Nigel Bagnall
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1927  Províncies de l'Índia Britànica (Regne Unit) |
| Mort | 8 abril 2002 (75 anys) Maidenhead (Anglaterra) |
| Cap de l'Estat Major Imperial General | |
| 1985 – 1988 ← John Wilfred Stanier – John Chapple → | |
| Dades personals | |
| Formació | Wellington College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Multicultural education (en)  , comparative education (en) , escola internacional i sociologia de l'educació |
| Ocupació | militar, professor universitari |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Grau militar | Mariscal de Camp |
| Conflicte | revolta comunista malaia |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Caroline Church (1959–) |
| Fills | Emma Caroline Bagnall, Sarah Jane Bagnall |
| Pares | Harry Stephen Bagnall i Marjory May Briggs |
| Premis | |
El Mariscal de Camp Sir Nigel Thomas Bagnall, GCB, CVO, MC (10 de febrer del 1927 - 8 d'abril del 2002) fou un oficial de carrera britànic que fou comandant en cap de l'exèrcit britànic del Rin des del 1983 fins al 1985 i Cap de l'Estat Major General (CGS), el cap professional de l'exèrcit britànic, des del 1985 fins al 1988. A la primera part de la seva carrera militar, es veié implicat en l'emergència de Palestina, l'emergència de Malàisia, l'emergència de Xipre i la confrontació entre Indonèsia i Malàisia. Cap al final de la seva carrera, aconsellà el govern britànic sobre el futur paper de l'arsenal nuclear britànic.
Carrera a l'exèrcit
Nascut a l'Índia britànica, fill del tinent coronel Harry Stephen Bagnall i de Marjory May Bagnall, educat al Wellington College,[1] Bagnall complí el servei militar durant un any[2] abans de passar als Green Howards el 5 de gener del 1946.[3] Tanmateix, poc després, el 13 de febrer del 1946, fou transferit al regiment paracaigudista[4] i fou enviat a Palestina, on el mandat britànic estava a les acaballes.[2] Promogut al grau de lloctinent el 24 de setembre del 1949,[5] prestà servei a la Federació Malaia, on fou comandant de patrulla i li fou concedida la Creu Militar el 1950[6] i una barra a la Creu Militar el 1952.[7]
Promogut al grau de capità el 10 de febrer del 1954,[8] a l'estiu del 1954 tornà als Green Howards i el 1955 participà en operacions de contrainsurgència contra unitats de l'EOKA a Xipre.[2] El 24 d'abril del 1956 fou transferit als 4th/7th Royal Dragoon Guards.[9] Fou promogut a major el 10 de febrer del 1961[10] i nomenat assistent militar al vicecap de l'estat de defensa el maig del 1964. El març del 1966 esdevingué oficial de grau superior encarregar d'activitats d'intel·ligència per a operacions a Borneo.[10]
Promogut a tinent coronel el 31 de desembre del 1966,[11] esdevingué comandant dels 4th/7th Royal Dragoon Guards el 1967 i, com a tal, prestà servei a Omagh (Irlanda del Nord) i Sennelager (Alemanya).[10] Promogut a coronel el 31 de desembre del 1969,[12] el desembre del 1970 esdevingué comandant del Royal Armoured Corps al Primer Cos[10] abans de tornar a ser promogut, aquest cop a general de brigada, el 31 de desembre del 1970.[13] El setembre del 1973 fou nomenat secretari del Comitè de l'Estat Major del Ministeri de Defensa.[10] El 21 de setembre del 1975 fou nomenat General Officer Commanding (GOC) de la 4a Divisió,[14] amb el grau permanent de general major a partir de l'1 de novembre del 1975[15] i Cap Adjunt de l'Estat Major de Defensa (Política) del Ministeri de Defensa el 7 de gener del 1978.[16]
Esdevingué el comandant del 1r Cos l'1 de novembre del 1980 amb el grau de tinent general[17] i, després de ser nomenat cavaller comandant de l'Orde del Bany en els New Year Honours del 1981,[18] esdevingué comandant en cap de l'exèrcit britànic del Rin i comandant del Grup d'Exèrcits Septentrional de l'OTAN amb el grau de general l'1 de juliol del 1983.[19] Com a comandant del Grup d'Exèrcits Septentrional, hagué de treballar amb l'estratègia de defensa avançada de l'OTAN i convèncer els alemanys que seria necessari cedir una mica de territori per resistir un atac massiu de l'Exèrcit Roig.[20]
Després d'ascendir a Cavaller Gran Creu de l'Orde del Bany en els Queen's Birthday Honours del 1985[21] i esdevenir ajudant de camp a la reina Elisabet II el 30 de juliol del 1985,[22] l'agost del 1985 fou nomenat Cap de l'Estat Major,[23] càrrec en el qual fou un participant clau en el debat sobre el futur paper de l'arsenal nuclear britànic.[20] Fou promogut a mariscal de camp el 9 de setembre del 1988 en retirar-se de l'exèrcit britànic.[23]
Així mateix, fou nomenat coronel comandant del Royal Army Physical Training Corps el 5 de febrer del 1981[24] i coronel comandant del Royal Armoured Corps l'1 d'agost del 1985.[25]
Ja jubilat, esdevingué historiador militar i membre del Balliol College. Escrigué una història de les guerres púniques publicada el 1990[26] i una història de la guerra del Peloponès publicada pòstumament.[27]
Morí el 8 d'abril del 2002 a l'edat de 75 anys.[20]
Família
El 1959 es casà amb Anna Caroline Church, amb qui tingué dues filles.[1]
Obres historiogràfiques
- Bagnall, N. The Punic Wars: Rome, Carthage and the Struggle for the Mediterranean (en anglès). Pimlico, 1999. ISBN 978-0-7126-6608-4.
- Bagnall, Nigel, The Peloponnesian War: Athens, Sparta and the Struggle for Greece, Londres: Pimlico, 2004, ISBN 978-0-712-69881-8
Referències
- 1 2 Debrett's People of Today 1994
- 1 2 3 Heathcote, 1999, p. 35.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- 1 2 3 4 5 Heathcote, 1999, p. 36.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- 1 2 3 «Obituary: Field Marshal Sir Nigel Bagnall» (en anglès). , 11 abril 2002. i The British Army and the operational level of war (en anglès). Tri-Service, 1989. ISBN 978-1854880093.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- 1 2 Heathcote, 1999, p. 37.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Cal especificar issue=, startpage= i date= quan s'utilitza {{London Gazette}}. Vegeu la documentació de la plantilla.
- ↑ Bagnall, Nigel The Punic Wars Thomas Dunne Books, 1990, ISBN 978-0-312-34214-2
- ↑ Bagnall, Nigel The Peloponnesian War Thomas Dunne Books, 2004, ISBN 978-0-312-34215-9