Phantasy Star

Phantasy Star
Publicació
20 desembre 1987 Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc de rol Modifica el valor a Wikidata
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaSega Master System Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador Modifica el valor a Wikidata
Formatcartutx Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradacontrolador de videojoc Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Sega Modifica el valor a Wikidata
EditorSega Modifica el valor a Wikidata
ProgramadorYūji Naka Modifica el valor a Wikidata
ArtistaRieko Kodama Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
ESRB
PEGI
USK
CERO
Més informació
MobyGamesphantasy-star Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0362974 FilmAffinity: 334711 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Phantasy Star (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Phantasy Star[nota 1] és un videojoc de rol del 1987 desenvolupat i publicat per Sega per a la Master System. Un dels primers videojocs de rol japonesos per a consoles, explica la història d'Alis, que emprèn un viatge per derrotar el malvat governant del seu sistema estel·lar, el rei Lassic, després que el seu germà mori a mans seves. Alis viatja entre planetes, reuneix un grup de lluitadors i recull els objectes que necessita per venjar la mort del seu germà i retornar la pau al sistema estel·lar. La jugabilitat inclou elements tradicionals dels videojocs de rol japonesos, com els encontres aleatoris i els punts d'experiència. Tots els personatges tenen personalitats i habilitats predefinides, un element singular en comparació amb els personatges personalitzables d'altres videojocs de rol de l'època.

Sega va iniciar el desenvolupament de Phantasy Star perquè la Master System pogués competir amb la popularitat creixent dels videojocs de rol de consola, especialment Dragon Quest (1986) per a la Famicom. El dissenyador Kotaro Hayashida i el programador Yuji Naka van formar un equip integrat per un nombre elevat de dones per a l'època, entre les quals hi havia la dissenyadora gràfica Rieko Kodama. L'equip volia que Phantasy Star fos una experiència de rol singular, de manera que hi va afegir elements com l'exploració de masmorres en 3D, una protagonista femenina i una quantitat considerable d'animacions. L'ambientació del joc era una fusió entre fantasia medieval i ciència-ficció, una idea inspirada per Star Wars. L'equip va haver d'utilitzar diverses tècniques per encabir tot el contingut en un cartutx de quatre megabits, una mida gran per a un joc de l'època.

El joc es va publicar per a la Master System dos dies després que Final Fantasy arribés a la Famicom competidora. Va ser elogiat pel seu gran sentit de l'aventura, degut als seus efectes visuals avançats i a la profunditat de la jugabilitat. El sistema de còpia de seguretat amb bateria va rebre elogis, però també va contribuir a un preu de venda especialment elevat, cosa que va dificultar que alguns crítics el recomanessin. El joc es va reeditar en diverses plataformes els anys següents, inclosa una sèrie de recopilacions de Phantasy Star. El 2003, es va publicar un remake titulat Phantasy Star Generation: 1[nota 2] per a la PlayStation 2.

Phantasy Star és considerat un videojoc de rol emblemàtic per l'ús de personatges predefinits i d'una ambientació de fantasia científica. Sega va llançar una sèrie de seqüeles, algunes de les quals van ser desenvolupades per personal que havia treballat en l'original. Kodama va dirigir Phantasy Star IV: The End of the Millennium (1993) i Naka va produir Phantasy Star Online (2000).

El desembre de 2025, el traductor independent Bits passats va traduir de manera comunitària i no oficial el joc en català.[1]

Jugabilitat

Phantasy Star és un videojoc de rol japonès tradicional.[2] Alterna entre una perspectiva zenital quan el jugador explora el món exterior i una vista en primera persona quan participa en combats o explora masmorres.[3] Les masmorres són llargues i retorçades, i obliguen el jugador a cartografiar-ne la major part en paper.[4][5] Quan explora el món exterior, el jugador pot entrar en pobles per comprar objectes i armes.[6] Fora dels pobles, poden aparèixer monstres de manera aleatòria i iniciar combats contra el jugador.[6] El jugador controla el personatge principal, Alis. A mesura que el joc avança, altres personatges s'uneixen al seu grup: un mag anomenat Noah, un guerrer anomenat Odin i una criatura parlant semblant a un gat anomenada Myau.[2] Cada personatge té fortaleses, febleses i habilitats diferents.[5] El grup comparteix un inventari d'objectes i equipament.[3]

Quan es troben amb enemics, tots els membres del grup entren en combat.[3] Els combats funcionen mitjançant un sistema de menús que permet al jugador lluitar o intentar parlar i negociar amb un enemic.[2][6][7] Quan es derrota un enemic, els membres del grup obtenen punts d'experiència i són recompensats amb un cofre del tresor que pot contenir diners o una trampa.[3] A mesura que els personatges guanyen punts d'experiència, pugen de nivell, obtenen nous encanteris màgics i augmenten les seves estadístiques ofensives i defensives.[4]

