Nihal
Nihal (Beta de la Llebre / β Leporis) és el segon estel més brillant en la constel·lació de la Llebre, després d'Arneb (α Leporis).[1] De magnitud aparent +2,81, es troba a 159 anys llum del Sistema Solar. El seu nom prové de l'àrab An-Nihal i significa «els camells sadollant la seva set».[2]
Nihal és un gegant lluminós grocde tipus espectral G5II, amb una temperatura superficial de 5209 K és una mica menor que la del Sol.[1][3] Posseeix una lluminositat 165 vegades major que la lluminositat solar i el seu radi és 16 vegades més gran que el radi solar. És una font emissora de raigs X, la qual cosa suggereix que té activitat magnètica.[4] Amb una massa 3,5 vegades major que la del Sol, es troba en una etapa de ràpida evolució amb un nucli estable d'heli; en menys d'un milió d'anys augmentarà la seva lluentor abans de començar la fusió de l'heli en carboni i oxigen.[4] La seva edat actual s'estima en 240 milions d'anys.[5] Encara que en línies generals la seva composició química és similar a la del Sol, mostra certes peculiaritats, com l'enriquiment en elements de les terres rares (itri, praseodimi, neodimi i samari).[4]
Nihal és un estel binari, trobant-se l'acompanyant a 2,5 segons d'arc de l'estel principal. La companya estel·lar és un estel tènue, havent estat catalogat des de magnitud 7 a magnitud 11.[4]
Referències
- 1 2 CCDM J05283-2046AB -- Double or multiple star (SIMBAD)
- ↑ «Islamic Crescents' Observation Project». Arxivat de l'original el 2014-12-16. [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 781 - 802.
- 1 2 3 4 Nihal (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Lyubimkov, Leonid S.; Lambert, David L.; Rostopchin, Sergey I.; Rachkovskaya, Tamara M.; Poklad, Dmitry B. «Accurate fundamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 1369-1379.
