Pavelló
Un pavelló (també papelló o papalló),[1] en arquitectura, és un edifici auxiliar, situat de manera independent o annexat a un edifici principal que sovint s'associa al lleure.[2] En palaus i mansions tradicionals d'Àsia hi pot haver pavellons exempts o connectats per passadissos coberts, com a la Ciutat Prohibida amb els pavellons xinesos, al Palau de Topkapı d'Istanbul o en edificis de l'arquitectura mogol, com el Fort Vermell. Com a part d'un gran palau, els pavellons poden ser blocs arquitectònics disposats simètricament que flanquegen un cos principal o bé els extrems exteriors de les ales que s'estenen a banda i banda d'un cos central, el corps de logis. Aquestes configuracions donen un acabament visual marcat a la composició d'un gran edifici, de manera semblant a uns subjectallibres. També s'usa per identificar espais d'ús esportiu.
El mot deriva del llatí papilionem, acusatiu de papilio. En llatí tardà significava tant «papallona» com «tenda», perquè la tela d'una tenda recordava les ales esteses d'una papallona.[3][4] L'ús d'aquesta paraula en català al segle XVI i XVII designava també tendes.[1]
Exemples
- El Pavelló Mies van der Rohe (conegut internacionalment com a Pavelló de Barcelona) és un edifici de l'Exposició Internacional de 1929 a la muntanya de Montjuïc, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[5] Projectat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, és considerat com l'inici de l'arquitectura moderna del segle xx,[6] i ha estat estudiat i interpretat exhaustivament, alhora que ha inspirat l'obra de diverses generacions d'arquitectes. Destruït a la cloenda de l'Exposició, va ser reconstruït el 1986 al mateix emplaçament, utilitzant en la mesura del possible els mateixos materials i tècniques que l'original.
- El Pavelló Reial de Montjuïc o Palauet Albéniz és un edifici situat als Jardins de Joan Maragall, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[7] i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[8] Sol ser la residència del rei d'Espanya en les seves visites oficials a la ciutat i s'utilitza en certes recepcions i actes públics.[9]
- Molts edificis destinats a usos esportius reben el nom de pavelló. És el cas del Pavelló dels Països Catalans, una instal·lació multiesportiva situada a la ciutat de Badalona. Des de 1996 és gestionat directament per l'Ajuntament de Badalona. Al llarg dels anys ha tingut diferents denominacions, així entre 1972 i 1991 fou anomenat Pavelló d'Ausiàs March, i entre 1992 i 1996 Pavelló Club Joventut.
- Un altre exemple de pavelló esportiu és el Pavelló Francisco Laporta, un pavelló poliesportiu ubicat a la localitat d'Alcoi, al País Valencià. Va ser construït l'any 1994 i es troba a la carretera de la Font Roja.[10]
Galeria d'imatges
Pavelló àrab al parc del Belvedere, Tunis
La façana de Houghton Hall acaba amb un pavelló a cada costat
Planta de la part principal de Holkham Hall, on, a diferència de Houghton Hall, només un cos estret connecta els pavellons amb el bloc principal
Pavellons a cada extrem de la façana del Belvedere Superior, a Viena
El pavelló de Naulakha, de marbre blanc, al Fort de Lahore, Pakistan
Una casa de banquets a Studley Royal Park
Pavelló Woodfarm, a Glasgow, exemple de pavelló urbà més habitual
El Dianatempel (1613-1617), al Hofgarten, Baviera
Ahmad Shahi Pavilion, al complex del palau de Niavaran, Teheran (segle XIX)
Casa de jardí d'Abdur Rahman Khan dins del palau Arg, a Kabul (segle XIX)
Rang Ghar, pavelló esportiu d'Assam, a l'Índia, construït durant el regne Ahom a mitjan segle XVIII
Casa de piscina a Edgewater, a Barrytown, Nova York, Estats Units (1998)
Pavelló de l'illa al jardí xinès de Zúric (1993)
Refugi de pícnic a Yarramundi Reach, Canberra
Pavelló de pedra a l'Indian Springs State Park, Geòrgia
El pavelló Sophienlust a Schloss Burgk, a les muntanyes de Turíngia
Referències
- 1 2 Fuster, Marià Aguiló i. Diccionari Aguiló: materials lexicogràfics / aplegats per Marià Aguiló i Fuster; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. Institut d'Estudis Catalans, 1914, p. 75.
- ↑ «Pavilion | Architecture». Encyclopædia Britannica, 9 maig 2024.
- ↑ Mitchell, James. Significant Etymology. William Blackwood & Sons, 1908, p. 201. «The Latin word papilio signified originally a butterfly, but in late Latin, and even in Pliny and Tertullian, came to signify a tent, colours, or a flag.»
- ↑ Baril, Agnès. Robert de Boron, Merlin, roman du XIIIe siècle (en francès). Ellipses, 2001, p. 120. ISBN 978-2-7298-0301-8. «[Paveillon :] Attesté dès 1162 dans le roman de Floire et Blancheflor, ce substantif masculin est le produit du mot lat. papilionem, accusatif de papilio, -onis : papillon, puis tente en latin tardif par une métaphore bien compréhensible et attestée dès le 6e siècle.»
- ↑ «Pavelló alemany». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Barral i Altet, Xavier; Bohigas, Oriol. Catalunya destruïda. Edicions 62, 2005, p. 237. ISBN 978-84-297-5604-3.
- ↑ «Palauet Albéniz (edifici original) i Jardins Escultòrics Joan Maragall». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Palauet Albéniz». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Els jardins de Joan Maragall». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Poliesportiu Municipal Francisco Laporta». Ajuntament d'Alcoi. [Consulta: 28 novembre 2021].