Nibelungs
Els nibelungs, el nom dels quals significa 'poble de la boira' o 'del submón'[1] són gnoms de les llegendes germàniques. Posseïen grans riqueses que obtenien de les seves mines a les muntanyes, on vivien.
Segons Claude Lecouteux, el mot Nibelung deriva de Nibel 'boira, borina'[2] i -ung, sufix germànic que estableix una relació de pertinença i parentiu, llinatge. Nibelungen és, segons aquesta interpretació, etimològicament 'el descendent o fill de la boira', que és el país al qual va donar el seu nom un llegendari imperi, pot estar més a prop del Niflheim, 'el Món de les boires', un nom de l'imperi dels morts a l'antiga mitologia nòrdica.[3]
Els nibelungs tenien Nibelung com a rei. Aquesta llegenda del segle xiii que recita les gestes del cavaller Sigurd,[4] va inspirar Richard Wagner i la seva tetralogia coneguda com L'anell del nibelung.
La popularitat de l'heroi Sigfrid resta palesa en els nombrosos Sifre i Sifrè —forma catalana del nom d'origen germànic— que hi ha a la Catalunya medieval i que continua existint actualment com a cognom, sovint escrit <Cifre> o <Cifrè/Cifré>.
L'èpica medieval s'explica al Cant dels Nibelungs. Fritz Lang, va portar una part a la pantalla al díptic Els nibelungs (1924).
Vegeu també
Referències
- ↑ De Vries, Jan. Altnordisches etymologisches Wörterbuch, 1962.
- ↑ Antic alt alemany: nëbul, nëbal, antic saxó: nëƀal, baix-alemany mitjà: nēvel, nòrdic antic njól 'nit fosca' i el prefixoide nifl- 'fosc, tenebrós', mot germànic relacionat amb el gal·lès nyfel 'núvol', llatí nebula, en grec antic ἡ νεφέλη que significa 'núvol' i 'nuvolada, massa de núvols' (boira s'hi diu ἡ ὁμίχλη), en eslau antic nebo significa 'cel' o en sànscrit nábhas significa 'boira, núvol, cel'
- ↑ Lecouteux, Claude. Les Nains et les Elfes au Moyen Âge. París: éditions Imago, 1988, p. 65. ISBN 2-902702-44-2.
- ↑ El nom islàndico-noruec d'aquest heroi no coincideix pas amb l'alemany: Sigurd és Sigwart en alemany, no pas Siegfried.