Argument

Phantasy Star està ambientat al sistema estel·lar d'Algol, format per tres planetes: Palma, verd i exuberant; Motavia, àrid i erm, i Dezoris, glaçat i desolat. Algol és governat pel rei Lassic, que, tot i haver estat inicialment benvolent, es converteix en un tirà cruel i sociòpata. Després d'una sèrie de canvis polítics severs, sorgeixen petits focus de rebel·lió, però són majoritàriament ineficaços contra el domini ferri de Lassic. Un d'aquests rebels, Nero, és assassinat per les forces de Lassic, i la seva germana Alis jura venjança. Alis reuneix un grup d'aventurers, format pel guerrer Odin —en japonès: タイロン, romanitzat com a Tyron o Tylon—, el mag Noah —en japonès: ルツ, romanitzat com a Lutz— i una criatura felina anomenada Myau. Junts, emprenen una aventura que abasta els tres planetes, durant la qual parlen amb habitants de diverses poblacions, combaten enemics i troben objectes especials que els ajuden en la lluita contra Lassic. Finalment, el grup s'enfronta a Lassic i el derrota. Després, una veu etèria els diu que tornin a Motavia. Allà es troben amb una força encara més malvada, Dark Falz, i, després de destruir-la, retornen finalment la pau al sistema d'Algol.

Desenvolupament

Rerefons

Els videojocs de rol començaven a guanyar popularitat entre els jugadors de consola al Japó a finals de la dècada del 1980.[8][9] Molts dissenyadors japonesos s'havien inspirat en videojocs de rol occidentals com Ultima i Wizardry.[9] La sèrie Dragon Quest, de Chunsoft i Enix, havia demostrat ser molt popular a la Famicom,[9][10] cosa que va inspirar altres desenvolupadors a dissenyar jocs semblants.[9] Falcom va començar el desenvolupament de Ys I: Ancient Ys Vanished, mentre que Square feia el mateix amb Final Fantasy.[9] Cap al llançament de Dragon Quest II, el gener del 1987, Sega va considerar que necessitava un videojoc de rol per a la Master System per competir en aquest mercat emergent.[8][10][11] Sega creia que no podia confiar en el suport de tercers perquè la seva quota de mercat de maquinari era només una desena part de la de Nintendo.[8][9] Internament, va trobar que el dissenyador Kotaro Hayashida i el programador Yuji Naka estaven interessats a crear un videojoc de rol.[9][12] Tots dos ja havien estat reconeguts pel seu treball dins de Sega: Hayashida per Alex Kidd in Miracle World (1986),[8][9] i Naka per les seves conversions domèstiques de 8 bits de jocs d'arcade com Out Run i Space Harrier.[9] Amb l'aprovació de Sega, Hayashida i Naka van començar a formar un equip per desenvolupar un videojoc de rol.[9][12]

L'equip estava format per unes deu persones.[13] Hayashida era el dissenyador principal i Naka el programador principal.[8][9] Altres membres de l'equip de Miracle World es van unir al projecte, inclosa la dissenyadora gràfica principal Rieko Kodama i el compositor Tokuhiko Uwabo.[9] Hi havia més dones a l'equip de desenvolupament del que era habitual en aquell moment.[11] Entre elles hi havia Kodama, que va dibuixar la major part de l'art,[10] la dissenyadora Miki Morimoto, que va fer bona part de les proves de joc i de la configuració de les estadístiques dels enemics,[11] i Chieko Aoki, que va escriure la història original i el guió del joc.[11] Aoki ja treballava en una història original amb la major part dels diàlegs completats, i això es va convertir en el primer esborrany del projecte de videojoc de rol.[11] El joc va ser el primer projecte del dissenyador de personatges Naoto Ohshima a Sega.[14] Tot i que no hi havia director d'equip,[14] Hayashida considera que ell va tenir el paper més important a l'hora de donar forma al joc com a dissenyador principal i guionista,[8] mentre que Ohshima recorda Naka liderant el projecte.[14] El nom Phantasy Star es va formar després que Naka agafés la paraula «Fantasy» d'una cançó que li agradava, titulada «Nagisa no Fantasy», de Noriko Sakai.[11] L'equip compartia la mateixa sala, de manera que tothom podia veure el treball dels altres.[11] Se'ls va donar llibertat per construir el joc com volguessin, sense restriccions, cosa que Hayashida considera que va fer que gaudissin més del procés i que acabessin produint un joc de més qualitat.[11]

