Padre padrone
![]() | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Paolo Taviani i Vittorio Taviani |
| Protagonistes | |
| Producció | Giuliani De Negri |
| Dissenyador de producció | Gianni Sbarra |
| Guió | Gavino Ledda, Paolo Taviani i Vittorio Taviani |
| Música | Egisto Macchi |
| Fotografia | Mario Masini |
| Muntatge | Roberto Perpignani |
| Vestuari | Lina Nerli Taviani |
| Distribuïdor | Rai i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 17 maig 1977 |
| Durada | 113 min 112 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Sardenya |
| Premis i nominacions | |
| Premis | Palma d'Or (1977) |
Padre Padrone és una pel·lícula italiana dirigida per Paolo Taviani i Vittorio Taviani, estrenada el 1977, adaptació de la novel·la homònima de Gavino Ledda. El títol significa literalment «el pare patró. ».[1][2][3]
Argument
En la Sardenya profunda dels anys 1940, el petit Gavino no pot anar a l'escola més que dos mesos anualment; la resta de l'any, ha d'ajudar el seu pare a guardar els animals. Creix així en l'aïllament, lluny de la societat humana. És gràcies al servei militar a l'edat de 21 anys que pot escapar a la influència del seu pare. Aprendre a llegir per ell és una revelació (es farà lingüista), i sortint de l'exèrcit, rebutja la relació de quasi esclavitud imposada pel seu pare.
Repartiment
- Omero Antonutti: El pare
- Saverio Marconi: Gavino
- Marcella Michelangeli: La mare
- Fabrizio Forte: El jove Gavino
- Nanni Moretti: Cesare
Premis i nominacions
Referències
- ↑ «Padre patrón (Padre padrone) (1977)» (en castellà). filmaffinity.com. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ «Padre padrone (1977)» (en italià). FilmTV.it, 20-02-2025. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p. 1006. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ «Padre padrone». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 25 maig 2025].


