Naim Qassem
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ar) نعيم محمد نعيم قاسم  febrer 1953 (73 anys)Kfarfila (Líban) | ||
| 4t Secretari general de Hezbol·là | |||
| 29 octubre 2024 – ← Hassan Nasral·là | |||
1r Deputy Secretary-General of Hezbollah (en)  | |||
| maig 1991 – 29 octubre 2024 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Xiïsme | ||
| Formació | Universitat Libanesa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, professor, escriptor, ulema | ||
| Partit | Hesbol·là | ||
| Professors | Mohammad Hussein Fadlallah i Hasan Trad (en) | ||
| Família | |||
| Parents | Ali Yusuf Harshi, nebot | ||
| Cronologia | |||
| 27 setembre 2024 | atac contra el quarter general de Hesbol·là de 2024
| ||
| Lloc web | naimkassem.com.lb | ||
  | |||
Naim Qassem (àrab: نعيم قاسم, Naʿīm Qāsim; Kfar Fila, 1953) és un clergue i polític xiïta libanès, secretari general d'Hezbol·là.[1]
Biografia
Qassem va néixer en una família xiïta a Kfar Fila el 1953.[2][3] Va estudiar teologia i el seu mestre va ser l'aiatol·là Mohammad Hussein Fadlallah.[2] També va rebre una llicenciatura en química per la Universitat Libanesa.[2]
Qassem va ser un dels fundadors del sindicat d'estudiants musulmans libanesos que es va crear a la dècada de 1970.[3] Es va unir al moviment Amal quan estava encapçalat per l'imam Musa Sadr.[2] Qassem va ser el cap de l'associació d'educació religiosa islàmica de 1974 a 1988.[3] També va ser l'assessor de les escoles al-Mustafa.[3] Llavors Qassem va participar en les activitats de fundació d'Hezbol·là i va esdevenir-ne el secretari general adjunt d'Hezbol·là el 1992.[2][4]
Quan Mustafà Badreddine va substituir Imad Mughniyah com a cap de les activitats militars d'Hezbol·là el 2009, Qassem no el va recolzar, i va afavorir el seu parent Samir Shehade.[5]
Qassem va publicar un llibre el 2006 titulat en anglès Hezbol·là: The Story from Within.[6] L'1 d'agost de 2011, Qassem va assistir a una cerimònia per a la vuitena edició del seu llibre, on va declarar «ens han ofert milers de milions de dòlars per reconstruir el desfavorit sud del Líban a canvi de lliurar les nostres armes i aturar la feina de la resistència, però els vam dir que no necessitem [els seus diners] i que la resistència continuarà independentment de les conseqüències».[7]
El 26 de novembre de 2024 es va acordar un alto-el-foc negociat per l'enviat nord-americà Amos Hochstein,[8] en condicions favorables a Israel[9] amb ànim d'implantar la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides després de la mort dels principals comandants de Hezbol·là i més de 3.000 persones i un milió de desplaçats,[10] donant temps per a la retirada israeliana fins a final de gener de 2025, que posteriorment es va allargar fins al 28 de febrer per fer efectiva la retirada, però l'exèrcit israelià va romandre en cinc turons estratègics fins la implementació completa de l'acord per l'exèrcit libanès.[11] El 29 d'octubre de 2024 fou escollit secretari general d'Hezbol·là[1] en substitució d'Hashem Safieddine, mort durant la Invasió israeliana del Líban el 3 d'octubre de 2024 en un atac aeri contra el quarter general d'intel·ligència de Hezbol·là en un búnquer subterrani a Dahieh quan assistia a una reunió amb alts membres de Hezbollah i Esmail Qaani, comandant de la Força Quds.[12]
El 7 d'agost de 2025 el gabinet libanès de Nawaf Salam va aprovar els objectius de la proposta dels Estats Units de desarmar Hezbol·là a finals d'any, juntament amb la fi de les operacions militars d'Israel al país, sense establir terminis específics,[13] tot i la negativa de l'organització, expressada pel seu líder Naim Qassem.[14]
Referències
- 1 2 «Hezbollah names Naim Qassem as new chief to replace Nasrallah» (en anglès). al Jazeera, 29 octubre 2024. [Consulta: 29 octubre 2024].
- 1 2 3 4 5 «Sayyed Nasrallah re-elected for another term» (en anglès). The Weekly Middle East Reporter, 2009. [Consulta: 24 setembre 2024].
- 1 2 3 4 Avon, Khatchadourian i Todd, 2012, p. 210.
- ↑ «Lebanon-Hizbullah.» (en anglès). The Daily Middle East Reporter, 2009. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Who's Breathing Down Hezbollah Leader's Neck?» (en anglès). Haaretz, 25-02-2013. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Learning from Its Mistakes: Charles Glass on Hizbullah» (en anglès). Charles Glass, 17-02-2006. Arxivat de l'original el 2013-11-04. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Hezbollah offered billions to disarm: Qassem» (en anglès). The Daily Star, 01-08-2011. Arxivat de l'original el 2012-10-08. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ Emanuel Fabian, Lazar Berman, ToI Staff. «Syria rebels take areas near Israel border; IDF warns them not to ‘turn in our direction’» (en anglès). The Times of Israel, 8 desembre 2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ McKernan, Bethan. «Hezbollah’s war with Israel left the Assad regime fatally exposed» (en anglès). The Guardian, 8 desembre 2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Jeremy Diamond, Christian Edwards, Tamara Qiblawi, Eugenia Yosef. «Israeli security cabinet approves Lebanon ceasefire deal, official says, after 11th-hour strikes on central Beirut» (en anglès). CNN, 26 novembre 2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ Hugo Bachega, Raffi Berg. «Israeli troops stay inside south Lebanon after withdrawal deadline» (en anglès), 19 febrer 2025. [Consulta: 24 febrer 2025].
- ↑ By Michael CrowleyFalih Hassan, Eric Schmitt. «U.S. Strike in Iraq Kills Qassim Suleimani, Commander of Iranian Forces» (en anglès). New York Times, 3 gener 2020. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ «Israel’s turn to ‘comply’: US envoy after Lebanon moves to disarm Hezbollah» (en anglès). al Jazeera, 18 agost 2025. [Consulta: 19 agost 2025].
- ↑ «Hezbollah says Lebanon disarmament plan serves Israel, vows to keep weapons» (en anglès). al Jazeera, 15 agost 2025. [Consulta: 19 agost 2025].
Bibliografia
- Avon, Dominique; Khatchadourian, Anaïs-Trissa; Todd, Jane Marie. Hezbollah: A History of the "Party of God" (en anglès). Harvard University Press, 2012. ISBN 978-0-674-06752-3.