Ortells

Ortells

Tipus	localitat
Lloc
40° 41′ 29″ N, 0° 10′ 34″ O / 40.691287°N,0.17617°O / 40.691287; -0.17617
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	els Ports
Municipi	Morella
Població humana
Població	32 (2020)
Gentilici	ortellà
Geografia
Altitud	679 m
Organització política
• Cap de govern	Bernabé Sangüesa
Identificadors descriptius
Codi postal	12311
Lloc web	morella.net…

Ortells^[1] (o Hortells)^[2] és un poble de la comarca dels Ports, al País Valencià. Des de 1976 forma part del municipi de Morella.^[3] El 2009 tenia 41 habitants censats.^[4]

Situat al marge dret del riu Bergantes, el nucli s'assenta als peus de la serra de Morella, a tocar del riu, a uns 691 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Al nord trobem el poble de Palanques i Sorita, i al sud Villores. A l'est, a l'altra banda del Bergantes i després de superar la serra de la Menadella, ja en terres aragoneses, Bordó.

La carretera CV-14 comunica el poble amb Morella i la resta de pobles que conformen la vall del Bergantes en terres valencianes, i enllaça amb la A-225, ja a l'Aragó.^[5]

Ortells és de fundació àrab, i els cristians que el van conquistar van augmentar els seus edificis i població. En Blasco d'Alagón el va donar en 1233 a Joan d'En Brusca, senyor d'Albocàsser, per tal de ser repoblat, i aquest li va atorgar la carta de poblament al cap de pocs anys. Els Brusca, també comtes de Creixell, van ser la família que van generar el gran tronc dels senyors de Ortells, sent el més rellevant dels seus membres Dalmacio Creixell, que en 1212 va prendre part en la batalla de Las Navas de Tolosa, on va morir.^[6]

Fins mitjans del segle xix, el senyor de Ortells va gaudir de la Casa-palau (que actualment encara està en peus en la plaça major), però a partir de la derogació dels privilegis va vendre les seues possessions i es va absentar de la zona. Ortells, el 12 d'agost de 1835, va ser conquistada per les tropes carlines del general Quílez.^[6]

El 1976 va ser incorporat al terme municipal de Morella en qualitat, conjuntament amb Xiva de Morella.^[3] En qualitat de pedania, Ortells compta amb una persona designada pel govern municipal de l'Ajuntament de Morella per a la representació política i gestió dels afers de la localitat.

• Casa-palau dels Brusca i dels comtes de Creixell, palau senyorial fortificat situat a la plaça Major del poble. Va estar habitada pels comtes de Creixell fins a la pèrdua dels privilegis nobiliaris, pel segle xix, moment en què veneren les seues possessions a Ortells.^[8]
• Església de Sant Blai i Santa Magdalena, edifici del segle xviii i estil barroc, dedicada a l'Assumpció de Maria i seu parroquial, està situada a la part alta del poble.
• Casa Consistorial, seu de l'antic ajuntament i llotja, ocupa un espai destacat de la plaça Major.
• Ermita dels Dolors, petita capella del segle xviii i estil barroc, situada a l'entrada pel nord del nucli.

• 
  Església de Sant Blai i Santa Magdalena d'Hortells
• 
  Casa-palau dels Brusca i dels comtes de Creixell
• 
  Ermita de la Verge dels Dolors
• 
  Antic Ajuntament

Ortells conserva part de la seua gastronomia dins de l'àmbit dels plats que integren els pobles de l'interior, en la comarca dels Ports de Morella. En el terme hi ha una fruita, coneguda com a poma de morro de llebre, que tradicionalment ha tingut molta fama dins i fora de les seues fronteres, per ser una poma de reduïdes dimensions i amb la forma allargada en la part de baix, la qual recorda al musell de la llebre i li dona el seu nom. A poc a poc, el seu cultiu s'ha anat abandonant i actualment només es pot trobar en algun dels horts de la localitat.^[6]

Un altre aliment a destacar són les seues pastes, representades per la típica coqueta de panoli. Aquesta peça, de forma plana i arrodonida, té una pasta feta per una mesura de aiguardent, dues mesures d'oli i tres cullerades de sucre per a 150 grams de farina. La característica d'aquesta pasta és que ha d'estar molt bé pastada i colpejada contra la taula repetidament per a trencar la massa i atorgar-li la seua textura característica. Per als durs hivern dels Ports, en Ortells es va crear el tradicional putxero d'Ortells, plat amb molts ingredients i calories per poder resistir les baixes temperatures.^[6]

Ortells té diverses festes a les quals acudeix gran afluència de gent, sobretot fills d'Ortells que viuen fora i aprofiten aquestes dates per visitar el seu poble. Les festes més importants són la de Sant Blai el 3 de febrer, Sant Antoni el 4 de febrer i les festes d'estiu en la segona quinzena d'agost. A més, el 27 de setembre es du a terme la rogació a la Balma, una peregrinació des del poble fins al Santuari de la Mare de Déu de la Balma, situada al terme de Sorita.^[6]

• Web oficial d'Ortells Ajuntament de Morella
• Web no oficial Arxivat 2016-09-16 a Wayback Machine. (castellà)