Paulina Chiziane

Plantilla:Infotaula personaPaulina Chiziane
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1955 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Manjacaze Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Eduardo Mondlane Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Paulina Chiziane (Manjacaze, Gaza, 4 de juny de 1955) és una escriptora moçambiquesa.[1][2]

Paulina Chiziane va créixer als suburbis de Maputo, anteriorment anomenada Lourenço Marques, membre d'una família protestant en què es parlaven les llengües chopi i ronga. Va aprendre portuguès a l'escola d'una missió catòlica. Va començar els estudis de lingüística a la Universitat Eduardo Mondlane, però ho deixà després d'haver completat el curs.

Va participar activament en l'escena política de Moçambic com a membre de Frelimo (Front d'Alliberament de Moçambic), en el qual va militar durant la joventut.[3] L'escriptora va dir, en una entrevista, que havia après l'art de la militància en el Frelimo. Però va deixar la política per dedicar-se a l'escriptura i la publicació de les seves obres. Entre les raons de la seva elecció va ser la desil·lusió amb les directrius de la política del Frelimo posterior a la independència, especialment en termes de polítiques pro occidentals i ambivalència ideològica interna més o menys relacionada amb les polítiques de monogàmia i poligàmia, ja sigui per les posicions de l'economia política marxistaleninista, o pel que considerava com a hipocresia en relació amb la llibertat econòmica de la dona.[4]

Va començar la seva activitat literària el 1984 amb contes publicats en la premsa de Moçambic. Amb el seu primer llibre, Balada de amor ao vento, editat el 1990, es va convertir en la primera dona de Moçambic a publicar una novel·la.

Paulina viu i treballa a Zambézia.

Obres

  • Balada de amor ao vento:
    • 1a edição, 1990.
    • Lisboa: Caminho, 2003. ISBN 9789722115575.
  • Ventos do Apocalipse:
    • Maputo: edição do autor, 1993.
    • Lisboa: Caminho, 1999. ISBN 9789722112628.
  • O sétimo juramento. Lisboa: Caminho, 2000. ISBN 9789722113298.
  • Niketche: Uma história de poligamia:
    • Lisboa: Caminho, 2002. ISBN 9789722114769.
    • São Paulo: Companhia das Letras, 2004.
    • Maputo: Ndjira, 2009, 6ª edição. ISBN 9789024796281.
  • As andorinhas, 2009 1ª Edição, Indico Editores
  • O alegre canto da perdiz. Lisboa: Caminho, 2008. ISBN 9789722119764.
  • Na mão de Deus,2013.
  • Por quem vibram os tambores do Além, 2013
  • Ngoma Yethu: O curandeiro e o Novo Testamento, 2015.

Premis

Obres sobre Paulina Chiziane

Referències

  1. ↑ «O ato de colonizar está nas mentes». Revista Bastião. Arxivat de l'original el 2015-09-25 [Consulta: 25 gener 2017].
  2. ↑ Ruiz Clavero, Ana. Traducción de un extracto de la novela Niketche, de Paulina Chiziane (Mozambique), de portugués a castellano (tesi). Facultat de Traducció i Interpretació. Universidad Autónoma de Barcelona, 3 de juny de 2015, pàg. 13.
  3. ↑ MARTINS, 2006.
  4. ↑ El Corresponsal. «El feminismo negro de Paulina Chiziane», 2012. Arxivat de l'original el 2007-10-18. [Consulta: 25 gener 2017].

Vegeu també

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Primer guardonat
Premi José Craveirinha de Literatura
2003
Succeït per:
Eduardo White-Armando Artur
Vinte e Quatro Poemas, de Malangatana