Oliana

Plantilla:Infotaula geografia políticaOliana
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Sant Andreu i la resta d'Oliana des de Peramola
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 42° 04′ 02″ N, 1° 18′ 51″ E / 42.067136°N,1.31419°E / 42.067136; 1.31419
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalOliana Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.874 (2025) Modifica el valor a Wikidata (57,84 hab./km²)
Llars124 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciOlianès, olianesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície32,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre Modifica el valor a Wikidata
Altitud469 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSolsona
Dades històriques
Dia de mercatDissabte
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRicard Pérez Llordés (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal25790 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25149 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT251497 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Sardenya Oliena, Sardenya[1] Àustria Biedermannsdorf, Àustria[2]
Lloc weboliana.cat Modifica el valor a Wikidata

Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins. Oliana és el segon municipi amb el nombre més gran d'habitants de l'Alt Urgell. El nucli antic és assentat dalt d'un turó, al marge esquerre de l'ampla vall i al peu mateix dels primers contraforts del Pirineu: el massís de Sant Honorat i les Serres de les Canals, d'Oliana, d'Aubenç i de Turp. La vila d'Oliana és travessada per la carretera C-14, que uneix (pel sud) amb Ponts i amb la Seu d'Urgell (pel nord).

La vila és coneguda pel fet d'acollir el pantà que porta el mateix nom.

Entitat de població Habitants (2025)
Oliana1.771
el Castell (Oliana)85
les Anoves13
Font: Idescat

Història

La vall on està ubicat Oliana està habitada des de la prehistòria. El curs del riu Segre sempre ha estat una via natural de comunicació de la població. En molts indrets s'ha trobat restes d'antics pobladors, entre ells, una colònia romana que s'establí, probablement, a la rodalia de l'actual nucli d'el Castell.

Situació

Oliana es troba al sud de la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Solsonès a l'est. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Coll de Nargó, a l'oest amb Peramola i al sud amb Bassella.

Entitats de població d'Oliana

Geografia

  • Llista de topònims d'Oliana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Economia

El principal motor econòmic de la població ha estat, durant els darrers anys, el fet d'acollir la seu central de la fàbrica d'electrodomèstics Taurus, que ha patrocinat la construcció de diverses infraestructures, com per exemple, el pavelló poliesportiu Francesc Betriu. D'altra banda, la proximitat amb Andorra també ha propiciat el creixement en sectors com el comerç i la restauració.

Política local[3][4][5]

Resultats electorals - Oliana, 2023
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Junts per Oliana - Compromís Municipal Ricard Pérez Llordés 494 5 49,84
Fem Oliana - Acord Municipal Carme Lostao i Otero 300 3 30,27
CUP Oliana - Alternativa Municipalista Arnau Quingles Colell 97 1 9,78
Compromís x Oliana - Candidatura de Progrés Francesc Gualdo Sangrà 88 0 8,87
Abstenció 348 25,72
Vot nul 14 1,39
Vot en blanc 12 1,21
Total 1.005 9 74,27
Resultats electorals - Oliana, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Junts per Catalunya - Junts Miquel Sala i Muntada 430 4 39,52
Fem Oliana - Acord Municipal Carme Lostao i Otero 393 3 36,12
Compromís x Oliana - Candidatura de Progrés Jordi Vila i Cosconera 252 2 22,52
Abstenció 273 19,78
Vot nul 19 1,72
Vot en blanc 20 1,84
Total 1.107 9 80,22
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antoni Patsi i Angrill
Logotip d'UCDUCD
 19/04/1979 --
1983–1987 Antoni Patsi i Angrill
Logotip de CiUCiU
 28/05/1983 --
1987–1991 Antoni Patsi i Angrill
Logotip de CiUCiU
 30/06/1987 --
1991–1995 Ventura Roca i Martí
Logotip de CiUCiU
 15/06/1991 --
1995–1999 Ventura Roca i Martí
Logotip de CiUCiU
 17/06/1995 --
1999–2003 Ventura Roca i Martí
Logotip de CiUCiU
 03/07/1999 --
2003–2007 Ventura Roca i Martí
Logotip de CiUCiU
 14/06/2003 --
2007–2011 Antoni Vilaginés i Vila
Logotip del PSCPSC-PM
 16/06/2007 --
2011–2015 Miquel Sala i Muntada
Logotip de CiUCiU
 11/06/2011 --
2015–2019 Miquel Sala i Muntada
Logotip de CiUCiU
 13/06/2015 --
2019-2023 Carme Lostao i Otero
Logotip d'ERCFO-AM
 15/06/2019 --
Des de 2023 Ricard Pérez Llordés
Logotip de JuntsJunts per Oliana
 17/06/2023 --

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
88 - 124 329 569 1.140 1.029 1.119 986 1.003
1920193019401950196019701981199019921994
952 1.038 1.046 1.793 1.377 1.793 2.104 2.029 2.007 2.007
1996199820002002200420062008201020122014
1.844 1.877 1.864 1.870 1.870 1.939 1.949
 1.945
 1.920
 1.870
2016201820202022202420262028203020322034
1.844
 1.787
 1.843
 1.849
 1.839 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès

Referències

  1. ↑ «Oliana oficialitza l'agermanament amb la població sarda d'Oliena». radioseu.cat, 2 maig 2018. [Consulta: 3 agost 2022].
  2. ↑ «Oliana formalitza l'agermanament amb el municipi austríac de Biedermannsdorf». radioseu.cat, 29 juny 2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  3. ↑ «Historial d'alcaldes d'Oliana (cal fer la cerca al web)». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2022].
  4. ↑ «Resultats eleccions municipals 2019 a Oliana». Municipals 2019. NacióDigital. [Consulta: 15 juny 2019].
  5. ↑ «Resultats eleccions municipals 2023 a Oliana». Municipals 2023. NacióDigital. [Consulta: 17 juny 2023].
  6. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p.89. ISBN 84-393-5437-1.

Vegeu també

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.