Ocell de tempesta menut
| Hydrobates microsoma | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 1 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Hydrobatidae |
| Gènere | Hydrobates |
| Espècie | Hydrobates microsoma (Coues, 1864) Hydrobates microsoma |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Halocyptena microsoma |
| Distribució | |
L'ocell de tempesta menut[1] (Hydrobates microsoma) és una espècie d'ocell de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbis pelàgics que cria a esquerdes o entre roques d'illes properes a la Baixa Califòrnia i es dispersa pel Pacífic a la llarga de la costa americana, des del sud de Califòrnia fins a Equador.[2]
Descripció
L'ocell de tempesta menut és un ocell molt petit, fa entre 13 i 15 cm de llargada i una envergadura de 32 cm. És el membre més petit de l'ordre dels Procel·lariiformes. La cua força és curta i graduada. És força comú i es pot veure des de la costa del Golf de Califòrnia i al llarg de la costa del Pacífic. Sovint s'alimenta i s'associa amb el ocell de tempesta negre (Oceanodroma melania), molt més gros, on la diferència de mida és òbvia. El vol d'aquest petit ocell és generalment ràpid i en ziga-zaga, amb batecs d'ales profunds i força bruscos i gairebé planeja.[3]
Ecologia
L'ocell de tempesta menut es reprodueix a les illes de la península de Baixa Califòrnia i el Golf de Califòrnia de Mèxic en esquerdes de roca o petits caus en terra tova i la posta és d'un únic ou blanc amb una corona de fines taques negres al voltant d'un i de vegades tots dos extrems.[4] Com la majoria dels ocells de tempesta, la capacitat de caminar es limita a un curt desplaçament fins al cau. Nia en colònies.[5]
Passa la resta de l'any al mar, arribant fins al sud, a l'Amèrica del Sud del Pacífic tropical. Freqüentment es pot veure ben a prop de la costa del sud de Califòrnia a finals d'estiu i a la tardor.[5]
S'alimenta principalment de crustacis planctònics, amb preferència per les larves de palinúrids. S'alimenta de manera similar a altres ocells de tempesta, recollint menjar de la superfície de l'aigua mentre vola.[5]
L'ocell de tempesta menut pateix de depredació en algunes de les illes de cria, especialment a causa de gats i rates ferals.[5]
Taxonomia i sistèmica
L'ocell de tempesta menut va ser descrit per primer cop l'any 1864 per l'ornitòleg nord-americà Elliott Coues amb el nom binomial Halocyptena microsoma i la localitat tipus "San Jose del Caba, Baja California".[6]
Anteriorment estava classificat dins del gènere monotípic Halocyptena, basant-se principalment en la forma de la cua i la mida del cos, però la majoria de classificacions va seguir la fusió amb Oceanodroma. Dades genètiques posteriors (Penhallurick & Wink 2004)[7] suggerien que aquesta espècie és germana de l'ocell de tempesta de les Galápagos (Hydrobates tethys), i que són germanes de l'ocell de tempesta negre (H. melania) i de l'ocell de tempesta de Matsudaira (H. matsudairae); per tant, Penhallurick & Wink (2004) van defensar la resurrecció d'Halocyptena per a aquestes quatre espècies. La proposta del SACC per reconèixer Halocyptena no va ser aprovada. Howell i Zufelt (2019)[8] van ressuscitar Halocyptena per a H. microsoma i H. melania.[9]
Anteriorment es definia en el gènere Oceanodroma abans que aquest gènere fos sinonimitzat amb Hydrobates.[10]
Referències
- ↑ «Ocell de tempesta menut». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 novembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ «ocell de tempesta menut». eBird. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ Reed, Chester A. (Chester Albert). «The Bird Book Illustrating in natural colors more than seven hundred North American birds; also several hundred photographs of their nests and eggs.» (en anglès). [Consulta: 23 novembre 2025].
- 1 2 3 4 «Least Storm-petrel Hydrobates Microsoma Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ Coues, Elliott. Natural Sciences of Philadelphia. v.16. Philadelphia: Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 1864, p. 79 (Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia).
- ↑ Penhallurick, John; Wink, Michael «Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariiformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 104, 2, 6-2004, p. 125–147. DOI: 10.1071/MU01060. ISSN: 0158-4197.
- ↑ Howell, Steve N. G.; Zufelt, Kirk. Oceanic birds of the world: a photo guide. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-17501-0.
- ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 4: Opisthocomiformes to Strigiformes». Nota 4. South American Classification Committeemes. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ «Proposal (#190) Reduce the generic name Oceanodroma (Reichenbach 1853) to the synonymy of Hydrobates (Boie 1822)». South American Classification Committee. [Consulta: 23 novembre 2025].