Producció

L'equip volia que Phantasy Star fos diferent d'altres videojocs de rol. Va adoptar molts enfocaments nous en el disseny del joc i de l'art per oferir una experiència singular.[10][15] Un d'aquests enfocaments va ser l'ambientació. L'equip estava fortament influït per Star Wars i per la manera com combinava cultura occidental amb detalls japonesos, com ara roba semblant a uniformes de judo i sabres de llum utilitzats com espases de samurai.[8][10] Kodama va adoptar aquest enfocament i va dissenyar el món de Phantasy Star amb un motiu de ciència-ficció barrejat amb elements de fantasia medieval.[10] En lloc d'utilitzar una aeronau per navegar per sobre de paisatges muntanyosos, com era habitual en altres jocs, van afegir-hi un vehicle que podia travessar terrenys abans intransitables.[11] L'equip també va afegir escenes d'esdeveniment detallades i monstres animats per diferenciar el joc.[15][10] La seva filosofia era fer un ús extensiu de l'animació, de manera que l'oceà i les passarel·les del mapa del món sempre estan en moviment.[10] Com que la Master System no podia dibuixar sprites grans, algunes parts de personatges grans es dibuixaven al fons i només les parts animades es dibuixaven com a sprites.[8]

Una altra incorporació singular de Phantasy Star van ser les masmorres en 3D.[10][15] Es van convertir en un concepte central de les primeres etapes de planificació del joc,[9][10] en part perquè la Famicom no podia gestionar-les.[11] L'equip es va inspirar en videojocs de rol occidentals d'exploració de masmorres com Wizardry i volia afegir-hi navegació animada per ajudar el jugador a saber més fàcilment la seva ubicació i orientació.[8] Naka havia experimentat amb la creació de masmorres inspirades en aquests videojocs de rol. Normalment, aquestes escenes es renderitzaven en caixes petites, de manera que Naka es va sentir motivat a crear una masmorra a pantalla completa que pogués utilitzar-se en un joc d'acció o en un videojoc de rol.[9] Originalment, els artistes dibuixaven fons completament en 2D utilitzant una perspectiva 3D, però el nombre de fotogrames necessaris per aconseguir l'efecte animat ocupava massa espai al cartutx.[10] Naka ho va resoldre programant masmorres en 3D de filferro.[10] Aleshores, els artistes utilitzaven un programa de Naka per superposar-hi el seu art.[10][11] També van estalviar tres quartes parts de la memòria que necessitarien normalment fent que cada quadrant de la pantalla fos idèntic.[8] Les noves masmorres es desplaçaven més ràpid del que s'esperava i van haver de ser alentides.[10][11]

La protagonista femenina, Alis, contrastava clarament amb els protagonistes masculins típics d'altres videojocs de rol.[10][15] Kodama havia dissenyat personatges femenins abans, però mai cap amb un paper tan fort i destacat. Era una representació poc habitual en una època en què els jocs solien presentar una donzella en dificultats.[16] Kodama va treballar en aproximadament una dotzena de dissenys fins a aconseguir un personatge fort però femení amb qui les jugadores poguessin empatitzar.[12][16] Noah també va ser dissenyat per Kodama com un personatge misteriós i intel·ligent.[12] En l'esborrany original, Noah era un personatge androgin i esdevenia home o dona segons com progressés el jugador. Finalment es va decidir que el personatge seria masculí.[10][11] Ohshima va dissenyar Odin perquè a Kodama no li agradava dibuixar homes musculosos.[10][14] Kodama imaginava el contrast visual entre Noah i Odin com comparable al de Raistlin Majere i Caramon Majere a la sèrie de llibres Dragonlance.[12] Ohshima també va ser responsable, com a màxim, d'un terç dels dissenys de monstres.[14] El dissenyador principal de monstres gaudia amb criatures clàssiques de fantasia com els gòlems i Medusa, de manera que aquests tipus de personatges apareixen en el joc final.[10] Myau va ser dissenyat per Takako Kawaguchi.[10]

Amb quatre megabits —500 KB—, les dades del joc eren grans per a l'època.[11] Phantasy Star va ser només el segon joc de Master System que utilitzava un xip d'aquesta mida.[nota 3] Malgrat la capacitat del xip, l'equip va haver de fer moltes concessions per estalviar espai.[11] La història original incloïa quatre planetes, però es va reduir a tres.[11] Els artistes van haver de fer concessions amb els fons i les animacions de combat.[10] Les escenes de fons es van reflectir verticalment per estalviar espai, cosa que va crear incoherències en les ombres.[10] Hi havia plans per a un sistema de contrasenyes per desar el progrés, però es va eliminar per limitacions de memòria; en lloc d'això, es van utilitzar bateries.[11] L'equip volia conservar les contrasenyes com a sistema de seguretat en cas que les dades desades es corrompessin, cosa que passava sovint durant les proves. En lloc d'això, Naka va programar una còpia de seguretat de les dades desades que es podia utilitzar per restaurar una partida corrompuda.[9]

