Nanosat 01
| |||||||||||||
| Tipus de missió | satèl·lit de comunicacions | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador | |||||||||||||
| NSSDCA ID | 2004-049B | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 28493 | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Massa | |||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Ariane 5G+ | ||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
| |||||||||||||
El Nanosat 01 va ser un satèl·lit artificial desenvolupat per l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya i llançat el 18 de desembre de 2004.[1]
El satèl·lit pesava menys de 20 kg, entrant en la categoria dels nanosatèl·lits i va ser llançat com a càrrega de pagament en un coet Ariane 5 des del Port Espacial Europeu de Kourou, al costat dels satèl·lits Helis 2A, Essaim 1, Essaim 2, Essaim 3, Essaim 4 i PARASOL. El Nanosat tenia forma de prisma de base hexagonal i estava totalment cobert de panells solars. Comptava amb quatre experiments, dos d'ells científics.[2] Un altre dels objectius era servir d'enllaç amb la Base Antàrtica Joan Carles I.[3]
Posteriorment seria llançat el seu successor, el Nanosat-1B, en 2009, atès que la vida útil del primer era a punt d'expirar.
