Moviment República
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | populisme de dreta | ||||
| Alineació política | ultradreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Moviment per la Democràcia | ||||
| Creació | 9 març 2021 | ||||
| Fundador | Milan Uhrík | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Europa de les Nacions Sobiranes | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Milan Uhrík (2021–) | ||||
| Consell nacional d'Eslovàquia (2025) | 0 / 150 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | hnutie-republika.sk | ||||
   | |||||
El Moviment República (en eslovac Hnutie Republika) és un partit polític d'extrema dreta d'Eslovàquia liderat per Milan Uhrík.[1]
Història
El partit fou fundat al març de 2021 per Uhrík i altres ex-membres del Partit Popular La nostra Eslovàquia (SNS), aquests van prendre el control d'un partit minoritari existent anomenat Veu del Poble, al qual van modificar posteriorment el nom i la línia política.[2]
El partit va mantenir representació tant al Consell Nacional d'Eslovàquia, amb cinc representants, com al Parlament Europeu amb el propi Milan Uhrík exercint d'eurodiputat dins del grup de No Inscrits,[3] tots ells escollits en el seu moment com a membres del SNS. A les eleccions legislatives eslovaques de 2023 Republika es va quedar a les portes d'entrar al Consell Nacional obtenint el 4.8% dels vots,[4] però només un any més tard a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 aconsegueix la tercera posició i dos representants al Parlament, els quals es divideixen al Grup de No Inscrits i al nou grup d'extrema dreta Europa de les Nacions Sobiranes.
Ideologia
El partit és conegut per les seves posicions fortament euroescèptiques, defensant la sortida d'Eslovàquia de la Unió Europea i de l'OTAN,[5] i es nega a donar cap recolzament a l'enviament d'armament i ajuda a Ucraïna.[6] Tanmateix, defensa la supressió de tota subvenció a organitzacions no governamentals, especialment les que descriuen com "organitzacions de Soros i de l'Arc de Sant Martí",[7] assenyalant així al col·lectiu LGTBI, al qual s'oposen.[8]
Resultats electorals
Consell Nacional
| Any | Líder | Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2023 | Milan Uhrík | 141,099 | 4,8 / 100 |
8è | 0 / 150 |
 5 |
Extraparlamentari |
Parlament Europeu
| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2024 | Milan Uhrík | 185,137 | 12.53% (#3) | 2 / 13 |
 1 |
ESN |
Referències
- ↑ Osvaldová, Lucia. «Politológ Nociar: Typický liberálny fašista je Milan Mazurek» (en eslovac), 21-02-2023. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ Aktuality.sk. «Uhríkova nová strana sa volá Republika. Odmieta byť klonom ĽSNS» (en eslovac), 09-03-2021. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Milan UHRÍK» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ Varaveyu Kancelová, Natália «Radical voters in rural areas of Slovakia and their role in the rise (and fall) of the ĽSNS party» (en anglès). Studia Politica Slovaca,, XVII, 1-2024, p. 6.
- ↑ Osvaldová, Lucia. «Ako Uhrík a Mazurek vybudovali Republiku a prečo s nimi chce Fico vládnuť» (en eslovac), 31-05-2023. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ Šnídl, Vladimír. «Ukrajinská a slovenská zbrojovka sa dohodli, že skúsia postaviť spoločnú húfnicu» (en eslovac), 30-06-2023. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Predseda Republiky Milan Uhrík tvrdí, že bilbord so sloganom Mimovládkam ani cent nemysleli tak, že stopnú podporu seniorským organizáciám, kresťanským hnutiam či športovým klubom» (en eslovac), 09-07-2023. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ Mikušovič, Dušan. «Podľa vzoru Orbána: 87 poslancov podporilo Záborskej zákon, ktorý znemožní úradnú zmenu pohlavia transrodovým ľuďom» (en eslovac), 21-03-2023. [Consulta: 13 juliol 2024].