El compositor Uwabo va assenyalar que el joc es va desenvolupar durant la bombolla financera i immobiliària del Japó, cosa que va alimentar el seu entusiasme, que ell considera reflectit en la música.[17] El joc era compatible amb la unitat d'expansió de síntesi FM de la Master System, que incorporava un xip Yamaha YM2413 i afegia nou canals mono més al generador de so programable de la consola, el Texas Instruments SN76489. L'expansió donava a la banda sonora un rang més ampli i uns baixos més potents. La unitat no es va publicar fora del Japó.[16]

Llançament

Phantasy Star es va publicar per primera vegada al Japó per a la Master System el 20 de desembre de 1987, dos dies després que Final Fantasy es publiqués per a la Famicom.[9] El joc es va publicar a Occident el novembre del 1988,[18][19] i va introduir els jugadors de fora del Japó en l'escena emergent dels videojocs de rol japonesos, perquè va ser localitzat abans que Dragon Quest o Final Fantasy.[9] Va ser el joc més car de Master System en tots els mercats, amb un preu condicionat pel gran xip de quatre megabits, la bateria de desament i l'escassetat simultània de xips a la indústria.[9] Al Japó, el joc era difícil de trobar a les botigues.[11] Sega rebia sovint peticions de fans per a una versió de Mega Drive,[11] i finalment en va distribuir una edició limitada per a Mega Drive com a part d'un concurs el 1994, amb el títol Phantasy Star Fukkokuban, exclusivament al Japó.[20][21] Aquesta versió era idèntica a la de Master System, però no incloïa les millores de so FM.[21] Tec Toy va traduir la versió de Master System al portuguès i la va publicar al Brasil el 1991.[22] Com que el llançament occidental original conservava el format de text de la versió japonesa, utilitzava menys caràcters dels que hauria requerit una traducció anglesa adequada. El 2008, uns fans van modificar el motor de text per encabir línies de diàleg més llargues i van publicar una nova versió traduïda que també incloïa la banda sonora FM japonesa.[9]

Es van publicar diverses recopilacions de Phantasy Star per a Sega Saturn, Game Boy Advance i PlayStation 2.[9] La versió de Saturn es va publicar el 1998. Inclou tant l'alfabet hiragana com el katakana, una millora respecte de l'original, que només tenia katakana a causa de la memòria limitada.[23] La versió de PlayStation 2 del 2008 es basa en la versió de Saturn i té característiques addicionals.[23] La recopilació de Game Boy Advance era una emulació directa i va ser l'única recopilació publicada fora del Japó.[9][24] Phantasy Star també va aparèixer en forma emulada a Sonic's Ultimate Genesis Collection per a Xbox 360 i PlayStation 3,[9] i a la Wii mitjançant la Virtual Console el 2009.[9][25] El 2018, es va publicar una conversió desenvolupada per M2 dins del segell Sega Ages per a la Nintendo Switch.[23][26][13] Aquesta versió inclou millores com opcions per fer el joc més fàcil i ràpid, guies d'objectes, encanteris i monstres, la banda sonora FM japonesa de Mark III, suport per a hiragana i una funció de mapa automàtic de masmorres.[23][27] Les optimitzacions de programació que Naka havia utilitzat a l'original per estalviar memòria van resultar difícils per als programadors encarregats de la conversió.[13][23]

Phantasy Star va ser refet per a la PlayStation 2 com a Phantasy Star Generation: 1 i es va publicar el 28 d'agost de 2003 al Japó.[9] Va ser el primer llançament de la sèrie Sega Ages 2500, el segell econòmic de Sega per reeditar jocs antics per a PlayStation 2.[9] El remake presenta nous gràfics, masmorres en 3D en temps real, música nova i més escenes cinemàtiques amb diàlegs ampliats.[9] Els combats passen a mostrar tots els personatges.[9] Conspiracy Entertainment va planificar una publicació nord-americana com a part d'un paquet Phantasy Star Trilogy, que hauria inclòs els remakes de Phantasy Star II i Phantasy Star IV, però no es va arribar a publicar.[9] Després que el remake de Phantasy Star II es publiqués al Japó, el remake de Phantasy Star IV va ser cancel·lat, i per tant també es va cancel·lar el paquet de trilogia.[9][28] Els dos remakes es van publicar a la PlayStation Network japonesa com a PS2 Classics el 2014.[28] El lloc de fans Phantasy Star Cave va publicar una traducció completa de fans de Phantasy Star Generation: 1.[9]

