Operation Petticoat

Infotaula de pel·lículaOperation Petticoat

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBlake Edwards Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Arthur Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAlexander Golitzen Modifica el valor a Wikidata
GuióStanley Shapiro i Maurice Richlin Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHenry Mancini i David Rose Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRussell Harlan Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTed J. Kent i Frank Gross Modifica el valor a Wikidata
VestuariBill Thomas Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada124 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació23.300.000 $ (Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial i guerra submarina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFilipines Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióSegona Guerra Mundial i segle XX Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0053143 TMDB: 9660 FilmAffinity: 867767 Rottentomatoes: m/operation_petticoat Allmovie: v36545 AFI: 52984 Modifica el valor a Wikidata

Operation Petticoat és una pel·lícula estatunidenca de comèdia bèl·lica del 1959 dirigida per Blake Edwards i protagonitzada per Cary Grant, Tony Curtis, Joan O'Brien, Dina Merrill i Gene Evans. Ambientada durant la Segona Guerra Mundial, narra les peripècies de la tripulació d’un submarí estatunidenc avariat que, després d’acollir un grup d’infermeres de l’exèrcit, acaba pintat de rosa mentre intenta arribar a una base segura. La pel·lícula va ser nominada a l’Oscar al millor guió original.

Argument

Enmig de la Segona Guerra Mundial, la tripulació del submarí Sea Tiger veu alterada la seva rutina quan es veu obligada a conviure amb un grup d'infermeres de la Marina. A sobre, els tripulants es veuen obligats a submergir la nau mentre l'estaven pintant de vermell i blanc. Quan tornen a sortir a la superfície, descobreixen que es troben en el primer submarí de color rosa del món.

Crítica

Una comèdia d’humor absurd, força irreverent en el moment de l’estrena, marcada pel segell personalíssim de Blake Edwards. El director hi reuní dues figures de primer ordre del gènere, Cary Grant i Tony Curtis. Com a curiositat, gairebé vint anys més tard se’n feu un remake en què participà Jamie Lee Curtis, filla de Curtis. Un submarí pintat de rosa, unes quantes infermeres i la parella protagonista són els elements que va estudiar Edwards per aconseguir un dels primers grans èxits de la seva carrera. El film, superficial encara que molt efectiu com a comèdia, va ser nominat a l'Oscar al millor guió original, i, tot i competir en aquesta mateixa categoria amb Les Quatre Cents Coups i Perseguit per la mort, va ser vençuda per una altra comèdia molt menys inspirada, Pillow Talk.[1]

Repartiment

  • Cary Grant: Capità de corbeta (més tard vicealmirall) Matt T. Sherman
  • Tony Curtis: Segon tinent oficial (més tard capità) Nicholas Holden
  • Joan O'Brien: Infermera Dolores Crandall
  • Dina Merrill: Infermera Barbara Duran
  • Gene Evans: Cap de màquines Molumphry
  • Dick Sargent: Ensenya Stovall
  • Virginia Gregg: Infermera Edna Heywood
  • Robert F. Simon: Capità J.B. Henderson
  • Robert Gist: Tinent Watson
  • Gavin MacLeod: Ernest Hunkle
  • George Dunn: «Profeta»
  • Dick Crockett: Harmon
  • Madlyn Rhue: Infermera Reid
  • Marion Ross: Infermera Colfax
  • Clarence Lung: Sargent Ramon Gillardo
  • Frankie Darro: Segon agent farmacèutic Dooley
  • Tony Pastor Jr.: Fox
  • Robert F. Hoy: Reiner
  • Nicky Blair: Seaman Kraus
  • John W. Morley: Williams
  • Arthur O'Connell: Segon del cap de màquines Sam Tostin
  • Alan Scott: Cap de les destruccions

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. ↑ «Crítica del film». La Vanguardia, 12-11-2012.