Nòstoc

Nòstoc

Nostoc
Nòstoc commune de Castelltallat
Dades
Tinció de Gram	gramnegatiu
Taxonomia
Regne	Bacillati
Fílum	Cyanobacteriota
Classe	Cyanophyceae
Ordre	Nostocales
Família	Nostocaceae
Gènere	Nostoc Vaucher ex Bornet & Flahault, 1886

Els nòstocs (Nostoc) són un gènere de cianobacteris de l'ordre de les nostocals (Nostocales) que viuen a les aigües dolces, als sòls i les roques humides, on formen colònies compostes per filaments que es troben inclosos en una beina gelatinosa. Si es troba al sòl, una colònia de Nostoc passa desapercebuda, però després de les pluges s'hidrata augmentant la seva massa fins a fer-se visible. Per contra, difícilment es poden trobar nòstocs en hàbitats marins.^[1]

L'etimologia de la paraula Nostoc sembla producte de la invenció del científic i alquimista Paracels per a descriure aquestes colònies gelatinoses (semblants a un moc) que hi ha gairebé a tot el món. Va combinar dues paraules, una d'anglesa i una altra d'alemanya, les quals signifiquen 'forats del nas' : Nostril i Nasenloch = Nostoch.^[2]

Aquests cianobacteris contenen, en el citoplasma, pigments fotosintètics que els permeten de fer la fotosíntesi. En alguns casos formen associacions simbiòtiques amb teixits de plantes, com és el cas de les arrels de les gimnospermes de la família Cycadaceae, les fulles de la falguera aquàtica Azolla o el tal.lus d'algunes antocerotes (briòfits).^[3]

El gènere Nostoc inclou 113 espècies; hi destaquen:^[4]

• N. azollae
• N. caeruleum
• N. carneum
• N. comminutum
• N. commune (que forma les "merdes de bruixa")
• N. ellipsosporum
• N. flagelliforme
• N. linckia
• N. longstaffi
• N. microscopicum
• N. muscorum
• N. paludosum
• N. pruniforme
• N. punctiforme
• N. sphaericum
• N. spongiaeforme
• N. verrucosum

Els nòstocs són cultivats i consumits perquè contenen proteïnes i vitamina C. Les espècies N. flagelliforme i N. commune es consumeixen a la Xina, Japó i Java, mentre que N. ellipsosporum es consumeix a l'Àsia central