Rebuda

Phantasy Star va tenir una bona rebuda. Computer Gaming World el va definir com una gran empenta per a Sega en un moment en què l'empresa estava quedant eclipsada pels títols de NES i per un màrqueting agressiu.[29] Electronic Game Player va considerar que el joc conduïa la indústria cap a una nova era dels videojocs de rol de consola.[5] Sega Pro el va qualificar com el millor videojoc de rol de la Master System,[30] i Zzap! el va descriure com un títol imprescindible per als aficionats als videojocs de rol.[31] Boys' Life va escriure que, juntament amb la sèrie The Legend of Zelda, Phantasy Star podia representar el futur dels videojocs domèstics en combinar la qualitat gràfica dels jocs d'arcade amb la complexitat dels jocs d'ordinador.[32] Computer and Video Games va considerar que era un joc enorme i extens, i va quedar impressionada tant visualment com auditivament.[33]

El joc va ser elogiat per l'estratègia, els trencaclosques i el repte.[3][5] Video Games & Computer Entertainment i S: The Sega Magazine van elogiar el fet que fos fàcil de jugar i que no depengués de reflexos ràpids d'acció.[4][3] Als crítics els va agradar la varietat de monstres i el sistema de combat.[34][29] Computer Gaming World va escriure que no s'havia vist un sistema de combat gràfic tan bo i explícit des de Dungeon Master.[29] Computer Entertainer va considerar que l'abast ampli i la profunditat de la jugabilitat eren més habituals en jocs d'ordinador que no pas en consoles.[34] Aquest abast va fer que els crítics valoressin la bateria de desament del cartutx, una característica de maquinari poc habitual en aquell moment.[4][34][30] La bateria de desament i la jugabilitat complexa van portar alguns crítics a comparar Phantasy Star amb The Legend of Zelda (1986).[5][6][32]

Els crítics van elogiar la presentació del joc, que contribuïa a crear un gran sentit d'aventura i atmosfera.[5][4][3][30] Video Games & Computer Entertainment va destacar la barreja d'elements de ciència-ficció i fantasia, i va considerar que tenia una escala més gran que altres videojocs de rol.[4] Electronic Game Player va escriure que l'atmosfera era senzillament impressionant per als estàndards dels videojocs de l'època.[5] Molts ressenyadors van gaudir dels gràfics, especialment pels colors vius i l'animació;[5][4][31] les animacions dels monstres, en particular, van rebre una atenció molt positiva.[4][3][6] Molts crítics també van valorar positivament les masmorres, i van considerar que els efectes de llum i perspectiva generaven una presentació realista.[4][3][34] Electronic Game Player va qualificar Phantasy Star d'obra de gran força visual i tecnològicament tan superior en gràfics que els títols de Nintendo semblaven menors en comparació.[5] Zzap! el va considerar un assoliment tècnic tenint en compte les limitacions de maquinari de la Master System.[31] Va rebre el premi als millors gràfics de 1988 als Player's Choice Awards d'Electronic Gaming Monthly.[35]

El joc era difícil de recomanar per a alguns crítics a causa del seu preu elevat.[6][34] Computer Entertainer va considerar que la compra era difícil de justificar perquè era el preu més alt que havien vist mai en un joc de qualsevol sistema basat en cartutxos o ordinadors basats en disc.[34] Computer and Video Games va considerar que només podia recomanar-lo als aficionats més convençuts als videojocs de rol per aquest motiu.[6] Video Games & Computer Entertainment, en canvi, el va descriure com un videojoc tan notable que podia justificar la seva existència com el cartutx més car de la prestatgeria.[4]

Ressenyes retrospectives

En la seva reedició per a Mega Drive el 1994, alguns dels quatre crítics de Famitsu van considerar que els gràfics del joc havien envellit; un d'ells va afirmar que el joc era molt desequilibrat des del començament perquè començava amb una dificultat molt alta. Un altre crític va comentar que el joc s'havia reeditat massa vegades i que hauria d'haver estat refet o haver inclòs extres per justificar una nova publicació.[36] Phantasy Star va tornar a ser ressenyat en diverses reedicions. La majoria de crítics van continuar valorant-ne molt positivament els gràfics.[7][24][37] GameSpot i G-Force van escriure que els gràfics exprimien la Master System fins al límit i ajudaven a diferenciar el joc en el seu moment.[24][37] RPGFan i Nintendo Life van qualificar les masmorres en 3D de revolucionàries.[38][7] Nintendo Life va considerar que els gràfics havien envellit, però va remarcar que el joc tenia un aspecte molt millor del que un videojoc de rol de 8 bits hauria de tenir i que superava amb facilitat qualsevol títol de NES de l'època.[7] 1UP.com i IGN van coincidir que superava tant el primer Final Fantasy com Dragon Quest.[2][39]

