Periconodon
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Notharctidae |
| Subfamília | Cercamoniinae |
| Gènere | Periconodon Stehlin, 1916 Periconodon |
| Espècies | |
| |
Periconodon és un gènere extint de primats de la família dels notàrctids que visqueren a l'Europa occidental durant l'Eocè mitjà,[1] fa entre 40,4 i 48,6 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, França i Suïssa.[2] Eren més grossos que les espècies dels gèneres Anchomomys i Nievesia[3] i si fa no fa igual de grossos que Buxella, del qual es distingeixen pel fet de tenir les dents postcanines més estretes.[4] Així i tot, eren primats menuts que pesaven un màxim de 900 g i, en algunes espècies, ni tan sols no arribaven a 100 g.[5] Devien menjar tant insectes com matèria vegetal.[1]
Referències
- 1 2 Hartwig, 2002, «Adapiformes: Phylogeny and adaptation» (D. L. Gebo).
- ↑ Entrada «Periconodon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 març 2025].
- ↑ Marigó, Minwer-Barakat i Moyà-Solà, 2013, p. 475.
- ↑ Franzen, 2004, p. 218.
- ↑ Rose, 2006, p. 185.
Bibliografia
- Franzen, J. L. «First fossil primates from Eckfeld Maar, Middle Eocene (Eifel, Germany)» (en anglès). Eclogae Geologicae Helvetiae, 97, 2004, p. 213-220. DOI: 10.1007/s00015-004-1115-8.
- Hartwig, W. C. The Primate Fossil Record (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-66315-6.
- Marigó, J.; Minwer-Barakat, R.; Moyà-Solà, S. «Nievesia sossisensis, a new anchomomyin (Adapiformes, Primates) from the early Late Eocene of the southern Pyrenees (Catalonia, Spain)» (en anglès). Journal of Human Evolution, 64, 6, 2013, p. 473-485. DOI: 10.1016/j.jhevol.2012.11.004.
- Rose, K. The Beginning of the Age of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 0801884721.