2014].
  50. ↑ Cavalli, Earnest. «Fans Release Gorgeous Mother 3 Companion Book» (en anglès). Wired. Condé Nast, 20 octubre 2008. [Consulta: 29 juny 2014].
  51. ↑ Webster, Andrew. «Cult classic 'Earthbound' launches today on Wii U» (en anglès). The Verge. Vox Media, 18 juliol 2013. [Consulta: 15 juny 2014].
  52. ↑ Lada, Jenni. «Important Importables: Notable fan translation projects» (en anglès). TechnologyTell, 5 març 2010. [Consulta: 8 setembre 2014].
  53. ↑ «Mother 3 ~ CCT». [Consulta: 6 agost 2026].
  54. 1 2 Gantayat, Anoop. «No More Mother» (en anglès). IGN. Ziff Davis, 3 maig 2006. [Consulta: 15 juny 2014].
  55. 1 2 3 «Mother 3» (en japonès). Famitsu. Kadokawa Corporation. [Consulta: 7 setembre 2014].
  56. ↑ 2006年ゲームソフト年間売上Top500 (en japonès). Tòquio: Enterbrain, 2007, p. 387. ISBN 978-4-7577-3577-4.
  57. 1 2 3 Lada, Jenni. «Important Importables Review: Mother 3 for GBA» (en anglès). TechnologyTell, 17 febrer 2012. [Consulta: 7 setembre 2014].
  58. 1 2 3 4 Green, Mark «Mother 3» (en anglès). NGC Magazine. Future, 6-2006, p. 36–37.
  59. ↑ Alfonso, Andrew. «Mother 3» (en anglès). GameSpy p. 2. IGN, 24 abril 2006. [Consulta: 7 setembre 2014].
  60. ↑ Kasavin, Greg. «Mother 3 Import Hands-On» (en anglès). GameSpot. CBS Interactive, 24 abril 2006. [Consulta: 7 setembre 2014].
  61. ↑ Bailey, Kat. «Editorial: Why I'm Still Playing the Game Boy Advance» (en anglès). GamePro, 30 març 2011. [Consulta: 7 setembre 2014].
  62. ↑ Signor, Jeremy. «The 14 Best Unreleased JRPGs» (en anglès). GamePro, 22 febrer 2011. [Consulta: 7 setembre 2014].
  63. ↑ Rogers, Tim. «Mother 3 (****)» (en anglès). Action Button, 15 agost 2008. [Consulta: 7 setembre 2014].
  64. ↑ Thomas, Lucas M. «Lucas Joins the Fight in Super Smash Bros. for Wii U and 3DS» (en anglès). IGN, 14 juny 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  65. ↑ Mackey, Bob. «Why Mother 3 is Nintendo's Greatest Tragedy» (en anglès). 1UP.com, 6 agost 2012. [Consulta: 7 setembre 2014].
  66. ↑ Plante, Chris. «The Best and Worst of 2008» (en anglès). UGO Networks, 22 desembre 2008. [Consulta: 7 setembre 2014].
  67. ↑ Thomas, Lucas M. «Lucas Joins the Fight in Super Smash Bros. for Wii U and 3DS» (en anglès). IGN, 14 juny 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  68. ↑ «Lucas» (en anglès). Super Smash Bros. Ultimate. Nintendo. [Consulta: 7 setembre 2018].
  69. ↑ «Super Smash Bros. Ultimate Direct 11.1.2018» (en anglès). Nintendo. [Consulta: 1 novembre 2018].
  70. ↑ Hillier, Brenna. «Reggie Fils-Aime literally fireballs Mother 3 fan in Robot Chicken sketch» (en anglès). VG247, 11 juny 2014. [Consulta: 7 setembre 2014].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.