Otto Stolz

Plantilla:Infotaula personaOtto Stolz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1842 Modifica el valor a Wikidata
Hall in Tirol (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1905 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Innsbruck (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen (1870–1871)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (1869–1870)
Universitat de Viena (1863–1864)
Akademisches Gymnasium Innsbruck (–1860)
Universitat d'Innsbruck (1860–1864) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, matemàtiques, geometria algebraica, aritmètica, teoria de funcions, teoria d'equacions diferencials, equació integral i història de les matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Innsbruck (1872–1905)
Universitat de Viena (1864–1869) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJosef Anton Gmeiner i Lucius Hanni Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsOtto Stolz Modifica el valor a Wikidata

Otto Stolz (Hall in Tirol, 3 de juliol de 1842 - Innsbruck, 23 de novembre de 1905) fou un matemàtic austríac.

Stolz és conegut pel seu treball en l'anàlisi matemàtica i els infinitesimals. Dona nom al teorema de Stolz-Cesàro.[1]

Biografia

Otto Stolz va passar la seva joventut a Hall in Tirol, on va estudiar a l'Institut dels Franciscans abans de continuar la seva formació al Akademisches Gymnasium d'Innsbruck[2] i a la universitat de la mateixa ciutat, on va estudiar física tot i ja mostrar molt interès per la matemàtica. Va continuar els estudis a la Universitat de Viena des del 1863, però va defensar la tesi doctoral a Viena el 1864.

A partir de 1864 va ser professor assistent a la universitat de Viena. El 1869 va anar durant un curs a Berlín per estudiar amb els matemàtics Karl Weierstraß, Ernst_Kummer i Leopold Kronecker. Les teories de Weierstraß van influenciar-lo per damunt de tot. El curs següent va estar a la universitat de Göttingen on va assistir a les classes d'Alfred Clebsch i Felix Klein establint una estreta relació amb aquest darrer.

Des del 1872, en retornar a Austria, va esdevenir professor de matemàtica a la Universitat d'Innsbruck. Va ser membre de l'Acadèmia Imperial de les Ciències d'Àustria. Va morir el 1905, poc després d'acabar el seu llibre Einleiitung in die Funktionentheorie (Introducció a la teoria de les funcions).[3]

El seu fill, l'historiador Otto Stolz, va ser un especialista de la història i del folklore de Tirol.

Stolz és recordat principalment perquè, en uns articles de la dècada de 1880,[4] va establir les bases de la teoria moderna de magnituds, destinada a fonamentar una teoria rigorosa dels sistemes no-arquimedians.[5][6]

Obres

Referències

  1. ↑ Heinbockel, 2010, p. 51-52.
  2. ↑ Gmeiner, 1906, p. 315.
  3. ↑ Gmeiner, 1906, p. 319-320.
  4. ↑ Cerroni, 2007, p. 298.
  5. ↑ Burgin, 2022, p. 91.
  6. ↑ Ehrlich, 2006, p. 1 i ss.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Otto Stolz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Robinson, Abraham. «Stolz, Otto» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 desembre 2025].
  • Binder, Christa. «Stolz, Otto» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 2013. [Consulta: 24 desembre 2025].