Omer Bartov

Plantilla:Infotaula personaOmer Bartov
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1954 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Ein HaHoresh (Israel) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tel-Aviv Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Brown
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareHanoch Bartov Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webvivo.brown.edu… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3264828 TMDB (persona): 3978782 Modifica el valor a Wikidata

Omer Bartov (hebreu: עמר ברטוב) (Ein HaHoresh, 17 d'abril de 1954) és un historiador estatunidenc israelià. És professor d'estudis de l'holocaust i el genocidi a la Universitat Brown, on ensenya des del 2000.[1][2][3]

Trajectòria

Omer Bartov va néixer el 1954 a Ein HaHoresh. El seu pare, Hanoch Bartov, era periodista, els pares del qual van emigrar al Mandat britànic de Palestina des de Polònia abans que naixés Hanoch.[4] La mare de Bartov va emigrar-hi des de Buczacz (Polònia, ara Buchach, Ucraïna), a mitjans dels anys 1930.[5] Bartov va lluitar a la Guerra del Yom Kippur de 1973 com a comandant de companyia.[6] El 1976, Bartov i una vintena de soldats van resultar greument ferits en un accident d'entrenament a causa de la negligència d'un comandant, un episodi que les Forces de Defensa d'Israel van encobrir.[7]

Bartov es va formar a la Universitat de Tel-Aviv i va es va doctorar al St. Antony's College d'Oxford amb una tesi sobre l'adoctrinament nazi de l'exèrcit alemany i els seus crims al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial.[7]

Bartov ha ensenyat als Estats Units d'Amèrica des del 1989.[7] Va ser investigador a la Harvard Society of Fellows del 1989 al 1992, i el 1984 va ser investigador visitant al Davis Center for Historical Studies de la Universitat de Princeton. De 1992 a 2000, Bartov va fer classes a la Universitat Rutgers, on va ocupar la càtedra Raoul Wallenberg de drets humans. Es va incorporar al professorat de la Universitat Brown l'any 2000[8] i va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències el 2005.[9]

Com a historiador, Bartov és conegut sobretot pels seus estudis sobre l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Ha qüestionat el mite de la Wehrmacht «neta», és a dir, la creença que l'exèrcit alemany era una força apolítica que tenia poca participació en crims de guerra o crims contra la humanitat, argumentant que el Heer era una institució profundament nazi que va tenir un paper clau en l'Holocaust a les zones ocupades de la Unió Soviètica. També ha escrit extensament sobre la vida jueva a Galítsia.[10]

Bartov va formar part del consell editorial de Yad Vashem Studies durant dues dècades fins que va deixar el càrrec durant la guerra de Gaza perquè considerava que els seus col·legues de la revista eren de l'opinió que «l'assassinat i la mutilació de milers d'infants o no és cosa seva o bé està perfectament justificat».[11]

Pensament

L'agost de 2023, Bartov va ser un dels més de 1.500 acadèmics i figures públiques estatunidenques, israelianes, jueves i palestines que van signar una carta oberta en què afirmaven que l'estat d'Israel opera «un règim d'apartheid» als territoris palestins ocupats i demanaven als grups jueus estatunidencs que es pronunciessin en contra de l'ocupació de Palestina.[12][13]

Bartov ha afirmat que el trenta-setè govern d'Israel va comportar «un canvi radical», i ha afegit: «sóc un historiador del segle xx i no faig analogies a la lleugera» abans de relatar com un moviment de la política marginal es va situar com el corrent principal a Europa i va conduir al feixisme, i va emfatitzar: «aquest és el moment actual a Israel. És terrorífic veure el que està passant».[14]

El gener de 2024, Bartov va declarar que Israel havia manifestat repetidament la seva intenció genocida contra els palestins a la Franja de Gaza durant la guerra de Gaza.[15][16][17] A l'agost d'aquell any, després d'haver visitat Israel de nou al juny, Bartov va confirmar que «estava involucrat en crims de guerra sistemàtics, crims contra la humanitat i accions genocides».[7] El 24 d'abril de 2025, Bartov va explicar: «és un nom inapropiat anomenar-ho "guerra". [...] Aquesta és una ocupació de les FDI dissenyada per a prendre el control de Gaza. Hi haurà, és clar, resistència, però serà resistència guerrillera». També va assenyalar que la violència s'havia intensificat més enllà de Gaza per a incloure Cisjordània.[18] El juliol de 2025, Bartov va escriure un article a The New York Times en què argumentava que Israel està cometent genocidi contra el poble palestí i assenyalava que altres experts en estudis de genocidi havien arribat a la mateixa conclusió.[19]

