Alfred Clebsch

Alfred Clebsch

Biografia
Naixement	(de) Rudolf Friedrich Alfred Clebsch 19 gener 1833 Königsberg (Regne de Prússia)
Mort	7 novembre 1872 (39 anys) Göttingen (Regne de Prússia)
Causa de mort	diftèria
Sepultura	Cementiri Bartholomäus 51° 32′ 27″ N, 9° 55′ 53″ E / 51.54081°N,9.93147°E / 51.54081; 9.93147
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín - habilitació universitària (–1858) Universitat de Königsberg - doctor (1850–1854) Liceu de la Ciutat Vella de Königsberg (–1850)
Tesi acadèmica	De motu ellipsoidis in fluido incompressibili viribus quibuslibet impulsi  (1854 )
Director de tesi	Franz Ernst Neumann
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica, matemàtiques i àlgebra abstracta
Ocupació	matemàtic, professor universitari, físic
Ocupador	Universitat de Giessen (1863–1868) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1858–1858) Escola Politècnica de Karlsruhe (1858–1863) Universitat de Göttingen
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen
Company professional	Paul Gordan
Obra
Obres destacables coeficients de Clebsch-Gordan superfície de Clebsch Graf de Clebsch Condició de Legendre-Clebsch Representació de Clebsch
Estudiant doctoral	Alexander von Brill, Anton Schell, Gottlob Frege i Sigmund Gundelfinger
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zúric [ CH-001807-7:Hs 206]
Premis
(1868)  Premi Poncelet
Signatura

Alfred Clebsch (alemany: Rudolf Friedrich Alfred Clebsch) (Königsberg, 19 de gener de 1833 - Göttingen, 7 de novembre de 1872) va ser un matemàtic alemany, cofundador de la revista Mathematische Annalen.

Després dels seus estudis a l'escola secundària Altstädtisches Institit de Königsberg, on va fer amistat amb Carl Neumann, va ingressar a la universitat de Königsberg on ve rebre classes de Ludwig Otto Hesse, Friedrich Julius Richelot i Franz Ernst Neumann, el pare del seu amic, que li va dirigir la tesi doctoral el 1854.^[1]

Després d'uns anys fent de professor de secundària a Berlín, el 1858 va ser nomenat professor de mecànica i geometria de l'Institut Tecnològic de Karlsruhe. El 1863 es va traslladar a la universitat de Giessen on va romandre cinc anys. El 1868 va ser nomenat per la universitat de Göttingen, on va ser el successor de Bernhard Riemann.^[2] Va morir sobtadament de diftèria quatre anys més tard.^[3]

Clebsch va conèixer Paul Gordan quan tots dos eren professors a Giessen, amb ell es va introduir en l'estudi de les funcions abelianes,^[4] el que va donar com a fruit el seu llibre conjunt de 1866 Theorie der Abelschen Functionen (Teoria de les funcions abelianes),^[5] en el qual van inteoduir els coeficients de Clebsch-Gordan que s'utilitzen avui en dia a la mecànica quàntica.^[2]

Va publicar un centenar d'articles,^[6] sobretot en teoria de la representació de superfícies i en teoria d'invariants.^[7] Karl Lindemann va publicar de forma pòstuma (1875 i 1891) els dos volums de les seves lliçons de geometria.^[8]

• 
  Tomba de Clebsch al Cementiri de Sant Bartomeu de Göttingen.
• 
  Superfície cúbica diagonal de Clebsch.
• 
  El seu nom figura al Memorial dels físics de Berlín.
• 
  Graf de Clebsch.
• 
  Placa commemorativa a la universitat de Göttingen.
• 
  Coeficients de Clebsch-Gordan per a ${\displaystyle F_{g}=1}$ a ${\displaystyle F_{e}=2}$.
• 
  Portada del primer número del Mathematische Annalen.

• Chang, Sooyoung. «Rudolf Friedrich Alfred Clebsch». A: Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011, p. 55-56. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Kline, Morris. Mathematical Thought From Ancient to Modern Times (en anglès). Oxford University Press, 1972. ISBN 0-19-506137-3. 
• Lê, François «Alfred Clebsch’s “Geometrical Clothing” of the theory of the quintic equation» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 71, Num. 1, 2017, p. 39-70. DOI: 10.1007/s00407-016-0180-5. ISSN: 0003-9519.
• Lê, François «Theory and applications of invariants in Alfred Clebsch's papers» (en anglès). Hal Science, 2024, p. 1-40. ISSN: 2267-828X.
• Mehra, Jagdish. The Golden Age of Theoretical Physics (en anglès). World Scientific, 2001. ISBN 981-02-4984-5. 
• Rowe, David E. «On resolving singularities of plane curves via a theorem attributed to Alfred Clebsch» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 55, 2021, p. 23-38. DOI: 10.1016/j.hm.2021.02.001. ISSN: 0315-0860.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Clebsch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Burau, Werner. «Clesch, Rudolf Friedrich Alfred» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 maig 2017].