Philippe Dupuy

Plantilla:Infotaula personaPhilippe Dupuy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Sainte-Adresse (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole nationale supérieure des arts décoratifs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócaricaturista, autor de còmic, guionista de còmics Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalCharles Berberian
Loo Hui Phang Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webphilippedupuy.fr Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a919a5ba-1b2f-4c58-b436-0d24ee07baf7 Modifica el valor a Wikidata

Philippe Dupuy (Sainte-Adresse, 15 de desembre de 1960) és un dibuixant i guionista de còmics francès.

Biografia

Philippe Dupuy va estudiar a l'Escola Nacional d'Arts Decoratives. Un dels seus projectes d'estudiant, una il·lustració en primer pla d'un rinoceront amb una marca de pintallavis creada per al Zoo de París, el va fer destacar. Va publicar les seves primeres tires còmiques a la revista mensual belga Aïe el 1980.

El 1983 va conèixer Charles Berberian i va iniciar una col·laboració amb ell que es va allargar en el temps. Tenen més de 25 àlbums al seu haver i nombroses il·lustracions, signades per Dupuy-Berberian. El 1989, Le Journal d'Henriette va guanyar el premi Prix révélation al festival d'Angoulême.[1] El 1999, Monsieur Jean va guanyar el Fauve d'or: prix du meilleur album.[2]

Philippe Dupuy va aparèixer al curtmetratge Monde extérieur (2004) de David Rault, escrit per Michel Houellebecq i Loo Hui Phang. També va escriure i dibuixar sol, sobretot durant el "parèntesi individual» del duet el 2005, durant el qual va publicar Haunted (ed. Cornélius). Aquest àlbum tan personal va ser nominat al Premi al Millor Àlbum al Festival d'Angoulême 2006. El 2012 va crear els dibuixos per a Memories of the Missing Room, un espectacle musical del grup Moriarty dirigit per Marc Lainé.

Juntament amb Charles Berberian, Philippe Dupuy va ser guardonat amb el Gran Premi de la ciutat d'Angulema el 2008 amb motiu del 35 edició del Festival Internacional de Còmic.[3] El 2003, també van guanyar un premi Inkpot als Estats Units.[4]

Bibliografia

  • Carnets, guio de Philippe Dupuy, dibuix de Charles Berberian, Cornélius
  1. New York, 199
  2. Barcelone, 1999
  3. Lisbonne, 2001
  4. Tanger, 2004
  5. Istanbul, 2007[5]
  • Hanté, Cornélius, Paris, 2005 guio i dibuix: Philippe Dupuy
  • Une Élection américaine, Futuropolis, Paris, 2006 guio: Loo Hui Phang - dibuix : Philippe Dupuy
  • Les Enfants Pâles, Futuropolis, Paris, 2012 guio: Loo Hui Phang - dibuix : Philippe Dupuy
  • Une Histoire de l'art, Professeur Cyclope, en papier chez Dupuis, 2013 guio i dibuix : Philippe Dupuy
  • Nuages et Pluie, Futuropolis, Paris, 2016 guio: Loo Hui Phang - dibuix : Philippe Dupuy
  • 2018: Left, L'Associació Arran de problemes de salut, Philippe Dupuy ja no podia dibuixar amb la mà esquerra: per tant, va començar a reaprendre la seva professió amb la mà esquerra.
  • J’aurais voulu faire de la bande dessinée, amb Dominique A i Stéphan Oliva, Futuropolis, mars 2020[6]
  • 2021: Peindre ou ne pas peindre, Dupuis, Coll. «Aire libre» Publicat per primer cop en dos volums separats, aquest llibre és una reflexió lliure sobre la pintura a través de les figures de l'artista estatunidenc Man Ray i del modista francès Paul Poiret.[7]
  • 2022: Mon papa dessine des femmes nues, Dupuis, Coll. «Aire libre» Dupuy il·lumina la història de l'art a través dels ulls d'un nen.[8]

Filmografia

  • Two-Headed (2001), curtmetratge d'animació, codirigit amb Loo Hui Phang i David Rault, distribuït per Beeld Beeld editions.

Referències

  1. ↑ Thierry Groensteen et collectif. Primé à Angoulême : 30 ans de bande dessinée à travers le palmarès du festival (en francès). Éditions de l'An 2, 2003, p. 103. ISBN 2-84856-003-7.
  2. ↑ Mattéo Sallaud. «BD : au festival d'Angoulême, le prix du meilleur album prend du poids chaque année», 25-01-2019.
  3. ↑ «Festival d'Angoulême». Encyclopédie Larousse. [Consulta: 31 gener 2019].
  4. ↑ «Dupuy, Philippe» (en castellà). Tebeosfera. Asociación Cultural Tebeosfera (ACyT). [Consulta: 14 maig 2025].
  5. ↑ D.P. «Escale à Istanbul pour Dupuy & Berberian», 26 février 2007..
  6. ↑ Anne Douhaire. «Bande dessinée : « J’aurais voulu faire de la BD » ou la question de la création par Philippe Dupuy», 12-05-2020..
  7. ↑ François Rissel. «Peindre ou ne pas peindre - Le voyage esthétique au trait libre de Philippe Dupuy», 26-02-2021. [Consulta: 30 setembre 2022]..
  8. ↑ «"Mon papa dessine des femmes nues" : rencontre avec Philippe Dupuy». Mauvais genres. France Culture, 16-04-2022. [Consulta: 30 setembre 2022]..
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.