Obra publicada

  • The Eastern Front, 1941–1945: German Troops and the Barbarization of Warfare, Palgrave Macmillan, 2001
  • Historians on the Eastern Front: Andreas Hillgruber and Germany's Tragedy, pages 325–345 from Tel Aviver Jahrbuch für deutsche Geschichte, volume 16, 1987
  • Hitler's Army: Soldiers, Nazis, and War in the Third Reich, Oxford Paperbacks, 1992
  • Hitlers Wehrmacht. Soldaten, Fanatismus und die Brutalisierung des Krieges. (German edition) ISBN 3-499-60793-X.
  • Murder in Our Midst: The Holocaust, Industrial Killing, and Representation, Oxford University Press, 1996[20]
  • Mirrors of Destruction: War, Genocide, and Modern Identity, Oxford University Press, 2002
  • Germany's War and the Holocaust: Disputed Histories, Cornell University Press, 2003
  • The "Jew" in Cinema: From The Golem to Don't Touch My Holocaust, Indiana University Press, 2005
  • Erased: Vanishing Traces of Jewish Galicia in Present-Day Ukraine, Princeton University Press, 2007 (ISBN 978-0-691-13121-4)[21]
  • Anatomy of a Genocide: The Life and Death of a Town Called Buczacz, Simon & Schuster, 2018
  • The Butterfly and the Axe, Amsterdam Publishers, 2023

Referències

  1. ↑ «Bartov, Omer». vivo.brown.edu. [Consulta: 3 setembre 2016].
  2. ↑ «Bildner Center Event: Omer Bartov». Arxivat de l'original el 2008-05-11. [Consulta: 6 abril 2008].
  3. ↑ «Omer Bartov». Brown University. Arxivat de l'original el 2012-10-16.
  4. ↑ Masalha, Nur. Palestine: A Four Thousand Year History (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2018-08-15, p. 354. ISBN 978-1-78699-274-1.
  5. ↑ «Omer Bartov – Roth on Wesleyan» (en anglès americà), 23-01-2018. [Consulta: 21 febrer 2023].
  6. ↑ Chotiner, Isaac. «A Holocaust Scholar Meets with Israeli Reservists». The New Yorker.
  7. 1 2 3 4 Bartov, Omer. «As a former IDF soldier and historian of genocide, I was deeply disturbed by my recent visit to Israel». The Guardian, 13-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  8. ↑ Bartov, Omer. «Curriculum Vitae of Omer Bartov», 27-01-2019.
  9. ↑ «Omer Bartov» (en anglès). American Academy of Arts & Sciences. [Consulta: 23 febrer 2023].
  10. ↑ Cohen, Joshua «Tracing Galicia: A Talk With Omer Bartov». , 11-12-2007.
  11. ↑ Cohen, Mari «Can Genocide Studies Survive a Genocide in Gaza?» (en anglès). , 19-12-2024.
  12. ↑ «Elephant in the room». sites.google.com.
  13. ↑ McGreal, Chris «US Jews urged to condemn Israeli occupation amid Netanyahu censure». , 15-08-2023.
  14. ↑ Tharoor, Ishaan «In Israel and the U.S., 'apartheid' is the elephant in the room». , 11-08-2023.
  15. ↑ «Israel facing genocide allegation at U.N.’s top court: Intent has been expressed ‘over and over again,’ says Professor of Genocide Studies | CNN» (en anglès), 12-01-2024. [Consulta: 3 setembre 2025].
  16. ↑ «"Solíamos pensar que lo que hicieron los rusos en Chechenia era terrible, pero lo de Israel en Gaza no tiene precedentes en el siglo XXI": Omer Bartov, historiador israelí experto en el Holocausto» (en castellà). BBC, 09-06-2025. [Consulta: 3 setembre 2025].
  17. ↑ Saavedra, Mario. «Gaza es un genocidio porque hay un patrón de destruirlo todo para impedir la vida» (en castellà), 05-07-2025. [Consulta: 3 setembre 2025].
  18. ↑ «Omer Bartov on Gaza: “It’s a Misnomer to Call It a War”» (en anglès americà). [Consulta: 3 setembre 2025].
  19. ↑ Bartov, Omer. «I’m a Genocide Scholar. I Know It When I See It.». The New York Times, 15-07-2025. [Consulta: 22 juliol 2025].
  20. ↑ Moses, A. D. (en anglès) Australian Journal of Politics & History, 43, 3, 28-06-2008, p. 441–445. DOI: 10.1111/j.1467-8497.1997.tb01398.x.
  21. ↑ Bartov, Omer. Erased: Vanishing Traces of Jewish Galicia in Present-Day Ukraine. press.princeton.edu, 7 October 2007. ISBN 9780691131214.