Alguns crítics van comentar que el joc semblava massa estàndard en comparació amb els videojocs de rol moderns.[40][2] Altres van considerar que era més difícil i avorrit que propostes modernes perquè requeria més grindeig.[40][38][41] La versió de Game Boy Advance va ser elogiada com una bona emulació, però va ser criticada pel so deficient i per haver desaprofitat oportunitats de millora.[38][37] Nintendo World Report va elogiar la versió de Switch per afegir-hi so FM i millores que permetien una experiència més àgil.[40]

Llegat

Phantasy Star és considerat un videojoc de rol emblemàtic; ha estat descrit com a «revolucionari»,[7] «pioner»[39] i «avançat al seu temps».[42] Se li atribueix haver contribuït a definir el gènere i a introduir els videojocs de rol de consola a Occident.[2][9] IGN va escriure que Phantasy Star va definir les primeres experiències d'una generació amb el gènere dels videojocs de rol, com una aventura de rol sense equivalent en el moment del seu debut inicial, quan pràcticament no hi havia competència dins de la categoria.[2] Ha estat considerat un dels millors jocs de la Master System.[7][9][43] Nintendo Life el va descriure com una killer application que no només posava a prova el maquinari, sinó també els límits i les expectatives del gènere.[7] Retro Gamer el va definir com un llançament clau per a la popularitat del gènere a Occident i una raó important per tenir una Master System.[9]

El 1996, Next Generation va situar tota la sèrie en el lloc 72 de la seva llista dels 100 millors jocs de tots els temps, i va opinar que el millor joc de la sèrie continuava sent el primer, per la major varietat d'ambientacions, una història més profunda i, en general, més quantitat de contingut.[44] L'any següent, Electronic Gaming Monthly el va classificar com el 62è millor videojoc de consola de tots els temps, l'única aparició d'un joc de Master System a la llista.[45] El 2001, Game Informer el va incloure en la seva pròpia llista dels millors videojocs en el lloc 94; l'equip en va elogiar la innovació i la superioritat gràfica, especialment en comparació amb Dragon Warrior.[42] El 2006, 1UP.com i Electronic Gaming Monthly el van situar en el lloc 26 de la llista «The Greatest 200 Videogames of Their Time», cosa que el convertia en el segon videojoc de rol més ben classificat de la llista, només per darrere de Phantasy Star Online, en el lloc 21.[39] El 2023, Time Extension el va incloure a la llista dels millors JRPG de tots els temps, i va destacar que tenia alguns dels millors visuals i el sentit d'aventura més gran entre els seus contemporanis.[46]

El joc va introduir molts elements que més endavant es convertirien en elements habituals del gènere de rol.[16][47] La seva fusió de ciència-ficció amb fantasia medieval contrastava amb la fantasia tradicional present en altres videojocs de rol de l'època.[2][47][43] Nintendo Power va explicar que Phantasy Star va ser el primer videojoc de rol a escapar del motlle de fantasia artúrica genèrica propi de Dragon Quest i Dungeons & Dragons mitjançant la introducció d'elements de ciència-ficció.[47] La inclusió de personatges predefinits amb personalitats i habilitats pròpies també es considera revolucionària en comparació amb els personatges personalitzables d'altres videojocs de rol.[2][48] Els gràfics es consideren avançats al seu temps, especialment les masmorres en 3D i les animacions dels monstres.[2][42][43][49][45] També va ser un dels primers videojocs a presentar una protagonista femenina,[43][49][2] un aspecte que Nintendo Life va considerar potser el més revolucionari del joc.[7]

