1021

Infotaula nombre1021
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1021 (mxxi)
Islàmic411 – 413
Xinès3717 – 3718
Hebreu4781 – 4782
Calendaris hindús1076 – 1077 (Vikram Samvat)
943 – 944 (Shaka Samvat)
4122 – 4123 (Kali Yuga)
Persa399 – 400
Armeni470
Rúnic1271
Ab urbe condita1774
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050
Anys
1018 1019 1020 - 1021 - 1022 1023 1024

L'any 1021 és un any comú començat en diumenge. És el segon any de la dècada del 1020, el vintè any del segle xi i del segon mil·lenni.

Als actuals Països Catalans, Abd al-'Azis, net d'Almansor funda la dinastia dels emirs amirides de la Taifa de València.[1] El comte de Barcelona, Girona i Osona, Berenguer Ramon I es casa amb Sança de Castella.[2]

Els víkings comencen a colonitzar Terranova, a Amèrica. L'emperador romà d'Orient ataca el Regne de Geòrgia. Enric II del Sacre Imperi ataca els romans d'Orient a la Pulla. Els turcs seljúcides ataquen el Regne d'Armènia. A Egipte, s'entronitza al califa Abd-Dhàhir després del la desaparició del seu pare Al-Hàkim i s'inicia el culte drus.

L'any 1021 comença a construir-se l'església de Sant Laon de Toars a Aquitània.
La catedral de Merseburg, a Saxònia-Anhalt es comença a construir l'any 1021.

Durant l'any 1021 neixen el polític i reformador xinès Wang Anshi, Eudòxia Macrembolitissa i moren Minamoto no Yorimitsu, el califa Al-Hàkim d'Egipte, Fujiwara no Akimitsu, Heribert de Colònia, Huséin al-Hákim bi, Rorek Dagsson de Hedmark i Wolbodo de Lieja.[3]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Península ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

  • Es promulga el primer codi civil rus
  • Els Vikings fan una colònia a L'Anse aux Meadows a Terranova. És considerat el primer assentament Europeu al continent americà.[9]
  • Primavera: L'emperador romà d'Orient Basili II Bulgaròcton parteix a una campanya militar contra el Regne de Geòrgia per reclamar Abkhàzia, que havia heredat l'any 1014. El rei Jordi I de Geòrgia refusa sotmetre's i mobilitza l'exèrcit a la plana de Basian, entre l'Araxes i l'Eufrates. S'enfronten a la Batalla de Shirimni que acaba sense vencedor i els dos adversaris es repleguen a Abkhazia. Basili ataca la regió de Tbilisi i incendia les ciutats per on passa.[10]
  • Enric II el Sant comença una campanya militar al sud d'Itàlia i ataca els romans d'Orient a la Pulla.[11] Assetja la fortalesa de Troia durant tres mesos però no la pot ocupar i s'ha de retirar degut a una epidèmia.[12] Els prínceps longobards de Salern i Càpua reten homenatge de vassallatge a l'emperador.[13]
  • Els Turcs seljúcides ataquen Armènia, on son derrotats pels Bagràtides a Ànion. Per conra, el regne de Baspracània es troba en perill deprés d'haver rebut molts atacs. El seu rei, a l'hivern dels anys 1021-1022 fa un intercanvi amb l'emperador Basili II de l'Imperi Romà d'Orient i li cedeix el seu reialme. Amb 40.000 persones migra cap a la regió de Sivas. Aquesta migració afebleix el regne d'Armènia.[14]

Resta del món

La reina d'Hongria entre els anys 1046 i 1060 Anastàsia de Kíiv néix l'any 1021

Naixements

Europa i Imperi Romà d'Orient

Resta del món

  • L'emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient Eudokia Makrembolitissa néix l'any 1021
    El Poeta xinès Wang Anshi néix entre els anys 1020 i 1021
    8 de desembre - Linchuan (Xina): Wang Anshi (en xinès: 王安石) estadista xinès que va ocupar el càrrec de primer ministre de la Xina. Sota la dinastia Song (m. 1086).[19]
  • Fujiwara no Kanshi, emperadriu consort del Japó pel seu matrimoni amb Go-Reizei.[20]
  • Wugunai, cap de la tribu Wanyan, la tribu més dominnt de les tribus Jurtxets.[21]
  • Al-Murshid Billah, imam Xiita, teòleg i escriptor d'obres religioses.[22]
Arnouf de frança, arquebisbe de Reims mor l'any 2021

