Petrocoris

Infotaula grup humàPetrocoris

Situació dels Petrocorii a la Gàl·lia
Tipustribu
Part degals

Els petrocoris[1] (llatí Petrocorii) foren un poble gal que Claudi Ptolemeu situa a Aquitània.[2] La capital fou Vesunna (moderna Perigord). Cèsar diu que van enviar cinc mil homes a Alèsia. Segons Plini el Vell vivien a la vora del Tarnis (Tarn) que marcava la frontera amb el territori de Tolosa, però això és un error, ja que entremig hi havia d'haver els cadurcs. Estrabó els esmenta com a veïns dels niciòbroges, cadurcs, lemovices i arverns i diu que el seu territori tenia mines de ferro. Altres ciutats del seu territori foren Corterate, Trajectus i Diolindum.

Etimologia

Dracma « d'estil extravagant », encunyat pels Petrocoris (121-52 aC)

L'etimologia del terme «Petrocorii» no es discuteix entre els lingüistes, només els historiadors la interpreten de vegades de manera diferent.

El primer element s'explica pel gal petru- «quatre». Es dedueix de l'ordinal petuar(ios) testificat en un objecte de ceràmica de La Graufesenque, a Millau (tuđđos petuar «quarta fornada») i del compost gal llatinitzat petorritum («(carruatge) de quatre rodes»), a més de diversos topònims Petromantalo, Pierremande «carrefour», cruïlla (del llatí quadri-furcus). La forma petru- està ben documentada a Petru-sidius, petru-decameto («catorze»), etc. Es pot comparar amb el gal·lès pedwar: pedr- i el bretó pevar, que volen dir «quatre». És la mateixa etimologia que el llatí quadru- i del gòtic fidur- (cf. anglès four) que tots remunten a l'indoeuropeu *kʷetur̥ o *kʷetru-.[3]

El segon element corios vol dir «exèrcit» i es retroba a l'etnònim Tricorii «els tres exèrcits» (amb tri- traduït per «tres») i els Coriosolites, així com dins diversos topònims i noms de persona. Es tracta del mateix mot present a les llengües cèltiques modernes (cf. irlandès cuire traduït «tropa» o «exèrcit»; bretó antic cor- que vol dir «família», «tropa»), un parent del germànic *hari- (en gòtic harjis transcrit «exèrcit» i en alt alemany antic hari amb idèntic significat) i del grec koiranos «cap d'exèrcit».[4]

El sentit general de Petrocorii seria ja que el dels «quatre exèrcits»[4][5][6] o «els quatre clans».[7]

Referències

  1. ↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
  2. ↑ «Petrocorii» (en francès). arbre-celtique.com. L'encyclopédie - L'Arbre Celtique, 1999. [Consulta: 10 febrer 2014].
  3. ↑ Delamarre 2003, p. 249-250
  4. 1 2 Delamarre 2003, p. 125
  5. ↑ Lot, Ferdinand. «cap. 37». A: La Gaule. Les fondements ethniques, sociaux et politiques de la nation française. París: Arthème Fayard (Fayard, maison d'édition), 1967, p. 437.
  6. ↑ Lambert, Pierre-Yves; Michel Lejeune (pref.). «cap. 35». A: La langue gauloise. Description linguistique, commentaire d'inscriptions choisies. 2a edició. París: Errance (Éditions Errance), 1994, p. 239. ISBN 2877720896.
  7. ↑ Penaud, Guy. «cap. 395-396». A: Le Grand Livre de Périgueux. Éditions la Lauze, 2003, p. 601. ISBN 2-912032-50-4.

Bibliografia

  • Delamarre, Xavier. Errance. Dictionnaire de la langue gauloise : Une approche linguistique du vieux-celtique continental (en francès), 2003, p. 440. Delamarre2003. ISBN 2877722376. .
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.