Phantasy Star va impulsar la carrera de part del seu equip.[16] Alguns membres van treballar en una sèrie de seqüeles iniciades a la Mega Drive,[43] considerades entre els millors videojocs de rol de la seva època.[7][50] Tant el programador Yuji Naka com l'artista Rieko Kodama van treballar en la seqüela Phantasy Star II (1989),[43] i Kodama va dirigir Phantasy Star IV: The End of the Millennium (1993),[12] considerat per alguns periodistes de la indústria com un dels millors jocs mai fets.[51][52] Posteriorment va ser productora de Skies of Arcadia (2000), un videojoc de rol aclamat per la crítica per a Dreamcast.[12] Mentrestant, Naka va ser productor de Phantasy Star Online (2000), el primer videojoc de rol en línia per a consoles domèstiques.[53] El dissenyador de personatges Naoto Ohshima va crear posteriorment el personatge Sonic the Hedgehog i va col·laborar amb Naka en diversos jocs, inclosa la sèrie Sonic the Hedgehog, Nights into Dreams (1996) i Burning Rangers (1998); Sonic Team s'encarregaria més endavant de la sèrie.[14]

Notes

  1. ↑ En japonès: ファンタシースター; Hepburn: Fantashī Sutā.
  2. ↑ En japonès: ファンタシースター generation:1.
  3. ↑ Phantasy Star va ser el segon joc, després d'After Burner, a utilitzar un cartutx de 4M. Els altres dos jocs que el van utilitzar posteriorment van ser SpellCaster i R-Type.

