Nicolau Pujades

Plantilla:Infotaula personaNicolau Pujades
Biografia
Naixementsegle XIV ↔ segle XV Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1467 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
26è President de la Generalitat de Catalunya
15 octubre 1455 – 1458
← Bernat Guillem Samasó – Antoni Pere Ferrer →
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, religiós cristià Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolArdiaca de Santa Maria del Mar

Nicolau Pujades (Barcelona, segle XIV ↔ segle XV - Palerm, 1467) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.

Biografia

Era fill del mercader Francesc Pujades i d'Elisabet de Casa-saja, membre d'una altra família burgesa barcelonina.[1]

Canonge de la catedral de Barcelona i a ardiaca de Santa Maria del Mar, va participar pel Braç Eclesiàstic a les Corts de Barcelona (1454-1458), on seria elegit. Aquestes corts varen ser molt tenses a causa de l'enfrontament de l'oligarquia barcelonesa amb el rei pel suport d'aquest a la causa remença i per la intervenció del lloctinent Galceran de Requesens en el nomenament d'un govern municipal del partit de la Busca.[1]

Ja nomenat Pujades, s'abordà el tema de la successió de diputats per evitar els relleus pseudodinàstics que s'havien produït amb les famílies Samasó i Desplà. El nou mètode combinava la proposta de candidats que cada un dels diputats sortints feia davant de notari i testimonis, i una selecció per insaculació entre els candidats proposats.[1]

El 26 de juliol de 1457, la Diputació es traslladà oficialment a Manresa fugint d'una epidèmia de pesta que provocà, només a Barcelona, més de 3.300 morts entre maig i desembre.[1]

El 1461, després d'acabar el seu mandat a la Generalitat, va fer d'ambaixador davant la reina Joana Enríquez per aconsellar-li que no entrés a Barcelona. La reina es refugia amb el príncep Ferran a Girona.[1]

Després de ser un temps a la cúria de Tarragona, fou nomenat arquebisbe de Palerm el 23 d'agost de 1464, ciutat en què va morir el 1467.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 Cifuentes i Comamala, Lluís. «Nicolau Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar (1455-1458)». Història de Catalunya i dels seus presidents. Grup Enciclopèdia.