Nig
(hy) Նիգ  | ||||
| Tipus | regió històrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Airarat (Regne d'Armènia) | |||
| ||||
Nig fou un districte de l'Airarat a l'antiga Armènia, a la part nord-est de la província. El districte de Varazhnuniq depenia de Nig. La capital fou Artavazdan.[1] Limitava a l'est amb el Varazhnuniq que el separava del país dels Sevordiq i Gardman (a la província d'Uti); al nord el districte de Tashrats Sephakanutium a Gogarene; a l'oest el Xirak; i al sud l'Aragadzotn.
Comprenia una àrea de mil quilòmetres quadrats[2] en la vall del Cassal, al nord de Aragazócia, i correspon a l'actual municipi de Aparã.[3] Estava centrada a la ciutat de Cassal (actual Aparã).[4]
Pertanyia als Gentúnios com apanágio des del temps del rei Tiridates II (r. 216–252).[5] En 591, quan l'emperador Maurício (r. 582–602) i el xá Cosroes II (r. 590–628) redividiram a Armènia (estava dividida des de la Pau de Acilisena de 387), va ser incorporat en l'Imperi Bizantí i col·locat a la província d'Armènia Inferior.[6] El segle viii, pertanyia als Amatúnios.[7]
Asoci IV el Valent va preparar el 1021 un atemptat contra el rei però el seu lloctinent Apirat Pahlavuní, quan anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei caigut en un parany i el va alliberar. Apirat, home de confiança d'Asoci, es va haver de retirar a Dvin amb l'emir shaddàdida Abul Uswar de Dvin i Gandja, que algun temps després el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasaces foren salvats pell lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig). Vasaces fou nomenat gran sparapet (generalíssim).
Poc temps després Armènia va patir l'atac dels dailemites o musafírides, i el gran sparapet Vasaces Pahlavuní i el seu fill Gregori (més tard conegut com a Gregori Magistros) els van fer front al districte de Nig. El pare, avançat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita i fou mort per un malefactor quan descansava de camí de tornada a les seves línies.
Referències
- ↑ Hewsen, 1992, p. 70-70A, 264.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 302.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 211, nota 7.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 217.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 212, 217, 311.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 212.
- ↑ Toumanoff, 1963, p. 197-198; 204-205.
Bibliografia
- Hewsen, Robert H. (1992). The Geography of Ananias of Širak. The Long and Short Recensions. Introduction, Translation and Commentary.
- Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichert Verlag
- Toumanoff, Cyril (1963). Studies in Christian Caucasian History. Washington: Georgetown University Press