Necrològiques

Europa i Imperi Romà d'Orient

Resta del món

Referències

  1. 1 2 Guichard, Pierre. L'Espagne et la Sicile musulmanes aux XIe et XIIe siècles (en francès). Presses Universitaires Lyon, 2000. ISBN 978-2-7297-0658-6.
  2. 1 2 «Berenguer Ramon I de Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 desembre 2025].
  3. ↑ «El mundo en el año 1021 d. C.» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2025].
  4. ↑ Martínez Díez, Gonzalo (2007). Sancho III el Mayor Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia. ISBN 978-84-96467-47-7. P. 95-99
  5. ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 180-181. ISBN 978-84-17116-89-7.
  6. ↑ Emirat de Diriyah
  7. ↑ Aldeguier, Jean Baptiste Auguste. Histoire de la ville de Toulouse: depuis la conquête des Romains jusqu'à nos jours (en francès). J.B. Paya, 1833.
  8. ↑ Frochoso Sánchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 89, 157, 2009, p. 71–82. ISSN: 0034-060X.
  9. ↑ Kuitems, Margot; Wallace, Birgitta L.; Lindsay, Charles; Scifo, Andrea; Doeve, Petra «Evidence for European presence in the Americas in ad 1021» (en anglès). Nature, 601, 7893, 1-2022, p. 388–391. DOI: 10.1038/s41586-021-03972-8. ISSN: 1476-4687.
  10. ↑ Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
  11. ↑ Sismondi, Jean-Charles-Léonard Simonde. Histoire des républiques italiennes du moyen âge (en francès). Société Typographique Belge Ad. Wahlen, 1838.
  12. ↑ Chalandon, Ferdinand. Historie de la domination normande en Italie et en Sicile (en francès). Burt Franklin, 1960.
  13. ↑ Grenon, Michel. Conflits sud-italiens et royaume normand: 1016-1198 (en francès). Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-06964-0.
  14. ↑ Vardapet), Aristakēs (Lastiverttsʻi. Histoire d'Arménie, comprenant la fin du Royaume d'Ani et le commencement de l'invasion des Seldjoukides (en francès). Benjamin Duprat, 1864.
  15. ↑ Cortese, Delia; Calderini, Simonetta. Women and the Fatimids in the World of Islam (en anglès). Edinburgh University Press, 2006. ISBN 978-0-7486-1733-3.
  16. ↑ O'Leary, De Lacy. A Short History of the Fatimid Khalifate (en anglès). Routledge, 2000. ISBN 978-0-415-24465-7.
  17. ↑ Gresh, Alain. Face à l'Etat, la permanence des minorités (en francès). L'Harmattan, 1992. ISBN 978-2-7384-1619-3.
  18. ↑ Finlay, George. History of the Byzantine and Greek empires from DCCXVI to MCCCCLIII, vol. 2. Edimburg: William Blackwood and Sons, 1854, p. 34-35.
  19. ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
  20. ↑ 角川書店出版の『平安時代史事典』で採られた角田文衞の説 (en Japonès)
  21. ↑ «Wanyan Wugunai» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2025].
  22. ↑ (ar) H̱ayr al-Dīn al-Ziriklī (it), , dans , t. 8, Beyrouth, Dar El Ilm Lilmalayin, 2002 (BNF 40195264,), p. 141.
  23. ↑ «Arnould de Reims» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 28 desembre 2025].
  24. ↑ «Sant' Eriberto di Colonia» (en italià). [Consulta: 28 desembre 2025].
  25. ↑ «Archbishop Erchanbald [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 28 desembre 2025].
  26. ↑ «Bishop Alfgar [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 28 desembre 2025].
  27. ↑ «AL-HAKIM (386-411/996-1021)». [Consulta: 28 desembre 2025].
  28. ↑ Papinot, Edmond (1910). Dictionnaire historique et géographique du Japon. Tokyo: Librairie Sansaisha.
  29. ↑ «al-Sulamī, Muḥammad ibn al-Ḥusayn, 936?‒1021» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-11-30. [Consulta: 28 desembre 2025].