Nostoc commune
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Bacillati |
| Fílum | Cyanobacteriota |
| Classe | Cyanophyceae |
| Ordre | Nostocales |
| Família | Nostocaceae |
| Gènere | Nostoc |
| Espècie | Nostoc commune Vaucher ex Bornet & Flahault, 1888[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Nostoc commune és una espècie de cianobacteri terrestre de l'ordre de les nostocals (Nostocales) que rep en alguns llocs el nom popular de "merda de bruixa".[2] Té una distribució cosmopolita i és freqüent als Països Catalans. És l'espècie tipus del gènere Nostoc.
Descripció
Nostoc commune fa colònies macroscòpiques. Inicialment forma un petit glòbul gelatinós que va creixent i es torna aplanat formant una massa gelatinosa amb altres colònies properes. Dins la fina làmina hi ha nombroses estructures filamentoses nomenades tricomes. Al llarg dels tricomes hi ha heterocists, cèl·lules especialitzades en la fixació del nitrogen. Quan és moll, Nostoc commune és verdós blavenc, verd oliva o marró però quan és sec és inconspicu i marronós.[3][4]
Distribució i hàbitat
Nostoc commune és capaç de sobreviure a condicions extremes en les regions polars i en zones àrides. És terrestre i d'aigües dolces o salobres. Es troba sobre el sòl en llocs on no hi ha herba (sovint entre petites molses, com es pot veure a la foto de l'esquerra) i també sobre roques, grava i superfícies pavimentades.[1] A Singapur, Nostoc commune creix en els sòls alcalins, en aigua salobre i en camps d'arròs, penya-segats i roques humides.[3]
Biologia
Nostoc commune en condicions adverses entra en dormició per un llarg període i reviu quan milloren les condicions i l'aigua està disponible. La colònia dessecada resisteix la calor i la repetició de glaçades i desglaçades, i no produeix oxigen en la dormició.[5] S'ha comprovat que els polisacàrids extracel·lulars li són indispensables per tolerar l'estrès i per recuperar-se.[5]
Nostoc commune es pot presentar en el tal·lus de molses com les del gènere Phaeoceros.[1]
Usos
Nostoc commune es menja en amanida a les Filipines, Indonèsia i Japó. A la Xina es diu "facai" i forma part dels aliments tradicionals de l'Any Nou Lunar.[3]
Referències
- 1 2 3 4 Guiry, M.D.; Guiry, G.M. «Nostoc commune - Vaucher ex Bornet & Flahault». AlgaeBase, 2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
- ↑ «Les hormogonees | Història Natural PPCC». [Consulta: 6 desembre 2025].
- 1 2 3 Wee Yeow Chin. «Nostoc commune». Raffles Museum of Biodiversity Research. Arxivat de l'original el 2012-12-25. [Consulta: 7 setembre 2012].
- ↑ «Nostoc». MicrobeWiki. [Consulta: 8 setembre 2012].
- 1 2 Tamaru, Yoshiyuki; Yayoi, Takani; Yoshida, Takayuki; Toshio, Sakamoto «Crucial Role of Extracellular Polysaccharides in Desiccation and Freezing Tolerance in the Terrestrial Cyanobacterium Nostoc commune». Applied and Environmental Microbiology, 71, 11, 2005, p. 7327–7333. DOI: 10.1128/AEM.71.11.7327-7333.2005.