 Mu Piscium |
|---|
| Tipus | estrella doble òptica, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarojos  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | K3III |
|---|
| Constel·lació | Peixos |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 107,315 pc |
|---|
| Radi | 20,93 R☉ |
|---|
| Magnitud absoluta | −0,37 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 4,84 (banda V) |
|---|
| Temperatura efectiva | 4.107 K |
|---|
| Paral·laxi | 9,3184 mas |
|---|
| Moviment propi | 34,409 km/s |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −45,788 mas/a |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 291,213 mas/a |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 17 km/s |
|---|
| Velocitat radial | 34,409 km/s |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 32,52 cm/s² |
|---|
| Ascensió recta (α) | 1h 30m 11.115s |
|---|
| Declinació (δ) | 6° 8' 37.7582'' |
|---|
| Metal·licitat | −0,363 |
|---|
| Lluminositat | 45 lluminositats solars |
|---|
| Edat estimada | 5,57 mil milions d'anys |
|---|
|
|
Mu Piscium (μ Psc / 98 Piscium) és un estel en la constel·lació dels Peixos de magnitud aparent +4,84.[1] No té nom propi encara que en l'astronomia xinesa formava la figura de Wae Ping al costat de les properes α, δ, ε, ζ, ν i ξ Piscium.[2] Es troba a 304 ± 5 anys llum del Sistema Solar.
Com a molts estels del cel nocturn —valguin com a exemple Torcularis Septentrionalis (ο Piscium) o δ Piscium, en aquesta mateixa constel·lació— Mu Piscium és un gegant taronja. Té tipus espectral K4III i una temperatura efectiva de 4103 K. El seu diàmetre angular, mesurat de manera indirecta en diferents longituds d'ona i considerant l'enfosquiment de limbe, és de 2,58 ± 0,03 mil·lisegons d'arc; això permet avaluar el seu diàmetre real, resultant ser aquest 26 vegades més gran que el diàmetre solar.[1][3][4] És 251 vegades més lluminosa que el Sol i té una massa estimada un 55 % major que la massa solar.[5]
Mu Piscium té una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— inferior a la meitat de la que té el Sol ([Fe/H] = -0,37).[3] Així mateix, és especialment pobre en elements com a estronci, ceri i bari; l'abundància relativa d'aquest últim element és una quarta part de l'existent en el Sol.[5]
Referències
- 1 2 G 3-3 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- 1 2 Cenarro, A. J.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P.; Selam, S. O.; Toloba, E.; Cardiel, N.; Falcón-Barroso, J.; Gorgas, J.; Jiménez-Vicente, J.; Vazdekis, A. «Medium-resolution Isaac Newton Telescope library of empirical spectra - II. The stellar atmospheric parameters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. p. 664-690.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». VizieR. p. 773-777 (Taula consultada en CDS).
- 1 2 Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike «Giants in the Local Region». The Astronomical Journal. p. 2464-2486.
Portal d'astronomia