Nicolau Pujades
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV ↔ segle XV Barcelona |
| Mort | 1467 Palerm (Sicília) |
| 15 octubre 1455 – 1458 ← Bernat Guillem Samasó – Antoni Pere Ferrer → Electe a: Corts de Barcelona de 1454 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, religiós cristià |
| Altres | |
| Títol | Ardiaca de Santa Maria del Mar |
Nicolau Pujades (Barcelona, segle XIV ↔ segle XV - Palerm, 1467) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.
Biografia
Era fill del mercader Francesc Pujades i d'Elisabet de Casa-saja, membre d'una altra família burgesa barcelonina.[1]
Canonge de la catedral de Barcelona i a ardiaca de Santa Maria del Mar, va participar pel Braç Eclesiàstic a les Corts de Barcelona (1454-1458), on seria elegit. Aquestes corts varen ser molt tenses a causa de l'enfrontament de l'oligarquia barcelonesa amb el rei pel suport d'aquest a la causa remença i per la intervenció del lloctinent Galceran de Requesens en el nomenament d'un govern municipal del partit de la Busca.[1]
Ja nomenat Pujades, s'abordà el tema de la successió de diputats per evitar els relleus pseudodinàstics que s'havien produït amb les famílies Samasó i Desplà. El nou mètode combinava la proposta de candidats que cada un dels diputats sortints feia davant de notari i testimonis, i una selecció per insaculació entre els candidats proposats.[1]
El 26 de juliol de 1457, la Diputació es traslladà oficialment a Manresa fugint d'una epidèmia de pesta que provocà, només a Barcelona, més de 3.300 morts entre maig i desembre.[1]
El 1461, després d'acabar el seu mandat a la Generalitat, va fer d'ambaixador davant la reina Joana Enríquez per aconsellar-li que no entrés a Barcelona. La reina es refugia amb el príncep Ferran a Girona.[1]
Després de ser un temps a la cúria de Tarragona, fou nomenat arquebisbe de Palerm el 23 d'agost de 1464, ciutat en què va morir el 1467.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 Cifuentes i Comamala, Lluís. «Nicolau Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar (1455-1458)». Història de Catalunya i dels seus presidents. Grup Enciclopèdia.

