Partit per la Democràcia

Infotaula d'organitzacióPartit per la Democràcia
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaprogressisme
socioliberalisme
socialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra
centrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació15 desembre 1987
Activitat
Membre deInternacional Socialista
Aliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGonzalo Navarrete Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webppd.cl Modifica el valor a Wikidata

Facebook: PPDChile X: PPD_Chile Instagram: ppd_chile Youtube (canal): UCqgkMa1J8FWcmjuaCKF2V8w Modifica el valor a Wikidata

El Partit per la Democràcia (acrònim: PPD; en castellà i oficialment Partido por la Democracia) és un partit polític xilè que s'autodefineix de centreesquerra, democràtic, progressista i paritari.[1]

Va ser fundat per Ricardo Lagos, Jorge Schaulsohn i altres dirigents polítics provinents fonamentalment del socialisme, radicalisme i altres vessants polítiques de l'esquerra, del centre i del liberalisme, durant la recta final de la dictadura militar d'Augusto Pinochet, poc abans del plebiscit que hauria de decidir la seva continuïtat en el poder. En aquest sentit, el PPD va participar en la formació de la Concertació de Partits per la Democràcia al 1988, triomfant en el plebiscit i formant part de les successives administracions d'aquesta coalició política que van governar Xile entre 1990 i 2010.[2]

Com a conseqüència del primer govern de Sebastián Piñera, el partit participaria de la formació de la Nova Majoria, una nova confluència entre els partits d'esquerra o progressistes de l'antiga Concertació,[3] amb la qual va integrar el segon govern de Michelle Bachellet (2014-2018) en diversos llocs de ministeris i sotssecretaries.[2]

Amb la tornada de Piñera al govern, el PPD passaria de nou a l'oposició unint forces en diverses coalicions instrumentals: Convergència Progressista, Unitat Constituent, Nou Pacte Social i Socialisme Democràtic, amb la qual des de 2022 integraria l'Aliança de Govern liderada per Gabriel Boric.[4]

Resultats electorals

Eleccions parlamentàries

Any Diputats Senadors
Vots%Escons Vots%Escons
1989 778.501 11.45
16 / 120
820.393 12.06
4 / 38
1993 798.206 11.84
15 / 120
275.727 14.71
2 / 38
1997 727.293 12.55
16 / 120
182.076 4.29
2 / 38
2001 782.333 12.73
20 / 120
219.335 12.66
3 / 38
2005 1.017.956 15.42
21 / 120
512.296 10.74
3 / 38
2009 827.774 12.65
18 / 120
262.503 13.85
4 / 38
2013 684.041 11.02
15 / 120
556.131 12.33
6 / 38
2017 365.988 6.10
8 / 155
200.299 12.02
7 / 43
2021 242.927 3.84
7 / 155
111.967 100
6 / 50

Eleccions municipals

Any Alcaldes Regidors
Vots%Escons Vots%Escons
1992 Véase nota
39 / 334
590.321 9,21
169 / 1.748
1996
34 / 341
739.663 11,74
237 / 1.789
2000
28 / 341
743.384 11,41
243 / 1.783
2004 404.281 6,41
34 / 345
610.603 9,97
231 / 2.144
2008 442.498 6,96
35 / 345
475.665 8,53
195 / 2.146
2012 362.649 6,54
37 / 345
409.906 7,68
201 / 2.224
2016 270.748 5,70
33 / 345
402.012 8,85
201 / 2.240
2021 238.151 3,76
17 / 345
399.634 6,58
202 / 2.252
2024 238.357 2,04
8 / 345
448.137 4,36
159 / 2.252

Nota: Entre 1992 i 2000 es votava només per a triar regidors, el més votat era electe alcalde. Després de l'elecció, els regidors es reunien en el consell municipal i per majoria simple de membres, confirmaven a l'alcalde. En 1992 va haver-hi alcaldes que van compartir la meitat del període amb un altre regidor, en tenir el consell una majoria de membres de partit distint a l'alcalde. A partir de 2004 es realitzen les votacions d'alcalde i regidors per separat.

Eleccions de consellers regionals

AnyVots%Escons
2013 566.471 9,77
30 / 278
2017 429.719 7,38
25 / 278
2021 234.242 3,82
19 / 302
2024 399.805 4,12
18 / 302

Eleccions de convencionals constituents i consellers constitucionals

AnyVots%Escons
2021 147.351 2,58
3 / 155
2023 352.288 3,59
0 / 50

Presidents (1987-actualitat)

FotoNomIniciFinal
Ricardo Lagos Escobar 15 de desembre de 1987 10 de març de 1990
Erich Schnake Silva 10 de març de 1990 10 de setembre de 1992
Sergio Bitar Chacra 11 de setembre de 1992 3 d'octubre de 1994
Jorge Schaulsohn Brodsky 3 d'octubre de 1994 3 d'abril de 1997
Sergio Bitar Chacra 3 d'abril de 1997 2 de maig de 2000
Guido Girardi Lavín 2 de maig de 2000 2 d'agost de 2003
Víctor Barrueto Jeame 2 d'agost de 2003 2 de març de 2006
Sergio Bitar Chacra 17 de juny de 2006 11 de gener de 2008
Pepe Auth Stewart 10 de maig de 2008 30 de desembre de 2009
Adriana Muñoz D’Albora 31 de desembre de 2009 25 d'abril de 2010
Carolina Tohá Morales 15 de maig de 2010 11 de juny de 2012
Jaime Quintana Leal 11 de juny de 2012 11 de juny de 2016
Gonzalo Navarrete Muñoz 11 de juny de 2016 27 de juliol de 2018
Heraldo Muñoz Valenzuela 27 de juliol de 2018 2 d'agost de 2021
Natalia Piergentili Domenech 2 d'agost de 2021 4 de setembre de 2023
Jaime Quintana Leal 4 de setembre de 2023 En el càrrec

Presidents de la República

Referències

  1. ↑ «Partido por la Democracia. Declaración de Principios 2012». Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 4 juliol 2012].
  2. 1 2 Chile, BCN Biblioteca del Congreso Nacional de. «PPD, Historia Política», 01-10-2020. [Consulta: 23 juliol 2025].
  3. ↑ Chile, BCN Biblioteca del Congreso Nacional de. «Nueva Mayoría, historia política.», 01-10-2020. [Consulta: 23 juliol 2025].
  4. ↑ «Gabinete de Gabriel Boric partido a partido: Dominio de independientes, 3 PS y 3 del PC» (en castellà). Emol.