Pardal roquer

Infotaula d'ésser viuPardal roquer
Petronia petronia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Cries5,3 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou12 dies Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürndiürnalitat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasseridae
GènerePetronia
EspèciePetronia petronia Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1766) Petronia petronia Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimFringilla petronia Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • P. p. nihonensisbarbara
  • P. p. brevirostris
  • P. p. exigua
  • P. p. intermedia
  • P. p. kirhizica
  • P. p. petronia
  • P. p. madeirensis
  • P. p. puteicola

El pardal roquer,[1][2] pardal berberisc[3] o (pardal) torredà[4] (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia Kaup, 1829.[5] Es localitza al sud de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al sud dels Balcans, a les illes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Als Països Catalans es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del Principat de Catalunya. A Menorca és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a anellament des de 1983 fins al 2004).

Morfologia

Fa 14 cm de llargària total. Sembla una femella de teuladí (Passer domesticus) però més rabassut i ratllat. Té la cua més curta i cap més voluminós que el pardal comú. És de color gris bru, ratllat de bru fosc amb les parts inferiors més pàl·lides. Té una pàl·lida taca groga difosa a la gola dels adults. A la punta de les plomes de la cua té unes taques blanques molt visibles en el moment d'aterrar. La cella és de color clar. Els sexes són similars i els joves són bastant semblant als adults.

Hàbitat i ecologia

Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'alta muntanya ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels humans amb tant delit com el pardal comú. Menja llavors, baies i insectes.[6] És sedentari, el seu vol és ràpid i una mica agressiu (les seues picades poden ésser doloroses). Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un niu amb herba seca i l'entapissa amb plomes i llana. Al maig-juny pon 4 o 5 ous i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix niu. A les Balears cria localitzat a Mallorca i, de manera abundant, a les Pitiüses.

Referències

  1. ↑ «Pardal roquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ corregim la forma gorrió roquer de les Balears, que conté el barbarisme recent gorrió
  3. ↑ corregim la forma gorrió berberisc que conté el barbarisme recent gorrió
  4. ↑ deformat popularment en torrodà, torrogà, torrogal Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. pàg 453
  5. ↑
  6. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 843150434X