Patynita
 Patynita | |
|---|---|
 Agregats lamel·lars blancs de patynita (Pat) amb charoïta marró fibrosa (Chr) i diòpsid incolor (Dps). Els grans negres són de grafit.  | |
| Fórmula química | NaKCa₄[Si₉O₂₃] |
| Localitat tipus | massís del mont Patyn, óblast de Kémerovo, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,27430(10) Å; b = 10,5516(2) Å; c = 13,9851(2) Å; α = 104,203(2)°; β = 104,302(2)°; γ = 92,0280(10)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | incolor (cristalls individuals) a blanc o blanc marronós (agregats) |
| Fractura | esglaonada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,70(2) g/cm3 (mesurada); 2,793 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,568(2) nβ = 1,580(2) nγ = 1,582(2) |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Angle 2V | mesurat: 40° (10), calculat: 44,1° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2019-018 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Pty |
| Referències | [1] |
La patynita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del massís del mont Patyn, a Rússia, la seva localitat tipus.
Característiques
La patynita és un silicat de fórmula química NaKCa₄[Si₉O₂₃]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Químicament s'assembla a la canasita, la calcinaksita, la mountainita i la fedorita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5369/1.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al massís del mont Patyn, situat a l'óblast de Kémerovo (Rússia), on es troba en forma lamel·lar, probablement de fins a 0,5 cm de diàmetre, fent intercreixements amb charoïta, diòpsid, grafit i tokkoïta. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.