Pere de Vivot i de Pacs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI Mallorca (Balears) |
| Mort | c. 19 maig 1606 Palma (Balears) |
| Sepultura | convent de Sant Francesc |
| Virrei de Mallorca | |
| té el rol: interí 1606 – 1606 (mort) ← Ferran Sanoguera | |
| Virrei de Mallorca | |
| té el rol: interí 1603 – 1603 ← Ferran Sanoguera – Ferran Sanoguera → | |
| Procurador reial de Mallorca | |
| té el rol: interí maig 1594 – juliol 1594 ← Hug de Berard i Palou – Pere de Pacs → | |
| Virrei de Mallorca | |
| té el rol: interí 1594 – 1595 ← Lluís Vic i Manrique de Lara – Ferran Sanoguera → | |
| Activitat | |
| Ocupació | fiscal |
| Família | |
| Parents | Pere de Pacs, oncle Pere de Pacs, besavi |
| Premis | |
Pere de Vivot i de Pacs (Mallorca, segle xvi – Palma, c. 19 de maig de 1606) fou un cavaller mallorquí i membre de l'orde militar de Montesa, que desenvolupà una llarga trajectòria al servei de la Monarquia Hispànica. Ocupà diversos càrrecs de responsabilitat a l'illa, entre els quals destaca el de virrei interí de Mallorca en tres ocasions.
Origen i família
Era fill de Ramon de Vivot i de Santjoan i de Uniça de Pacs i de Pacs, membres de la noblesa del Regne de Mallorca. Pertanyia a una família d'alta posició social, emparentada amb el donzell també anomenat Pere de Pacs, que també exercí funcions de govern i fou procurador reial. Pere de Vivot es casà amb Joana Sanglada, i la seva residència estava situada al carrer de l'Almudaina de Palma.[1] La família Vivot posseí més endavant el conegut palau de Can Vivot, tot i que aquest correspon ja a generacions posteriors.
Malgrat que la seva figura resta parcialment eclipsada per la d'altres membres de la seva família —com el seu oncle Pere o el seu germà Miquel—, la seva trajectòria resumeix el paper dels procuradors reials com a peces clau en la successió temporal del poder virregnal a Mallorca.
Carrera política i militar
A la mort del procurador reial Hug de Berard i Palou, a finals de maig de 1594, Vivot fou designat per encàrrec virregnal per ocupar interinament la procuració reial fins que el rei nomenàs un successor definitiu.[2] El nomenament reial arribà el juliol del mateix any i recaigué en el seu oncle Pere de Pacs.[1]
Posteriorment, Pere de Vivot succeí aquest oncle el 30 de setembre de 1600, en virtut de privilegis datats el 22 de juliol de 1598, i assumí plenament la procuració reial de Mallorca. Durant el seu exercici, contribuí activament a les guerres de la Monarquia Hispànica, organitzant l'allistament d'un miler de soldats d’'infanteria i un centenar d'artillers per a campanyes militars de la corona. També fou capità d'Inca i de Pollença durant més de vint anys, participant en la defensa costanera i en tasques de logística militar.[1]
El 1603 participà en el finançament d'un hospital per a mariners de l'Armada espanyola,[3] i l’'any següent, el 22 d'agost de 1604, rebé títol de noblesa per serveis prestats al rei.[1]
Virrei interí de Mallorca
Pere de Vivot exercí el virregnat interí de Mallorca en tres períodes diferenciats:
- 1594–1595: després de la mort del virrei Lluís Vic i Manrique, el 6 de setembre de 1594, com a procurador reial assumí provisionalment el govern de l'illa fins a l'arribada del nou virrei, Ferran Sanoguera, que prengué possessió el 20 de gener de 1595 després de viatjar des d'Eivissa, on era governador.
- 1603: durant una absència temporal de Sanoguera, Vivot tornà a ocupar interinament el càrrec de virrei, amb plenes atribucions de govern.
- 1606: a la mort del virrei Sanoguera, ocorreguda el 19 de maig de 1606, es produí un conflicte institucional entre el regent de l'Audiència, Cristòfol Monterde, i el procurador reial per determinar qui havia d'assumir la interinitat. Els jurats del Regne i la majoria de l'Audiència recolzaren Vivot, que ja havia rebut delegació d'atribucions del virrei el 5 de maig. Tot i això, el regent Monterde s'hi oposà. Vivot morí pocs dies després, el 19 o 20 de maig de 1606, i fou enterrat el 28 de maig al convent de Sant Francesc de Palma.[1][4]
Davant el buit de poder, fou elegit virrei interí pel mateix dia del seu traspàs el seu germà Miquel de Vivot, que assumí igualment la procuració reial de manera provisional.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 Josep, Juan Vidal. «Pere de Vivot i de Pacs» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 10 octubre 2025].
- ↑ Juan Vidal, Josep. «Hugo de Berard y Palou» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 10 octubre 2025].
- ↑ «Vivot, Pere». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 223. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Planas Rosselló, Antonio. La Real Audiencia de Mallorca en la época de los Austrias (1575-1715) (
PDF) (en castellà). Universitat Pompeu Fabra, desembre 2010, p. 155-156. ISBN 978-84-88042-27-9 [Consulta: 10 octubre 2025].