Referències

  1. ↑ «Phantasy Star (Japanese to Catalan)» (en anglès).
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Thomas, Lucas M. «Phantasy Star Review» (en anglès). IGN, 31 agost 2009. [Consulta: 15 desembre 2018].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Special: Phantasy Star» (en anglès). S: The Sega Magazine, 05-05-1990, p. 11.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Mandel, Joshua «Reviews: Phantasy Star» (en anglès). Video Games & Computer Entertainment, 8-1989, p. 30-32.
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Harris, Steve «Phantasy Star» (en anglès). Electronic Game Player, 1, 9-1988, p. 60.
  6. 1 2 3 4 5 6 7 Glancey, Paul «Mean Machines: Phantasy Star» (en anglès). Computer and Video Games, 3-1989, p. 93.
  7. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Green, Kelvin. «Review: Phantasy Star (Virtual Console / Master System)» (en anglès). Nintendo Life, 16 agost 2009. [Consulta: 15 desembre 2018].
  8. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Szczepaniak, John. «Hayashida, Kotaro». A: The Untold History of Japanese Game Developers Vol. 3 (en anglès). SMG Szczepaniak, 2018, p. 325-330.
  9. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 Thorpe, Nick «The Making Of: Phantasy Star» (en anglès). Retro Gamer, 4-2017, p. 52-57.
  10. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 «名作アルバム - Interview: 小玉理恵子 『ファンタシースター』デザイナー» (en japonès). Sega, 4 abril 2003. [Consulta: 15 desembre 2018].
  11. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 «The World Of Phantasy Star / ファンタシースターの世界 ~ファンタシースターを作った人たち~» (en anglès), 1993. [Consulta: 15 desembre 2018].
  12. 1 2 3 4 5 6 7 Szczepaniak, John. «Kodama, Rieko». A: The Untold History of Japanese Game Developers Vol. 3 (en anglès). SMG Szczepaniak, 2018, p. 332-339.
  13. 1 2 3 Wong, Alistair. «Phantasy Star's Main Designer Talks About What Went Into The Making Of The Game» (en anglès). Siliconera, 29 setembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  14. 1 2 3 4 5 6 Szczepaniak, John. «Ohshima, Naoto». A: The Untold History of Japanese Game Developers Vol. 3 (en anglès). SMG Szczepaniak, 2018, p. 297-299.
  15. 1 2 3 4 Almaci, Hasan Ali; Kemps, Heidi. «Interview: Rieko Kodama Feature» (en anglès). The Next Level, 13 desembre 2004. [Consulta: 15 desembre 2018].
  16. 1 2 3 4 5 Horowitz, Ken. «Behind the Design: Phantasy Star» (en anglès). Sega-16, 6 desembre 2017. [Consulta: 15 desembre 2018].
  17. ↑ Phantasy Star 1st Series Complete Album liner notes (en anglès). Wave Master, 2008.
  18. ↑ «Availability Update» (en anglès). Computer Entertainer, 7, 12-1988, p. 13.
  19. ↑ «4 Mega Classic + Backup» (en anglès). The Sega Master System Games Catalogue (1988/89). Mastertronic, 1988.
  20. ↑ «Gaming Gossip» (en anglès). Electronic Gaming Monthly. Sendai Publishing, 12-1993, p. 64.
  21. 1 2 «BEメガドッグレース» (en japonès). Beep! Mega Drive, 4-1994, p. 18.
  22. ↑ «Shots: Made in Brazil» (en portuguès). Ação Games. Editora Abril, 5-1991, p. 8.
  23. 1 2 3 4 5 山村智美. «「SEGA AGES ファンタシースター」インタビュー» (en japonès). GAME Watch, 31 octubre 2018. [Consulta: 12 desembre 2018].
  24. 1 2 3 Tracy, Tim. «Phantasy Star Collection Review» (en anglès). GameSpot, 16 desembre 2002. [Consulta: 15 desembre 2018].
  25. ↑ «Phantasy Star» (en anglès). Nintendo Life. [Consulta: 12 desembre 2018].
  26. ↑ Craddock, Ryan. «Phantasy Star Joins The Sega AGES Line On Switch Today» (en anglès). Nintendo Life, 13 desembre 2018. [Consulta: 15 desembre 2018].
  27. ↑ «SEGA AGES ファンタシースター» (en japonès). Sega Ages, 2018. [Consulta: 15 desembre 2018].
  28. 1 2 «Phantasy Star Remakes Re-released On PlayStation Network In Japan» (en anglès). Siliconera, 20 agost 2014. [Consulta: 12 desembre 2018].
  29. 1 2 3 Adams III, Roe R. «Westward Ho! (Toward Japan, That Is)» (en anglès). Computer Gaming World, 11-1990, p. 84.
  30. 1 2 3 «Sega Software Showdown: Part 5» (en anglès). Sega Pro, 3-1992, p. 21.
  31. 1 2 3 «Phantasy Star» (en italià). Zzap!, 7-1991, p. 68-69.
  32. 1 2 Csatari, Jeff; Stuckey, Scott «Bleep! Bleep! Wurble! Zoink! Video Games Are Back» (en anglès). Boys' Life, 11-1988, p. 26.
  33. ↑ «Complete Games Guide» (en anglès). Computer and Video Games, 16-10-1989, p. 46-77.
  34. 1 2 3 4 5 6 «Sega Software: Phantasy Star» (en anglès). Computer Entertainer, 7, 12-1988, p. 10.
  35. ↑ «The 1989 Player's Choice Awards» (en anglès). Electronic Gaming Monthly 1989 Buyer's Guide, 1989, p. 19.
  36. ↑ Noda, Minoru; Uchizawa, Rōringu; Nagano, Isabella; TacoX «New Games Games Cross Review» (en japonès). Weekly Famicom Tsūshin. ASCII Corporation, 01-04-1994, p. 43.
  37. 1 2 3 Lan, Oliver «GBA Reviews: Phantasy Star Collection» (en anglès). G-Force, 2-2003, p. 62-63.
  38. 1 2 3 McCarroll, John. «Phantasy Star Collection» (en anglès). RPGFan, 11 juliol 2003. [Consulta: 15 desembre 2018].
  39. 1 2 3 «The Greatest 200 Videogames of Their Time» (en anglès). 1UP.com, 2006. [Consulta: 15 desembre 2018].
  40. 1 2 3 «Phantasy Star Review - Review» (en anglès). Nintendo World Report, 2018. [Consulta: 15 desembre 2018].
  41. ↑ Parish, Jeremy. «Phantasy Star» (en anglès). 1UP.com, 2009. [Consulta: 15 desembre 2018].
  42. 1 2 3 «Top 100 Games of All Time» (en anglès). Game Informer, 2001.
  43. 1 2 3 4 5 6 Stuart, Keith. «Sega Master System: the 10 best games» (en anglès). The Guardian, 17 abril 2014. [Consulta: 15 desembre 2018].
  44. ↑ «Top 100 Games of All Time» (en anglès). Next Generation, 1996.
  45. 1 2 «100 Best Games of All Time» (en anglès). Electronic Gaming Monthly, 1997.
  46. ↑ «Best JRPGs Of All Time» (en anglès). Time Extension, 2023. [Consulta: 15 desembre 2023].
  47. 1 2 3 «The History of RPGs» (en anglès). Nintendo Power, 2008.
  48. ↑ Barton, Matt. «The History of Computer Role-Playing Games Part 2: The Golden Age» (en anglès). Game Developer, 2007. [Consulta: 15 desembre 2018].
  49. 1 2 Kohler, Chris. Power-Up: How Japanese Video Games Gave the World an Extra Life (en anglès). BradyGames, 2005.
  50. ↑ «Phantasy Star Retrospective» (en anglès). Retro Gamer.
  51. ↑ «Greatest Games: Phantasy Star IV» (en anglès). GameSpot. [Consulta: 15 desembre 2018].
  52. ↑ «The 100 Best Video Games of All Time» (en anglès). IGN. [Consulta: 15 desembre 2018].
  53. ↑ «Phantasy Star Online Review» (en anglès). IGN. [Consulta: 15 desembre 2018].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.